dimarts, 6 de març de 2012

Aquesta terra, malgrat tot, és la meva: Geomorfologia Pla d'Urgell 1937/1984

Continuant amb el tema de la geologia i la hidrologia, vinculats al Riu Femosa, us faig a mans un parell d'articles molt interessants sobre la formació geològica del Pla d'Urgell i la seva estructura formada per graves detrítiques que li donen unes característiques especials, i vinculen aquesta presència a moviments geològics de les serralades pre-pirinenques que van produïr variacions en l'inclinació d'aquest territori. El primer dels articles és un document històric de l'any 1937 publicat per J. R. Bataller, qui esmenta les peculiaritats de la zona compresa entre Arbeca, Juneda i Les Borges Blanques, esmentant les elevacions de terreny i les depressions al voltant dels rius Corb i Femosa, acompanyat de fotografies molt interessants ( el treball és de l'any 1937 en plena guerra civil, i per això Sidamon apareix anomenat Olèstria, i Vallbona de les Monges apareix com Vallbona Lliberada). El segon treball, publicat el 1984 és una interessantíssima aportació al voltant del curs del riu Corb, apuntant la tesi que abans del Quaternari, aquest riu seguia una trajectòria diferent que el feia passar després de Belianes per la vora de Les Borges i Juneda,i que per motius geoclimàtics, el seu curs va variar en direcció nord-oest. En aquell treball apareixen referències al Riu Femosa, i al seu recorregut que tanca la plana d'Urgell pel Sud formant la vall. Són dos treballs excel·lents, i el segon d'ells, molt suggestiu i estimulant. Encara no està tot dit... pel que sembla.


dilluns, 5 de març de 2012

De la pedra en treurem pa: restauració de la bassa / març 2012



Després d'una aturada temporal de les obres a causa de les baixes (i/o polars) temperatures, que impossibilitaven treballar en condicions òptimes, aquest mes de març (mes de la guerra pels romans) s'ha reiniciat la reconstrucció del tram final de la bassa, que estava literalment destruït per les arrels dels pollancres que havien fet la funció de sosteniment del caixer de terra però també havien debilitat i perforat el mur de carreus pel seu interior. Després d'haver donat forma als carreus, ha arribat l'hora de posar-los al seu lloc definitiu, tancant i reforçant el mur perimetral de la bassa i allargant-la uns tres metres més. Com podreu observar en les imatges, aquesta és una obra d'un resultat visual immediat, atès que la seva geometria regular en opus quadratum (aparell isòdom)facilita extraordinàriament la seva col·locació. S'ha començat per la cara interior de la bassa, i properament es treballarà la cara exterior on s'hi ubicarà l'escala que permetrà l'accès a l'hort del molí que anirà integrada dins el mur, aprofitant l'espai interior reblert de calç i pedres calcàries. Aquesta obra, cal recordar-ho, utilitza pedres provinents d'enderrocs i els dóna una nova vida que esperem, sigui ben llarga i fructífera ( reciclem, reduïm i reutilitzem amb la suor del nostre front).