dimecres, 15 de febrer de 2012

Postal hivernal: un febrer glacial / 2012


Enguany l'hivern no està on hauria d'estar, l'arribada del fred ha suposat que durant les darreres setmanes, les temperatures hagin baixat a nivells que ja no es recordaven (que fràgil és la memòria...). La conseqüència d'aquest fet (temperatures al voltant de -10º C a la nit, i de 0ºC al bo del dia, per sort no ha nevat com a l'any 2001) ha significat una oportunitat de capturar una imatge insòlita: la formació d'uns espectaculars canelobres de gel de més d'un metre de longitud i molt de gruix a la vora del salt del molí, cobrint la vegetació que habita a la roca mare on es fonamenten els arcs i el mur del salt. És una imatge amb una gran força visual, que ens dóna una idea de com està resultant de fred aquest hivern que sembla no tenir fi... sobren les paraules.

diumenge, 12 de febrer de 2012

La llei i l'ordre: El llibre dels Mustaçafos de Juneda /1598



A la vila de Juneda es conserva un llibre anomenat dels amustafassos (dit popularment dels mustafassos) que és la forma variant local de la paraula mostassà o mostassaf. Els mostassafs eren una magistrats municipals que s'encarregaven dels afers municipals relacionats amb el pesos i mesures, i la vigilància de l'acompliment de les normatives i ordinacions dels municipis que tenien aquesta figura. Segons l'autor del treball lingüístic que acompanya el llibre, Josep Reñé, aquest text podria tenir els seus origens en el segle XIV, atenent-se a algunes formes verbals i mots emprats en el text.La documentació coneguda fins al moment, no permet establir una data precisa de la redacció de l'original, encara que a partir del segle XV i del segle XVI aquesta figura jurídica (heretada del sahib al-suq musulmà) es va implantar a diversos municipis catalans i de la Corona d'Aragó. Juneda en aquell moment era una baronia i ostentava el títol de vila, malgrat no disposar del document que ho acrediti. No s'ha conservat documentació sobre la Cúria baronial, ni sobre el funcionament de la batllia, i per aquest motiu a hores d'ara, la història medieval de la baronia ens és absolutament desconeguda des del 1133 fins el 1517 (400 anys ni més ni menys...)per això, i a manca de dades que ho contradiguin, la versió del llibre de l'any 1598 és una còpia d'un llibre original del segle XIV (malgrat que no podem parlar d'organització pròpia i independent com a Universitat i Consell fins al 1517, data de la Concòrdia amb els Cardona, barons de la vila). Espero que gaudiu de la lectura i transcripció del llibre, en el qual apareixen capítols en els que s'esmenta La Femosa, les sèquies, les basses, les fonts, i molts altres aspectes que depenien directament de l'administració municipal. En el capitol dels vedats de Juneda i la Femosa, s'esmenta la prohibició de pasturar el bestiar pels horts sense el permís del Consell des de la peixera del pas de Les Borges, fins al molí de Jaume Llorens entre la Sèquia de la Mare (La Femosa)i la sèquia molinal (aquest molí sembla ser el de La Bardissa molt proper a Les Borges, donat juntament amb el territori de la Quadra a la vila de Juneda el 1517, i motiu de conflictes permanents entre els veïns de les Borges i Castellots contra la Universitat de Juneda pels drets de pastura i capbrevació que tenia adquirits sobre aquest territori fins ben entrat el segle XIX.El municipi no va tenir jurisdicció sobre aquest territori de la Quadra fins el 1517, i aquest pot ser un indici per situar l'original del llibre a la primera meitat del segle XVI).


Fitxa bibliogràfica: Reñé, Josep: Llibre dels mustaçafos de Juneda. Edicions del Butlletí. Fondarella, 1984.

divendres, 10 de febrer de 2012

La vista és la que treballa (i ens enganya): reconstrucció 3D d'un molí fariner

Aquest video que us presento és una fantàstica reproducció en tres dimensions del funcionament del parament d'un molí fariner de roda horitzontal. des de l'aigua que surt del pou passant per l'estellador, el rodet que es posa en marxa, l'alçador i el banc que activen el funcionament de l'arbre que transmet el moviment a les moles i mol la farina. També s'hi veu l'arbre, el riscle, el fariner,i totes les peces que formen un molí hidràulic de farina. per si teniu dubtes sobre la terminologia de cada part del molí, us adjunto una imatge amb la seva llegenda i els termes propis, extret del llibre de J. Bolós i J. Nuet: Els molins fariners, pàg.26, espero que ho gaudiu i ho valoreu perque és un gran treball.



dimarts, 7 de febrer de 2012

Deconstruint la matèria sòlida: reconstrucció de la bassa / febrer 2012


Pendents encara de la resolució de la fase d'apuntalament dels forjats del molí, s'ha reobert un dels fronts oberts els mesos d'estiu, el de la reconstrucció/construcció del tram final del mur de carreus de la bassa, i a l'ensems la ubicació d'un nou accès per comunicar la passera que forma aquest mur, i l'hort. Aquesta fase disposa d'un material d'obra excepcional format per més d'un centenar de pedres escairades provinents d'un enderroc d'un mur de pedra seca que aguantava una espona. La particularitat d'aquest mur era que estava format per carreus escairats, que en realitat eren muntants de portalada i pedres picades que havien estat rebutjades per presentar defectes que impossibilitaven la seva col·locació, i que van acabar formant part d'un marge en una finca rústega. Arran de l'oferiment d'un empresari de la construcció de la vila, es van portar aquestes pedres per donar-les-hi una segona (o tercera) vida, però per fer això ha estat necessari un procès de modificació, consistent en retallar i regularitzar les mides estàndart per poder fer les filades que formaran aquest tram final de la bassa. Cada pedra ha estat retocada acuradament per poder tenir unes dimensions adequades a la seva nova destinació, per això ha calgut ajustar el seu volum i aprofitar la seva cara treballada per poder formar un conjunt unitari, definint la seva superficie visible, regularitzant els laterals, i eliminant aquells volums que dificultaven el seu encaix i disposició en el mur. Cada pedra ha estat tractada individualment, tallant les parts excedents, i picant les superficies de contacte interior, que formaran aquesta obra en opus quadratum. El procès ja està en marxa, i sens dubte, el resultat final, un cop estiguin col·locades serà d'una gran efectivitat visual i estructural.










diumenge, 5 de febrer de 2012

Resseguint el flux de la història: Els jaciments prehistòrics de la Femosa /1980


Seguint en la linia encetada per redescobrir la importància del riu Femosa al llarg de la història (i de la prehistòria) us ofereixo un estudi molt interessant publicat l'any 1980 pel Grup de Recerques La Femosa d'Artesa de Lleida, que suposava una ampliació i correcció d'un estudi elaborat i presentat l'any 1976. En aquest treball es va sentar les bases de la carta arqueològica de la vall, inventariant i situant els jaciments localitzats (alguns ja han desaparegut) fins aquell moment,adjuntant-ne dibuixos dels materials lítics i ceràmics que abarquen des del paleolític fins a l'Edat del ferro (periode ibèric). És un treball sintètic, però molt aclaridor de la gran riquesa arqueològica de la zona, malgrat ser un paisatge sumamemnt antropitzat i modificat per les noves tècniques agrícoles que han transformat profundament la fesomia del territori. La conclusió a la que arribem, és que malgrat tot, el riu i el seu voltant ha estat al llarg dels temps (des dels més remots) un lloc farcit d'assentaments humans.


Fitxa bibliogràfica: Grup de Recerques La Femosa: Mapa arqueològic de la vall de la Femosa dins Recerques lleidatanes II, pp. 7-28, Tàrrega, 1980

dissabte, 4 de febrer de 2012

Redescobrint la història d'un riu amb molta història. La Femosa fa 100.000 anys

En un dels extraordinaris articles científics als quals ja ens té acostumats la revista URTX de Tàrrega, se'n va publicar un que és un referent ineludible a nivell científic, tant pel que fa a la geologia, la geomorfologia, la geografia i la prehistòria. Es tracta d'un treball coral entre prestigiosos científics, que es van encarregar de fer els estudis arqueològics al sector afectat per les obres de l'AVE, al sector d'Artesa de Lleida i Puigverd destacant pel seu prestigi mediàtic el paleontòleg Eudald Carbonell, protagonista del fantàstic programa Sota terra de Televisió de Catalunya. Aquest és un estudi de gran qualitat que aporta dades morfològiques de la Femosa des de l'època explicant la seva evolució i la tasca erosiva que ha realitzat a la seva vall, que ha esborrat els vestigis dels antics pobladors, trobant-se però restes lítiques de fa 105.000 anys (Before Present).És un article complex de gran nivell, en el que els periodes geològics es manegen amb gran facilitat, així com les cultures associades al paleolític. Espero que en gaudiu, i que això ajudi a posar en valor la importància d'un riu, que sembla estar massa sovint oblidat. Per no perdre-us, us adjunto la taula de les edats geològiques.


Fitxa Bibliogràfica: AAVV: Noves aportacions sobre els dipòsits quaternaris del riu de la femosa (sector artesa de Lleida-Puigverd de Lleida) i les seves indústries paleolítiques (p. 7-23) dins URTX, 18, Tàrrega, 2005.

dimecres, 1 de febrer de 2012

Francesc Carreras Candi i Ceferí Rocafort: construïnt un país des de la base /1908 /1918




A principis del segle XX, la voluntad de redescoberta del país va portar a la creació i redacció d'una obra magna: La Geografia General de Catalunya dividida en volums dedicats a les quatre provincies catalanes,més un volum general. Aquesta magna obra del renaixement cultural català va ser dirigida per Francesc Carreras Candi, (a la imatge superior) encarregant a diversos colaboradors les tasques de recopilació i redacció dels diversos volums. El volum corresponent a Lleida, va ser encarregat a Ceferí Rocafort Sansó fent una tasca titànica de síntesi, municipi a municipi, recollint toponímia, geografia, estadística, i imatges de monuments (molts d'ells ja desapareguts). Pel que fa a nostre tema la vila de Juneda era tractada de forma generosa, adjuntant una panoràmica des del camí de la Franquesa, i una reproducció del plànol d'ordenació urbana de Josep Bayer i Bosch del 1904. Entre les dades que aporta parla de la riquesa industrial, formada per una serradora, nou premses de vi, dos molins d'oli i cinc molins de farina (el de la Bardissa, el del Paco,el de Baix, la farinera del Francisquet, i molí del Massot). Entre altres coses, esmenta la toponímia del terme, i breus dades històriques, a part d'altres dades interessants i el segell municipal. Espero que us resulti interessant i ajudi a interessar-vos per personatges que han fet grans aportacions al nostre país com l'esmentat Francesc Carreras Candi