dimarts, 9 d’abril de 2013

Lo cançoner dels Comtes d'Urgell, els Cervera i Gabriel Llabrés / 1907




L'any 1907 el mallorquí Gabriel Llabrés i Quintana (1858-1928) publicava un magnífic estudi sobre el manuscrit conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid titulat Cançoner dels Comtes d'Urgell, escrit en la part anomenada Proverbis per Guillem de Cervera (1165-1245), baró de Juneda i Castelldans al segle XII. En aquest estudi Historic i literari publicat per l'Associació Catalana de Bibliòfils de Barcelona, l'autor feia una enorme tasca de recopilació d'informació sobre la nissaga dels Cervera, als qual dedica un capitol, explicant les seves gestes i misèries abarcant tot el període dels segles XII a XIV, les dades que ofereix són interessantíssimes per fer qualsevol estudi sobre aquesta important família nobiliària catalana molt vinculada a la casa dels Comtes d'Urgell. Per afegir més interès, aquest estudi inclou tres documents extraordinaris: el testament de Ramon de Cervera de 1276, el Codicil del mateix Ramon de Cervera de 1285 i finalment una escriptura de venda de Guillem de Cervera a Francesc Saçala del castell de Puigverd l'any 1318. Tots tres documents estan escrits en llatí però són molt interessants i de fàcil comprensió, apareixent-hi molta toponímia de la zona com Vimferri, Margalef, Vimpelec, Vilaplana etc. i apareixent noves referències documentals sobre el castell de Juneda. Per completar aquesta entrada també he afegit un arbre genealògic de la família de Cervera, extreta del mateix llibre i una imatge de l'escut heràldic dels Cervera.

Per acabar, només em resta recordar que dins la història de Juneda, la família dels Cervera va ser fonamental a l'hora d'establir-ne la seva identitat jurídica com a Baronia (simbolitzada en la corona baronial que figura en l'actual escut heràldic de la vila) però que malauradament sembla haver desaparegut de la memòria col·lectiva judedenca, sense que en cap lloc de la vila hi hagi ni un sol recordatori de la importància que van tenir durant l'edat mitjana, i de com han estat eclipsats per la familia dels Cardona/Medinaceli, barons de Juneda des de 1381 fins el 1835. Des d'aquest humil bloc,s'intents fer una mica de justícia vers el gran oblit d'aquestes personalitats de la nostra historia.






dilluns, 8 d’abril de 2013

No busquis allí res d'art ni d'arqueologia: L'excursió de Mossèn Joan Segura i Valls / 1890





L'any 1890 el rector de Santa Coloma de Queralt Mossèn Joan Segura i Valls (1844-1909) publicava dins el volum XII del Butlletí de la Associació d'Excursions Catalana un article titulat: Excursió particular a Juneda, Cervià, Ulldemolins, Borjas d'Urgell y Castelldasens, Tárrega y Verdú. En aquest article que reprodueixo a continuació es refereix a Juneda des de dos vessants, el toponímic en el que repassa diversos noms de partides locals i limítrofs i n'assenyala el seu possible orígen musulmà. trencant aquesta tendència estableix un origen romà al topònim Juneda derivant-lo del femení Junieta/Junieda de l'antropònim Junius. Aquesta hipòtesi sense cap mena de base científica i purament deguda a una similitud fonètica, ha estat durant més d'un segle una certesa per molts junedencs sense cap mena d'anàlisi crítica. Tampoc es tracta aquí d'afegir més opinions ni teories, que d'altres filòlegs i estudiosos ja han encarat a bastament. La segona vessant que destaca l'autor és la de caràcter paisatgístic molt relacionada amb l'impacte que li causà l'arbreda de la banqueta de la Sèquia Quarta del canal d'Urgell, la qual va extasiar-lo a l'hora de la posta del Sol. per la resta, pràcticament no es refereix al patrimoni artístic i quan ho fa parla dels porxos del carrer major i de la Plaça de l'església, sentenciant amb un anatema: "No busquis allí res d'art ni d'arqueologia", referint-se a l'església parroquial com a "moderna" en un to pejoratiu i esmentant el luxe de l'altar barroc "més de forma bonica y original", seguint la pauta de menyspreu cap a l'art dels segles XVII-XVIII de molts autors influïts pel romanticisme i el medievalisme.




Per introduir una nota històrica cita el famós document del Termini Antiqui Civitates Ilerda del llibre Verd de la Catedral, que havia estat publicat anteriorment per Victor Balaguer a la seva Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1860-1863)i també per J.Pleyan de Porta a la seva Historia de Lérida de 1873, per lligar-ho amb els topònims d'origen àrab de la rodalia com Vimferri o Margalef.

Malgrat les seves limitacions, es pot dir que és el primer estudi centrat a Juneda, que descriu la seva toponímia i paisatge, creant el mite de l'origen romà de la vila, que més de cent anys després encara està incrustat en el subsconsient junedenc. Espero que el gaudiu i us fixeu en la redacció prenormativa i tant rica del català de finals del segle XIX.

divendres, 5 d’abril de 2013

Imatges estàtiques en el temps (IV): Juneda des de l'aire 1950/1960




Seguint amb la sèrie de presentar fotografies antigues, avui toca exposar-ne dues de molt interessants pel fet que estan enfocades des de perspectives molt semblants. Són dues imatges aèries preses des de la part nordest de la vila, a l'alçada de l'antiga bassa Bovera, i encarada cap al barri de la costa apreciant-se en la primera l'estructura urbana de vila closa. Aquesta imatge està extreta del programa de Festa Major de l'any 1979, que a la seva vegada estava agafada del volum de la Geografia de Catalunya de Lluis Solé Sabarís publicada per Aedos l'any 1958. Crida l'atenció la part més alta de la vila amb la Plaça de Les Tres Creus i el Pou del Gel, i la inexistència del carrer La Costa, format per pendents i contrapendents en forma de ziga-zaga. També s'aprecia com els carrers de Torregrossa i Fondo encara estaven per completar, i l'era de cal Xammar amb les rengleres de pallers. La Bassa Bovera no és visible, cosa que ajudaria a establir una cronologia més precisa. Possiblement aquesta imatge estigui presa pels volts de 1950/1955, i ens mostra una imatge fossilitzada del barri de la Costa que podria traslladar-se perfectament a uns dos-cents anys abans.





La segona imatge es correspon a una postal comercialitzada pels vols de 1960, i en ella el nucli urbà queda més desdibuixat, però hi inclou una vista de la piscina municipal urbanitzada el 1955 aprofitant una part de l'antiga Bassa Bovera que encara es pot apreciar, i on anys després, cap a 1965 es construiria l'actual camp de futbol, en un espai envoltat d'arbres per millorar les condicions de salubritat d'aquell indret.

Tant l'una com l'altra mostren encara una vila en la que els carrers eren de terra, i les cases fetes amb tàpia, bigues de fusta, canyissos i teula àrab, però que ja tenien els dies comptats davant l'empenta del fenomen del "desarrollismo" econòmic a partir de 1959 que canviaria la fesomia de molts pobles d'arreu de Catalunya.

dijous, 4 d’abril de 2013

Imatges estàtiques en el temps (III): un clixé d'Antoni Güixens /1910






Ja fa un temps, en aquest mateix bloc vaig parlar de la Geografia General de Catalunya i en concret del volum Lleyda escrit per Ceferí Rocafort Sansó, publicada a principis del segle XX per Albert Martin de Barcelona. En aquella entrada hi incloïa una presentació de l'aticle corresponent a Juneda, que no cal reiterar. El que ara ens interessa és la imatge que acompanya aquest article a la pàgina 339, on es pot apreciar una imatge captada des d'un lloc proper a l'actual Residència Municipal, en la que s'aprecia l'Església Parroquial, el barri de la costa, i també l'actual carrer Fondo en els seus inicis, amb un costat del carrer ja força edificat, i el costat que limita amb la sèquia del Canal d'Urgell sense cap casa, amb una era, diversos horts tapiats i una parada de terra. L'aspecte d'aquesta imatge dista molt de l'actual, on s'aprecien arbres molt joves plantats al caixer de la sèquia, i moltes tàpies que tanquen els horts de l'actual carrer Àngel Guimerà i Plaça Jacint Rosinach.
L'autor d'aquesta imatge (o clixé tal com hi consta al peu) és Antoni Güixens, del qual no disposo d'informació per poder completar les dades sobre aquest fotògraf, que realitzà moltes altres fotografies dels pobles i viles que apareixen en aquest volum.
Malgrat no ser una imatge inèdita en aquest bloc, avui la ofereixo amb millor resolució i qualitat, podent-se apreciar millor els detalls de les humils cases de tàpia que formen part de la nostra més profunda identitat.

dimecres, 3 d’abril de 2013

Imatges estàtiques en el temps (II): les fotos perdudes en el record / 1919





Ara fa molts anys,el meu germà Ramon em va dir que passant per davant de l'estudi de fotografia de Francesc Navarro Jaquel al carrer La Font, havia vist unes fotografies molt antigues de Juneda exposades a l'aparador, i que si en volia còpia no li costaria res demanar-ne una de cada. Jo, sense ni haver-les vist i confiant plenament amb ell li vaig dir que cap problema, i que li fes l'encàrreg de fer còpies al Francesc. Al cap de pocs dies, les fotos ja revelades van arribar a les meves mans. Es tractava d'una sèrie de nou fotografies que al cap de poc temps van ser publicades al llibre de Josep Ma. Solé Bonet i Joan Solé Mateus: Juneda, Imatges per al record de l'any 1990, de les que estaven reproduïdes (no totes), hi apareixia al peu de pàgina la data de 1919, sense especificar-ne la procedència. Encara avui en dia costa concretar d'on van sortir aquestes fotos i qui les va fer, però amb tota probabilitat provenen del fons d'algun Centre Excursionista, i perfectament podria ser del de Lleida, atès que hi ha una clara preferència per l'art popular antic i medieval, cridant poderosament l'atenció que no n'hi hagi cap de l'església Parroquial barroca, pertanyent a un art que durant molt de temps va ser considerat "decadent" i poc interessant. Si algú disposés de més informació sobre la data de realització, l'autor i el lloc de procedència, si us plau, que m'ho faci saber i li estaré molt agraït.

Comentant la sèrie, crida l'atenció la qualitat de les imatges, amb un blanc i negre fascinant. Les imatges se centren en retratar edificis nobles com l'antic Ajuntament (fotos 1 i 2), la casa amb portal adovellat de 1563 del carrer Pinell 5, l'antic Hospital del carrer Portal de Lamarca amb la seva fornícula amb un peu de frontal d'altar gòtic del segle XIV, tres imatges del carrer Major, una des de l'alçada de la Botera mirant cap a la Costa, amb el carrer tot enfangat, un altra mirant des de la creu cap a l'antic portal de La Font, a l'alçada de ca la Mariana, desaparegut l'any 1926, una vista interior del perxe de cal Fusteret i una altra vista interior del Portal gòtic de Lamarca (antic portal d'Arbeca)del segle XIII-XIV. Crida poderosament l'atenció la manca d'una fotografia sobre la Creu gòtica del camí de la Font, que feia poc temps que havia estat traslladada al cementiri, (i actualment guardada/arraconada, que no exhibida, al Museu de Juneda a l'espera d'una ubicació que potenciï totes les seves qualitats dignes d'admiració com a Bé Cultural d'Interès Nacional)

Ja només em queda desitjar-vos que gaudiu d'aquesta sèrie d'imatges, i que us imagineu com devia ser la vida a Juneda fa prop de 100 anys. Qualsevol aportació de dades/ informacions serà acollida amb els braços oberts.


1.Vista frontal de cal Ratat, antic Ajuntament-carnisseria datat al 1699.


2. Vista lateral de la portalada del mateix edifici, desfigurat pel seu ús com a vivenda a partir de 1879


3. Antic Hospital al carrer Portal de Lamarca, amb una resta d'altar gòtic policromat del segle XIV


4. Carrer Major i restes del Portal de la Font, desaparegut el 1926


5. carrer Major des de l'alçada de la Botera mirant cap a la Costa.


6. Perxe gòtic de cal Fusteret, i davant, perxe de cal Tomaset i fragment de mur.


7. Casa renaixentista del carrer Pinell 5, amb llinda de la finestra datada el 1563 i escut a la dovella no identificat.


8. Vista interior del Portal de Lamarca (segles XIII-XIV)amb el carrer de Torregrosa per edificar


9. Façana de la casa gòtica del segle XV coneguda com la del Col·lector, amb els finestrals desfigurats pels balcons

dimarts, 2 d’abril de 2013

Imatges estàtiques en el temps: les primeres postals de Juneda d' Emili Gausí, 1910 / 1913






Recentment en una recerca de dades, vaig ensopegar amb una pàgina web extraordinària feta pel junedenc Joan Teixidó Pau (de cal Cristòfol) en la que proposava un experiment visual molt interessant, consistent en sobreposar imatges fotogràfiques antigues de principis de segle XX situant la imatge estàtica en el mateix punt de vista a dia d'avui, creant el que anomena meta-fotografia, amb un efecte visual fascinant. Revisant els meus arxius i col·lecció m'he decidit a fer una mica d'història sobre aquestes postals. Com molt bé assenyala ell, van ser fetes pels volts de 1910/1913 pel fotògraf Emili Gausí Conde de Lleida per encàrrec del comerciant local Josep Colom de ca la Mariana, qui per cert, és el personatge que apareix a totes les fotos amb la seva gorra negra, armilla, faixa i la seva característica bicicleta, fent de guia al fotògraf i assenyalant-li els indrets de la vila dignes de ser retratats. En total la col·lecció consta de 12 imatges numerades i amb l'explicació de la seva ubicació a la part frontal. A la part posterior hi apareix el símbol de la Unió Postal Internacional i el nom de l'editor: Angel Toldrà Vinzo de Barcelona. Aquestes postals van ser molt utilitzades durant el segle XX i encara recordo que a l'estanc de ca la Mariana se'n podien comprar als anys 80, a més d'altres fetes posteriorment. De la col·lecció completa de 12 exemplars en disposo d'11, faltant-me'n una: la corresponent a la façana de l'església parroquial (la número 9) que va ser reproduïda posteriorment l'any 1915 primer, dins el llibre Religió i Pàtria de Josep Santandreu i, posteriorment 1925 dins el llibre de Ramon Arqués: La vila de Juneda, breu resum historic, juntament amb la del carrer major (la número 3) i la vista general (la número 4).

Espero que aquesta sèrie de postals fotogràfiques ajudin a completar aquest experiment tant interessant, i al mateix temps, desvetllar la curiositat i valor d'aquestes imatges d'ara fa 100 anys, quietes en el temps.




















dilluns, 1 d’abril de 2013

Indrets perduts en la memòria: un tresor de mapes manuscrits / 1920





Una de les meves dèries principals és la de remenar, rebuscar i col·leccionar papers i llibres vells. Qui em coneix sap d'aquesta dèria (i també la pateix, doncs la meva biblioteca es troba repartida per raons d'espai...) a hores d'ara, continuo rebuscant entre catàlegs d'arreu del món, i entre botigues de vell, parades del mercat de St Antoni, i els encants buscant llibres i publicacions que s'ajustin als meus interessos i butxaca. Ara fa un grapat d'anys va caure a les meves mans un petit quadern anònim, sense cap mena d'identificació, però que destacava per la seva modèstia i qualitat. Era bàsicament una llibreteta de 10x15 cm. amb un troquelat com el dels segells de correu, sense portada i sense cap mena de nom. Els dibuixos que hi havia denotaven una qualitat i un art que cridava l'atenció: consistia en anotacions fetes a corre-cuita, i tot seguit dibuixos arquitectònics d'edificis que resultaven familiars, però amb dissenys fantasiosos i d'una clara inspiració classicista. A les poques pàgines va aparèixer la sorpresa: dos mapes que clarament assenyalaven la procedència de la llibreta, estava localitzada a Juneda, i assenyalaven indrets del terme amb una precisió excel·lent. Hi sortia el nucli urbà, els tossals, les vies de comunicació com el ferrocarril, la carretera nacional i els camins del terme, i s'hi assenyalaven un seguit de finques rústegues escampades pel terme.

Passada aquesta emoció, apareixien edificis que resultaven familiars, com per exemple el Mas Sant Jordi, amb uns projectes fantasiosos que el convertien en una vila rural de qualitat. El cercle s'estrenyia i m'ajudava a situar l'autor o autors d'aquests dissenys, mapes i anotacions. La certesa em deia que provenia de la mà de Joan Arqués Miarnau de cal saprià (1895-1936) farmacèutic i propietari de moltes finques, que durant els anys 30 va ser un dels liders de la Lliga Catalana a Juneda, essent un home molt il·lustrat, culte i d'idees polítiques conservadores, assassinat el 28 d'agost de 1936 pel Tribunal Popular de Lleida. La seva biblioteca, arxiu i documents es van conservar a Juneda fins a finals del segle XX, quan el seu casal va ser adquirit per la parròquia, i els seus hereus van recollir tot el que allí es conservava. Sembla que molts documents provinents del pis superior, molt malmesos per la presència de coloms i l'abandonament, van ser llençats indisciminadament a l'abocador de la Curiola degut al seu estat lamentable. Possiblement d'aquesta manera va anar a parar a les mans dels drapaires que sempre visitaven aquest abocador abans de la seva definitiva clausura.

Els dos mapes que us presento formen part d'aquest quadernet, i malgrat algunes incorreccions cartogràfiques, mostren un nivell de detall molt acurat. El primer parteix de la part est del nucli urbà, carrer La Font, estació del ferrocarril, carretera nacional, i La Femosa i arriba fins el terme de Torregrossa, Puiggrós i Les Borges, i com a nota curiosa i apareix l'enclavament del Clot de Juneda dit també l'Infern. Altres detalls que hi apareixen són edificis, camins i corbes de nivell de tot aquell sector. El segon dels mapes parteix del nucli urbà de la vila i abasta fins al límit del terme municipal amb Cervià de Les Garrigues, incloent-hi els termes de Miravall i Aranyó, amb els antics camins, edificacions i corbes de nivell.

Ja només em queda dir-vos que si us entreteniu una estoneta hi podreu trobar llocs i indrets ja desapareguts, com ara la fàbrica de Sulfur del Chauvet, el pont volat de la carretera nacional, l'era del Marcó, etc... o sigui, una instantània que conserva el paisatge junedenc tal com estava organitzat a principis del segle XX. Espero que ho gaudiu.