diumenge, 31 de març de 2013

Juneda sota les bombes / Els ponts volats de la Femosa 1938





D'aquí a pocs dies s'acomplirà el 75è aniversari del primer bombardeig sobre Juneda durant la guerra civil. El dia 2 d'abril de 1938 avions alemanys provinents de Lleida van efectuar una passada en diagonal per Juneda, L'Albagès i Les Borges, llençant en el cas de Juneda bombes al carrer Fondo (llavors de Francesc Macià), Àngel Guimerà, carrer Nou, (actualment Doctor Cornudella), Plaça de l'església (llavors de la República) i carrer la Font (llavors Joaquim Maurín). En aquells moments tenia lloc la batalla per Lleida que va acabar-se amb la conquesta franquista del territori fins el riu Segre. Durant vuit mesos el front de guerra es va estabilitzar en la linia de Seròs-Lleida-Balaguer, i en aquell moment les viles i pobles de la banda est de Lleida es van convertir en zona de guerra. Milers de soldats republicans van instal·lar-se en aquests municipis com a reforç per la primera línia de front.
El dos d'abril a les 11 del matí, avions Heinkel-111 de la Legió Còndor van llençar sobre Juneda les seves bombes. El cost humà d'aquest atac va ser de 5 víctimes mortals ( Antònia Gelonch Mora, Juan Gómez Cerezo, Concepció Pedrós Escoda, Francesc Solsona Casals, i Joan Torra Bernadich), algunes víctimes van ser-ho per la metralla del projectils, i altres van morir per esclafament dels edificis.

Aquest primer bombardeig va donar lloc a l'època coneguda com "el temps de les cabanes" i a la construcció de refugis antiaeris, un a la creu dins de la finca incautada a Josep Colom (ca la Mariana) i un altre que va consistir en excavar tres galeries al Pou del Gel que comunicaven amb cellers particulars, sembla que també amb el cementiri vell. En aquell temps era alcalde Josep Barrufet Beà del PSUC, qui va coordinar totes les tasques de desenrunament i Defensa Passiva. Cal fer un esment important a la bomba caiguda sobre l'edifici parroquial sota control de l'ajuntament que va destruir el cimbori i en esclatar a l'interior del temple va destrossar portes, finestres, mobiliari i productes emmagatzemats allí, quedant tot ell inservible fins ben entrat el 1940.

El temps de les cabanes és el període comprès entre l'abril de 1938 i el 5 de gener de 1939, data de l'entrada de les tropes nacionals italianes, després de la batalla de Castelldans. El dia 25 de desembre Juneda va ser novament bombardejada pels avions italians de l'Aviazione Legionaria, juntament amb la majoria de pobles de la zona oest de la comarca, especialment Castelldans, Les Borges, la Granadella, etc. En aquest bombardeig no es va afectar el nucli urbà de la vila, ja que l'objectiu principal va ser la carretera de Castelldans i el camí de Lleida, per tallar les vies de subministrament de les tropes republicanes que combatien a Castelldans. Moltes de les bombes van caure a la zona dels masos, on el comandament republicà havia instal·lat el seu estat major al Mas Roig.

A primers de gener, l'exèrcit republicà recula en direcció a Juneda i Les Borges, mentre els italians ataquen per Puigvert i això donarà lloc a la voladura dels ponts sobre la Femosa i el ferrocarril. En total es volaran el dia 3/4 de gener els ponts de la carretera N-240 sobre la Femosa a l'indret dels safareigs municipals, el pont de la carretera de Castelldans sobre el ferrocarril que encara es pot observar a pocs metres de l'actual pont de 1944, i un tercer pont a la partida del Molinet a la carretera de Castelldans, sobre la Femosa. De tots els ponts només se'n va salvar un, el Pont de Ferro del ferrocarril, a escassos metres del pont volat de la carretera. De fet, encara avui en dia és un misteri saber perquè aquest pont no es va dinamitar, malgrat que se sap que les càrregues explosives estaven instal·lades.

Dels bombardeigs de Juneda es conserven dues fotografies fetes pels avions italians que corresponen al del dia 25 de desembre de 1938, i es pot observar les columnes de fum al voltant del nucli urbà. també us adjunto un croquis fet per l'ajuntament de Juneda el 1940, sol·licitant al Govern civil diners per poder reconstruir els ponts de Castelldans conservat a l'arxiu Municipal de Juneda.





Les fotos són extretes del llibre de Josep Rubió: La guerra civil a Les Garrigues. De la revolució a l'ocupació franquista (1936-1939), publicat per pagès Editors l'any 2011 i amb ISBN 978-84-9975-188-1. Part de la informació prové també del llibre de Joan Villarroya i Josep Maria Solé Sabaté: Catalunya sota les bombes (1936-1939)publicat per l'Abadia de Montserrat l'any 1986 amb ISBN: 84-7202-822-4



dijous, 28 de març de 2013

Indrets perduts en la memòria: un article de Miquel Capdevila Rosinach de 1935




Aprofitant les vacances de setmana Santa, he visitat Juneda i m'he endut una grata i emocionant impressió. No m'he pogut estar de visitar l'indret dels safareigs situats al costat de la Femosa on s'hi ha estat treballant per restaurar, rehabilitar i condicionar tot l'entorn d'aquesta construcció. He pogut comprovar la qualitat de l'obra feta en el desnivell i la construcció d'una graderia amb cinc replans d'un efecte visual extraordinari i amb uns acabats excel·lents que revaloritzen tot l'espai. He pogut comprovar com s'ha netejat tot el perímetre a l'entorn dels dos safareigs i s'ha extret la brossa i les runes que enlletgien el lloc. Les excavacions aniran acompanyades d'una consolidació de l'espai i el seu retorn a la vida quotidiana dels junedencs. Cal celebrar i encoratjar els nostres representants municipals a seguir en aquesta línia de recuperació i posada en valor del nostre patrimoni arqueològic i cultural. Moltes felicitats a l'Ajuntament de Juneda.

Parlant-ho amb el meu germà Jaume mentre ell estava remenant una llamborda davant del molí, vaig recordar un article que tenia arxivat i que feia referència als temps en que aquest indret era un dels més concorreguts de la vila. Es tracta d'un article del periodista Miquel Capdevila Rosinach, ( Juneda, 9/IV/1887 - Barcelona 19/VII/1953) publicat el 13 de juny 1935 a la tercera pàgina del setmanari Mirador, titulat Els regadius d'Urgell, i en el qual de forma nostalgica i evocadora parlava en boca del seu pare de com era el terme de Juneda, situat a l'Urgell de Baix en la seva infantesa i de com la canonada dels moros formava part de la fantasia i l'imaginari col·lectiu d'aquelles generacions. Poques paraules es poden afegir a un article meravellós, que considero d'entre els millors escrits mai sobre Juneda, i que ha restat llargament oblidat. Espero que us engresqui i que el llegiu i rellegiu, a l'espera d'una antologia d'aquest gran periodista, junedenc de soca i arrel, sempre orgullós dels seus orígens, humils i rurals. Aquí llenço una idea: recuperar i publicar alguna antologia sobre ell, i que complementi l'homenatge que se li va fer l'any 2003 aprofitant el 50è aniversari de la seva mort.