dilluns, 8 d’abril de 2013

No busquis allí res d'art ni d'arqueologia: L'excursió de Mossèn Joan Segura i Valls / 1890





L'any 1890 el rector de Santa Coloma de Queralt Mossèn Joan Segura i Valls (1844-1909) publicava dins el volum XII del Butlletí de la Associació d'Excursions Catalana un article titulat: Excursió particular a Juneda, Cervià, Ulldemolins, Borjas d'Urgell y Castelldasens, Tárrega y Verdú. En aquest article que reprodueixo a continuació es refereix a Juneda des de dos vessants, el toponímic en el que repassa diversos noms de partides locals i limítrofs i n'assenyala el seu possible orígen musulmà. trencant aquesta tendència estableix un origen romà al topònim Juneda derivant-lo del femení Junieta/Junieda de l'antropònim Junius. Aquesta hipòtesi sense cap mena de base científica i purament deguda a una similitud fonètica, ha estat durant més d'un segle una certesa per molts junedencs sense cap mena d'anàlisi crítica. Tampoc es tracta aquí d'afegir més opinions ni teories, que d'altres filòlegs i estudiosos ja han encarat a bastament. La segona vessant que destaca l'autor és la de caràcter paisatgístic molt relacionada amb l'impacte que li causà l'arbreda de la banqueta de la Sèquia Quarta del canal d'Urgell, la qual va extasiar-lo a l'hora de la posta del Sol. per la resta, pràcticament no es refereix al patrimoni artístic i quan ho fa parla dels porxos del carrer major i de la Plaça de l'església, sentenciant amb un anatema: "No busquis allí res d'art ni d'arqueologia", referint-se a l'església parroquial com a "moderna" en un to pejoratiu i esmentant el luxe de l'altar barroc "més de forma bonica y original", seguint la pauta de menyspreu cap a l'art dels segles XVII-XVIII de molts autors influïts pel romanticisme i el medievalisme.




Per introduir una nota històrica cita el famós document del Termini Antiqui Civitates Ilerda del llibre Verd de la Catedral, que havia estat publicat anteriorment per Victor Balaguer a la seva Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1860-1863)i també per J.Pleyan de Porta a la seva Historia de Lérida de 1873, per lligar-ho amb els topònims d'origen àrab de la rodalia com Vimferri o Margalef.

Malgrat les seves limitacions, es pot dir que és el primer estudi centrat a Juneda, que descriu la seva toponímia i paisatge, creant el mite de l'origen romà de la vila, que més de cent anys després encara està incrustat en el subsconsient junedenc. Espero que el gaudiu i us fixeu en la redacció prenormativa i tant rica del català de finals del segle XIX.