dimecres, 30 de gener de 2013

Intervenció al mur de la bassa (V). Abril/ maig 2012




La intervenció per restaurar i recompondre el mur interior de la bassa va suposar l'ampliació de la longitud d'aquest mur que delimita el perímetre interior. La prolongació d'aquest mur ha estat necessària per poder consolidar l'espai del caixer de terra que estava greument afectat per l'existència d'arrels de pollancre que havien estovat i desfigurat l'àrea de contacte entre el caixer de terra i el mur de carreus, que al seu torn mostrava que al llarg dels segles s'havia anat degradant i adobant successivament (amb materials diversos, i amb tècniques pobres. L'excavació fins al nivell del terra d'argila verge ha permès construir aquest mur seguint les alineacions del mur primitiu del segle XIII-XIV seguint el mateix esquema constructiu i tècnica antiga. Cada filada de carreus ha estat tallada seguint les dimensions preexistents, donant al conjunt una naturalitat i simetria indispensable per refer el conjunt i donar-li sentit i homogeneïtat. En les fotografies es pot apreciar la gran diferència existent entre les fotografies inicials d'agost del 2011, i les finals, un cop reconstruït el mur. El resultat no podia ser un altre: una obra feta a consciència i amb tota la consciència possible.








dimarts, 29 de gener de 2013

Indrets perduts en la memòria: El castell de Vimferri, segle XII / segle XX




El castell de Vimferri l'any 1909. Fotografia de Josep Massot (1909). Arxiu fotogràfic del CEC, AFCEC B10194





Imatge dels anys 30, procedent de l'arxiu Arqués (Saprià). Publicada al llibre de J. Torrent (1993): L'Església i el cementiri vells de Juneda

El terme de Vimferri, situat a la part més occidental del terme de Juneda, envoltat pels termes de Puigverd, Torregrossa i Les Borges Blanques, va ser durant segles un territori independent i un municipi habitat. El seu nom ja apareix en el document dels Termini Antiqui Ilerdae i sembla ser que el seu propietari en època islàmica (segle XII) era habitant de Lleida. En el segle XIV el terme de Vimferri era propietat de Pere de Sant Martí, hi hi estaven censats 15 focs. L'any 1378 consta com a propietat dels canonges de la Seu de Lleida. Durant el segle XV va pertànyer al monestir de Poblet, juntament amb els termes de la Manresana, Jovals, la Rogera i Pinell fins que va ser venut a l'Església Metropolitana de Tarragona qui va posseir aquests territoris fins la primera meitat del segle XIX,quan ja estava pràcticament deshabitat, malgrat que existia la figura del batlle, fins que van ser definitivament agregats al terme municipal de Juneda.
Aquesta baronia de Vimferri disposava d'un castell i d'una ermita que ja estaven en franca ruïna a principis del segle XX,l'any 1909 quan el fotògraf Josep Massot va fotografiar-los per deixar testimoni d'un monument amb un greu perill de desaparició. La fotografia va ser dipositada a l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya, amb la referència AFCEC B10194. El que s'aprecia és una vista frontal del castell de Vimferri amb la seva porta adovellada al centre d'un mur de carreus regulars que en la planta baixa no té obertures. El primer pis està format per un mur de carreus amb quatre finestrals amb llinda alineats simètricament que recorden a molts edificis de finals del segle XVI i principis del XVII amb un aire renaixentista en la seva composició. A sobre d'aquest primer pis s'observa una cornisa i restes de mur, possiblement de tàpia. Aquesta façana està encarada cap al nord i enfront de l'ermita de Sant Jordi, de planta quadrada petites dimensions amb un sòcol de carreus i els murs de tàpia, ja en força mal estat en la fotografia. No es disposa de cap imatge frontal d'aquesta ermita i per tant no hi ha cap idea de l'estil artístic en el qual incloure-la.

A partir de la segona meitat del segle XX, el procés de degradació ha estat demolidor, els murs del castell formats per carreus només conserven una alçada de 50 centímetres colgats de runa, a la part del camí, a la part posterior el rastre està esborrat i costa a simple vista de definir el perímetre de l'edifici. Les dovelles que formaven l'arc de la porta d'entrada estan en lloc desconegut, segurament espoliats, els muntants i llindes dels quatre finestrals completament desapareguts, i el celler amb volta de pedra resta a cel obert i pràcticament colmatat de runa i terra. Una autèntica llàstima que ens recorda que el pas del temps, la deixadesa i l'oblit, porten a un camí sense sortida en el que la principal víctima és el patrimoni cultural passat, present i futur. Una autèntica llàstima que un edifici considerat legalment com un Bé d'Interès Cultural pel decret de 22 d'abril de 1949, per la Llei 16/1985 de Patrimoni Històric Espanyol i per la Llei de Patrimoni cultural Català, hagi desaparegut davant la indiferència de tots nosaltres. Tant de bo no es repeteixi la història.

El castell de Vinferri es troba catalogat per la Generalitat de Catalunya amb el R_I_51_6363. Poca cosa queda per protegir...








Mostra Castell de Vimferri (Juneda) en un mapa més gran

dilluns, 28 de gener de 2013

Toponímia antiga dels termes de Juneda / 2011

Us torno a presentar un article del filòleg (i bon amic) Joan Cornudella publicat al numero 25 de la revista Urtx de Tàrrega l'any 2011. En aquest article es posaven en ordre els noms dels territoris que configuren l'actual terme de Juneda, i que no és més que la suma de diversos termes rònecs dissenyats a partir de la conquesta del segle XII pels nobles i cavallers cristians que acompanyaven a Guillem de Cervera, que es convertirà en baró de Juneda "cum suis terminis". El terme actual és la suma de diversos territoris que per donacions i compres vendes, comprèn: el terme de la vila de Juneda articulat als marges de la Femosa (inclosa la Dominicatura i La Franquesa), i els termes rònecs de la Rogera, la Manresana (documentada al segle XII al Cartulari de Poblet),Vimferri, Jovals,Miravall, l'Aranyó i la Quadra del Vaquer, o del Canyís)que fins a mitjan segle XIX pertanyien com a senyoria territorial i jurisdiccional a diversos nobles i/o ordes religiosos (benedictins de Montserrat i de Poblet, Seu de Lleida i Tarragona, etc. El terme de La Quadra del Vaquer mitjançant cessió l'any 1517 era de senyoria territorial i jurisdiccional de la Universitat de Juneda, que hi tenia el dret de capbrevació i per tant n'era el senyor feudal, fet que en motiva diversos plets entre els anys 1833 i 1836 amb diversos propietaris de Les Borges Blanques sobre els emprius i pastures.

Aquest article és molt brillant, tot i que es troba a faltar un major aprofundiment en la toponímia d'època moderna, tant la major com la menor, en especial la que es troba al llibre de Traspassos i Vàlues de Juneda de l'any 1593, transcrit i estudiat per l'historiador Josep Teixidó i Gelonch i que encara resta inèdit. Sens dubte, un inventari exhaustiu de la toponímia inclosa en aquest llibre (capbreu) hauria ampliat de forma molt important aquest apartat.

(Pel que al cartulari de Poblet, publicat per Agustí Altisent l'any 1991, la seva inclusió com a bibliografia al seu llibre de 2012 ha estat una de les grans novetats d'importància cabdal que situen aquest estudi en el primer nivell de la historiografia junedenca i catalana, situant per primer cop amb documents l'existència del topònim Juneda i del topònim de la Torre Manresana, abans de la conquesta de 1149, data que s'havia situat com la de la "partida de naixement" . A hores d'ara, ja sabem que Juneda tenia un castell (Castra Iuneda)l'any 1133 i una Torre Manresana com a mínim l'any 1185, que fou donada al Monestir de Santa Maria de Poblet per Guillem de Cervera (senyor feudal de Margalef i Baró de Juneda). També es troba a faltar la referència al diccionari geogràfic de Pascual Madoz (1847)

Pel que fa al nostre tema, el molí de Baix hi és esmentat com l'orígen de la Partida del Pla del Molí (amb preposició, si us plau...)a les pàgines 522 i 523, fent-ne una petita descripció i una il·lustració de la bassa i del Molí vistos des del nord-est, però deixant de banda que aquest nom ja apareix documentat al 1593 al LTVJ, i en infinitat de documents, entre el quals el document que delimita la Domingia del Senyor l'any 1600, inclòs dins del mateix LTVJ. Així com el nom de Diumenge ja apareix documentat al 1517, en la Concòrdia entre la Universitat de Juneda i Ferran Ramon Folch de Cardona, baró de Juneda, document infrautilitzat per l'autor.

Malgrat tot, continua éssent un gran article, ben documentat i amb hipòtesis interessants, però que en algún cas, necessiten ampliació i un major aprofundiment documental. El seu llibre Juneda, els seus noms de lloc, subsana i corregeix alguna d'aquestes mancances. Encara no està tot dit, i que així sigui.

divendres, 25 de gener de 2013

De mica en mica s'omple la pica. Salvador Palau i els seus primers estudis sobre els molins catalans

L'any 1990, l'estudiós dels molins fariners Salvador Palau, publicava un primer treball d'inventari que aplegava un total de 450 molins fariners catalans de diverses contrades catalanes. Pel que fa a les terres lleidatanes recollia informació del riu Corb i del riu Sió,deixant de banda altres cursos fluvials. Aquesta mancança quedaria subsanada al poc temps amb la publicació del seu treball Els molins fariners de Catalunya, 690 molins inventariats ( del qual ja vaig publicar-ne una entrada). Amb aquest estudi ja inaugurava la seva definitiva tasca d'inventari i sistematització dels molins coneguts d'arreu de Catalunya, que es culminaria amb els seus llibres posteriors de 1992 i 1994.
Sens dubte, un bon antecedent dl que vindria posteriorment: els dos millors estudis sobre els molins catalans fins a la data d'avui.


Nota bibliogràfica. Palau Rafecas, Salvador: Els noms de 450 molins fariners de Catalunya recercats per 14 comarques, 120 municipis i 15 barrancades o conques fluvials dins Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, juny de 1990. XV col·loqui general de la Societat d'Onomàstica, Reeus 6-8 d'abril de 1990

dijous, 24 de gener de 2013

Folklore i patrimoni. Un article de Joan Bellmunt

Una demostració del creixent interès sobre el patrimoni industrial i el seu potencial cultural i turístic ens l'ofereix aquest article de l'escriptor Joan Bellmunt publicat a la revista de la Diputació de Lleida Ara. En aquest breu article molt ben il·lustrat se'ns mostra i explica el funcionament del molí de ca l'Ambròs al Solsonès perfectament conservat i mantingut pels seus propietaris, essent una autèntica joia etnogràfica digna de major difusió i coneixement. Una mostra més d'un gran potencial desaprofitat degut a la poca atenció que ha rebut la molinologia a les terres de Lleida, i que ha suposat que molts exemplars únics i monumentals de casals moliners s'hagin perdut per sempre més restant nomes en la toponímia del territori.

Sens dubte, aquest element paisatgístic perfectament integrat a la natura, hauria de ser molt més divulgat i potenciat, creant rutes que barregin el turisme cultural, ecològic i esportiu al voltant de rutes plantejades amb l'eix central dels cursos fluvials lleidatans, molt rics en edificis moliners, alguns d'ells amb molts segles d'història.

Tant de bo, els estudis que revaloritzen aquest patrimoni vagin a més, i poguem disposar de guies i inventaris dels molins d'aigua dels nostres rius per convertir-los en un element potenciador de l'atractiu del nostre territori.

dimecres, 23 de gener de 2013

El noms de la terra / la terra dels noms. El llibre de Joan Cornudella, una nova pedra en la construcció de la nostra identitat




L'agost del proppassat any 2012 va sortir publicat el treball del benvolgut Joan Cornudella. Poques coses cal afegir sobre la seva persona i la seva ingent capacitat de treball demostrada a bastament. Aquesta obra és la culminació d'un llarg i minuciós treball de recerca de les fonts escrites i les documentals. Ell mateix es reconeix com a seguidor dels treballs pioners de Jaume Torrent i Gelonch, Josep Maria Solé i Bonet i Josep Maria Albaigès, i en poleix i amplia la informació disponible. La principal aportació d'aquest estudi, es troba en els capítols inicials referents a l'etimologia i a la toponímia antiga del terme (termes) que formen l'actual Juneda. Ell mateix ja havia recopilat i analitzat les dades recollides per diversos erudits, historiadors, filòlegs, savis i lletraferits que s'havien aventurat a buscar un origen més o més escaient als seus interessos del nom Juneda. La part més interessant i estimulant la composen els tres primers capítols centrats en l'etimologia i la toponímia arcaica on hi inclou referències documentals publicades i inèdites.

Pel que fa a la part d'inventari, amplia a bastament els llistats fets per Jaume Torrent i sobretot per Josep Maria Solé, seguint l'estructura i plantejament establerts, incloent-hi algunes referències poc conegudes, donant com a resultat un inventari molt ric i variat de la toponímia menor del terme, sense aprofundir en els motius i l'origen d'aquests noms (feina possiblement inabastable).

L'estudi referent a la toponímia urbana, penso que està mancada d'una consulta més aprofundida i exhaustiva del llibre de Traspassos i Vàlues de 1593, al qual s'hi refereix tangencialment i que considero és una font primària elemental. Aquest apartat és hereu dels treballs de Josep Maria Albaigès dels anys 1978 i 1991, sobre l'evolució urbana de Juneda i els carrers de Juneda. També una recerca més intensiva de l'arxiu municipal podria haver ajudat a situar dates i consistoris que van acordar i aprovar els noms dels carrers ja des del segle XIX, del que es conserven bones sèries documentals a casa la vila.

En conjunt però, aquest llibre és un compendi de diversos treballs i fonts documentals, moltes d'elles de difícil accès que l'autor posa a l'abast del lector i estudiós mitjançant les notes al peu de pàgina i la bibliografia del final molt completa i força actualitzada que maneja amb gran solidesa.

Així doncs, una nova obra que ajuda a eixamplar el coneixement sobre el territori de l'actual Juneda, tema que encara no sembla exhaurit atès que molts arxius encara guarden els seus secrets esperant que algun agosarat els descobreixi i difongui. Que així sia.


Nota bibliogràfica: Cornudella Olivart, Joan (2012): Juneda i els seus noms de lloc. Editorial Fonoll. Juneda, 2012. 130pp ISBN 978-84-939193-2-0