dimarts, 5 de febrer de 2013

El Pla d'Ordenació Urbana Municipal de Juneda i el Patrimoni Artístic / 2007


L'entrada que us presento avui té una finalitat divulgativa i didàctica. Entre els anys 1999 i 2007 l'Ajuntament de Juneda, presidit pels alcaldes Josepa Peiró Badia i per Ramon Vallès i Puig (Epd), va portar a terme una tasca titànica de reordenació urbana i de revisió global de les Normes Subsidiàries de Planejament de Juneda, aprovades el 1987. D'aquesta tasca ingent m'interessa destacar quatre apartats que tenen a veure amb el patrimoni artístic i arqueològic de la vila. Tot l'enorme volum d'informació tècnica urbanística es pot trobar a la pàgina del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i en prescindeixo. Com sigui que l'orientació d'aquest bloc és interessar-se pel patrimoni cultural, m'ha semblat convenient i necessari mostrar part d'aquest POUM per a aquells que comparteixen l'interès ( i la preocupació a la vegada) pel nostre patrimoni històric. Personalment, penso que un dels monuments més importants que tenim a Juneda, el brocal romà de pou de la vila de Les Forques podria ser proposat per ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Altres exemples sobten, com la no catalogació d'uns elements del patrimoni arquitectònic com són els safareigs de la Femosa (recentment restaurats), la canonada de la Font i la façana del cementiri municipal de 1849, que també seria mereixedora de ser catalogada. Dins de les masies i edificis rurals vull destacar l'absència del molí del Massot (actualment enrunat). També penso que alguns edificis del carrer Major haurien de ser tractats individualment, tot i que ja es troben inclosos en una zona de protecció especial ( per exemple, la façana de cal Cabeça, C/ Major 9 datada del 1606, La rectoria, C/ Major 7, cal Tomaset amb un arc de 1685, i cal Fusteret amb l'arc més antic, i que cada edifici tingués una fitxa individualitzada que pugui evitar algun excés.
Un dels aspectes que em causa preocupació és la constatació que diversos jaciments arqueològics ja es consideraven destruïts o desapareguts quan es va elaborar el catàleg, sens dubte pèrdues irreparables i incomprensibles de les quals només podem fer que lamentar-nos i lluitar per a que no se'n perdi cap més. Per la resta, una bona manera de conèixer el nostre entorn, i respectar-lo, perquè així, vulguem o no, respectarem i estimarem el nostre país, passat, present i futur.

Espero que us resulti interessant i desperti el vostre interès.

diumenge, 3 de febrer de 2013

Indrets perduts en la memòria: La Torre Manresana de Juneda. Segles XI- XII





Ara fa més de trenta anys, Josep Maria Albaigès publicava a la revista Fonoll un article titulat: Història d'un nom: La Manreana, en el qual contextualitzava històricament el nom de la partida (terme rònec) de la Manreana. Encertadament assenyalava l'existència als segles X-XII de l'anomenat Comtat de Manresa, depenent del Comtat d'Osona que era una punta de llança en el territori musulmà de la taifa de Lleida. Assenyalava que per defensar aquest territori hostil s'havien construït una sèrie de torres de defensa/observació al llarg de la nova frontera, entre les que incloïa la Torre Manresana de Juneda i la de Linyola. Sabem a hores d'ara que l'any 1079 Torregrossa ja estava en poder del comtat de Barcelona. El 5 de juny de 1119, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III infeudà a Guillem Dalmau de Cervera, abans que aquests castells estiguessin en mans dels cristians, el Castrum de Castello Asinis i el castell de Gebut.Per tant, aquest territori cristià s'anava extenent vers la ciutat de Lleida. L'any 1133 en el testament de Guillem Dalmau de Cervera, la seva vídua Solesten jurava davant l'altar de Sant Martí de l'Església de Cervera quines havien estat les darreres voluntats del difunt, entre les quals hi constava: Et dimisit ad Petrum Iuneda per alod quomodo habebat per comite (I dono a Pere, Juneda com alou, de la mateixa forma que ho havia fet el comte. L'any 1173 Berenguera, vidua de Guillem de Cervera deixava per escrit davant testimonis que el seu marit havia fet donació al Monestir de Poblet de la senyoria territorial i la senyoria jurisdiccional de la Torre Manresana (Turrem de la Menrresana) amb els seus termes situada al terme de Juneda. L'any 1175 es feia donació al Monestir de Poblet de la Torre Almoniam que vocatur Menresana que est in termino de Iuneda. Fins ben entrat el segle XV aquest terme va pertànyer al Monestir convertit en una granja. En el fogatge de 1367 hi constava el lloc de la Manresana amb un total de set focs. Un cop demostrat documentalment l'existència de la Torre Manresana, només queda preguntar-se: on estava construïda aquesta torre?. La resposta a hores d'ara, no la té ningú, ja que mai s'ha fet una recerca arqueològica sistèmatica sobre el terreny de la partida de la Manreana, i si que s'ha barallat la hipòtesi de que en realitat aquesta torre es trobés situada en lúnic jaciment documenat dels voltants: el del castell de Vinferri, atès que en referir-se a la torre, també es parla dels seus termes, entre els quals podria estar inclòs perfectament el de Vinferri. En el territori comprès entre les carrerades del Mala-gana i la del Belagna, no es coneix cap assentament arqueològic, cosa que fa prendre força a la hipòtesi que la torre Manresana s'acabés transformant en el castell, hipòtesi que, repeteixo, només una exhaustiva excavació del jaciment podria aclarir. De moment, només disposem de proves documentals al Cartulari de Poblet publicat per Agustí Altisent l'any 1993, i de la toponímia. Les pedres, per ara, resten mudes.


Les imatges mostrades pertanyen a la Torre de la Manresana de Prats del Rei a l'Anoia.