dimarts, 29 de gener de 2013

Indrets perduts en la memòria: El castell de Vimferri, segle XII / segle XX




El castell de Vimferri l'any 1909. Fotografia de Josep Massot (1909). Arxiu fotogràfic del CEC, AFCEC B10194





Imatge dels anys 30, procedent de l'arxiu Arqués (Saprià). Publicada al llibre de J. Torrent (1993): L'Església i el cementiri vells de Juneda

El terme de Vimferri, situat a la part més occidental del terme de Juneda, envoltat pels termes de Puigverd, Torregrossa i Les Borges Blanques, va ser durant segles un territori independent i un municipi habitat. El seu nom ja apareix en el document dels Termini Antiqui Ilerdae i sembla ser que el seu propietari en època islàmica (segle XII) era habitant de Lleida. En el segle XIV el terme de Vimferri era propietat de Pere de Sant Martí, hi hi estaven censats 15 focs. L'any 1378 consta com a propietat dels canonges de la Seu de Lleida. Durant el segle XV va pertànyer al monestir de Poblet, juntament amb els termes de la Manresana, Jovals, la Rogera i Pinell fins que va ser venut a l'Església Metropolitana de Tarragona qui va posseir aquests territoris fins la primera meitat del segle XIX,quan ja estava pràcticament deshabitat, malgrat que existia la figura del batlle, fins que van ser definitivament agregats al terme municipal de Juneda.
Aquesta baronia de Vimferri disposava d'un castell i d'una ermita que ja estaven en franca ruïna a principis del segle XX,l'any 1909 quan el fotògraf Josep Massot va fotografiar-los per deixar testimoni d'un monument amb un greu perill de desaparició. La fotografia va ser dipositada a l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya, amb la referència AFCEC B10194. El que s'aprecia és una vista frontal del castell de Vimferri amb la seva porta adovellada al centre d'un mur de carreus regulars que en la planta baixa no té obertures. El primer pis està format per un mur de carreus amb quatre finestrals amb llinda alineats simètricament que recorden a molts edificis de finals del segle XVI i principis del XVII amb un aire renaixentista en la seva composició. A sobre d'aquest primer pis s'observa una cornisa i restes de mur, possiblement de tàpia. Aquesta façana està encarada cap al nord i enfront de l'ermita de Sant Jordi, de planta quadrada petites dimensions amb un sòcol de carreus i els murs de tàpia, ja en força mal estat en la fotografia. No es disposa de cap imatge frontal d'aquesta ermita i per tant no hi ha cap idea de l'estil artístic en el qual incloure-la.

A partir de la segona meitat del segle XX, el procés de degradació ha estat demolidor, els murs del castell formats per carreus només conserven una alçada de 50 centímetres colgats de runa, a la part del camí, a la part posterior el rastre està esborrat i costa a simple vista de definir el perímetre de l'edifici. Les dovelles que formaven l'arc de la porta d'entrada estan en lloc desconegut, segurament espoliats, els muntants i llindes dels quatre finestrals completament desapareguts, i el celler amb volta de pedra resta a cel obert i pràcticament colmatat de runa i terra. Una autèntica llàstima que ens recorda que el pas del temps, la deixadesa i l'oblit, porten a un camí sense sortida en el que la principal víctima és el patrimoni cultural passat, present i futur. Una autèntica llàstima que un edifici considerat legalment com un Bé d'Interès Cultural pel decret de 22 d'abril de 1949, per la Llei 16/1985 de Patrimoni Històric Espanyol i per la Llei de Patrimoni cultural Català, hagi desaparegut davant la indiferència de tots nosaltres. Tant de bo no es repeteixi la història.

El castell de Vinferri es troba catalogat per la Generalitat de Catalunya amb el R_I_51_6363. Poca cosa queda per protegir...








Mostra Castell de Vimferri (Juneda) en un mapa més gran