dilluns, 28 de gener de 2013

Toponímia antiga dels termes de Juneda / 2011

Us torno a presentar un article del filòleg (i bon amic) Joan Cornudella publicat al numero 25 de la revista Urtx de Tàrrega l'any 2011. En aquest article es posaven en ordre els noms dels territoris que configuren l'actual terme de Juneda, i que no és més que la suma de diversos termes rònecs dissenyats a partir de la conquesta del segle XII pels nobles i cavallers cristians que acompanyaven a Guillem de Cervera, que es convertirà en baró de Juneda "cum suis terminis". El terme actual és la suma de diversos territoris que per donacions i compres vendes, comprèn: el terme de la vila de Juneda articulat als marges de la Femosa (inclosa la Dominicatura i La Franquesa), i els termes rònecs de la Rogera, la Manresana (documentada al segle XII al Cartulari de Poblet),Vimferri, Jovals,Miravall, l'Aranyó i la Quadra del Vaquer, o del Canyís)que fins a mitjan segle XIX pertanyien com a senyoria territorial i jurisdiccional a diversos nobles i/o ordes religiosos (benedictins de Montserrat i de Poblet, Seu de Lleida i Tarragona, etc. El terme de La Quadra del Vaquer mitjançant cessió l'any 1517 era de senyoria territorial i jurisdiccional de la Universitat de Juneda, que hi tenia el dret de capbrevació i per tant n'era el senyor feudal, fet que en motiva diversos plets entre els anys 1833 i 1836 amb diversos propietaris de Les Borges Blanques sobre els emprius i pastures.

Aquest article és molt brillant, tot i que es troba a faltar un major aprofundiment en la toponímia d'època moderna, tant la major com la menor, en especial la que es troba al llibre de Traspassos i Vàlues de Juneda de l'any 1593, transcrit i estudiat per l'historiador Josep Teixidó i Gelonch i que encara resta inèdit. Sens dubte, un inventari exhaustiu de la toponímia inclosa en aquest llibre (capbreu) hauria ampliat de forma molt important aquest apartat.

(Pel que al cartulari de Poblet, publicat per Agustí Altisent l'any 1991, la seva inclusió com a bibliografia al seu llibre de 2012 ha estat una de les grans novetats d'importància cabdal que situen aquest estudi en el primer nivell de la historiografia junedenca i catalana, situant per primer cop amb documents l'existència del topònim Juneda i del topònim de la Torre Manresana, abans de la conquesta de 1149, data que s'havia situat com la de la "partida de naixement" . A hores d'ara, ja sabem que Juneda tenia un castell (Castra Iuneda)l'any 1133 i una Torre Manresana com a mínim l'any 1185, que fou donada al Monestir de Santa Maria de Poblet per Guillem de Cervera (senyor feudal de Margalef i Baró de Juneda). També es troba a faltar la referència al diccionari geogràfic de Pascual Madoz (1847)

Pel que fa al nostre tema, el molí de Baix hi és esmentat com l'orígen de la Partida del Pla del Molí (amb preposició, si us plau...)a les pàgines 522 i 523, fent-ne una petita descripció i una il·lustració de la bassa i del Molí vistos des del nord-est, però deixant de banda que aquest nom ja apareix documentat al 1593 al LTVJ, i en infinitat de documents, entre el quals el document que delimita la Domingia del Senyor l'any 1600, inclòs dins del mateix LTVJ. Així com el nom de Diumenge ja apareix documentat al 1517, en la Concòrdia entre la Universitat de Juneda i Ferran Ramon Folch de Cardona, baró de Juneda, document infrautilitzat per l'autor.

Malgrat tot, continua éssent un gran article, ben documentat i amb hipòtesis interessants, però que en algún cas, necessiten ampliació i un major aprofundiment documental. El seu llibre Juneda, els seus noms de lloc, subsana i corregeix alguna d'aquestes mancances. Encara no està tot dit, i que així sigui.