diumenge, 22 de gener de 2012

Ser o no ser, aquest va ser el dilema / 1852 l'any de la gran sequera

Entre les actes del Ple de l'Ajuntament del segle XIX (molt fragmentàries fins ben arribats els anys 1880) se'n conserven algunes de força interessants per la informació que ens subministren, no solament a nivell local sinó a nivell general. Ara fa cent-cinquanta anys tot just, l'Ajuntament davant el problema de la manca d'arrendadors dels molins fariners en el bienni 1850/1851 per causa de la sequera, va fer-se una proposta al Governador Civil per poder alienar aquests béns comunals, i posar-los a la venda. La màxima autoritat provincial d'aleshores, Manuel Estremera autoritzava als membres de l'Ajuntament a fer la proposta i acordar quina fi havien de tenir aquests béns. L'al·legat dels regidors Bosch i Arqués, defensant la propietat dels molins per part del comú es va basar en una defensa aferrissada de la terra i del sacrifici que calia fer, malgrat que les circumstàncies climatològiques no eren propicies. El text parla de realitat i d'esperança per l'arribada del Canal d'Urgell, i de resistència a l'adversitat i la misèria. Crida l'atenció la descripció que es fa dels molins ja a l'any 1852, en el que es denota un estat lamentable i miserable:son edificios pequeños, compuestos de cuatro malas paredes de tierra, unas vigas carcomidas, cañizos apolillados y unas cuantas tejas, ni las piedras tienen tampoco el valor que se cree por ser desechos de molinos que van con mucha fuerza de agua, però malgrat aquest catastrofisme, assenyalaven que qui voldria comprar-los si no podien funcionar. En resum, un text molt esclaridor de com era la vida a la Plana d'Urgell, abans de l'arribada del canal, que tot ho va canviar. El dilema es va resoldre al cap de quatre anys, el 1856, quan la desamortització liberal va posar en pública subhasta els molins i altres béns,que van convertir-se en propietat privada.

Un dels regidors que signa aquesta acta, Mariano Torrent Reñé, és el pare de Ramon Torrent el nostre avantpassat que comprarà el Molí de Baix a Ramon Gine l'any 1872.

Al final de la presentació següent, adjunto la transcripció del text per fer-la més llegible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada