dimarts, 6 de març de 2012

Aquesta terra, malgrat tot, és la meva: Geomorfologia Pla d'Urgell 1937/1984

Continuant amb el tema de la geologia i la hidrologia, vinculats al Riu Femosa, us faig a mans un parell d'articles molt interessants sobre la formació geològica del Pla d'Urgell i la seva estructura formada per graves detrítiques que li donen unes característiques especials, i vinculen aquesta presència a moviments geològics de les serralades pre-pirinenques que van produïr variacions en l'inclinació d'aquest territori. El primer dels articles és un document històric de l'any 1937 publicat per J. R. Bataller, qui esmenta les peculiaritats de la zona compresa entre Arbeca, Juneda i Les Borges Blanques, esmentant les elevacions de terreny i les depressions al voltant dels rius Corb i Femosa, acompanyat de fotografies molt interessants ( el treball és de l'any 1937 en plena guerra civil, i per això Sidamon apareix anomenat Olèstria, i Vallbona de les Monges apareix com Vallbona Lliberada). El segon treball, publicat el 1984 és una interessantíssima aportació al voltant del curs del riu Corb, apuntant la tesi que abans del Quaternari, aquest riu seguia una trajectòria diferent que el feia passar després de Belianes per la vora de Les Borges i Juneda,i que per motius geoclimàtics, el seu curs va variar en direcció nord-oest. En aquell treball apareixen referències al Riu Femosa, i al seu recorregut que tanca la plana d'Urgell pel Sud formant la vall. Són dos treballs excel·lents, i el segon d'ells, molt suggestiu i estimulant. Encara no està tot dit... pel que sembla.


dilluns, 5 de març de 2012

De la pedra en treurem pa: restauració de la bassa / març 2012



Després d'una aturada temporal de les obres a causa de les baixes (i/o polars) temperatures, que impossibilitaven treballar en condicions òptimes, aquest mes de març (mes de la guerra pels romans) s'ha reiniciat la reconstrucció del tram final de la bassa, que estava literalment destruït per les arrels dels pollancres que havien fet la funció de sosteniment del caixer de terra però també havien debilitat i perforat el mur de carreus pel seu interior. Després d'haver donat forma als carreus, ha arribat l'hora de posar-los al seu lloc definitiu, tancant i reforçant el mur perimetral de la bassa i allargant-la uns tres metres més. Com podreu observar en les imatges, aquesta és una obra d'un resultat visual immediat, atès que la seva geometria regular en opus quadratum (aparell isòdom)facilita extraordinàriament la seva col·locació. S'ha començat per la cara interior de la bassa, i properament es treballarà la cara exterior on s'hi ubicarà l'escala que permetrà l'accès a l'hort del molí que anirà integrada dins el mur, aprofitant l'espai interior reblert de calç i pedres calcàries. Aquesta obra, cal recordar-ho, utilitza pedres provinents d'enderrocs i els dóna una nova vida que esperem, sigui ben llarga i fructífera ( reciclem, reduïm i reutilitzem amb la suor del nostre front).









dimecres, 15 de febrer de 2012

Postal hivernal: un febrer glacial / 2012


Enguany l'hivern no està on hauria d'estar, l'arribada del fred ha suposat que durant les darreres setmanes, les temperatures hagin baixat a nivells que ja no es recordaven (que fràgil és la memòria...). La conseqüència d'aquest fet (temperatures al voltant de -10º C a la nit, i de 0ºC al bo del dia, per sort no ha nevat com a l'any 2001) ha significat una oportunitat de capturar una imatge insòlita: la formació d'uns espectaculars canelobres de gel de més d'un metre de longitud i molt de gruix a la vora del salt del molí, cobrint la vegetació que habita a la roca mare on es fonamenten els arcs i el mur del salt. És una imatge amb una gran força visual, que ens dóna una idea de com està resultant de fred aquest hivern que sembla no tenir fi... sobren les paraules.

diumenge, 12 de febrer de 2012

La llei i l'ordre: El llibre dels Mustaçafos de Juneda /1598



A la vila de Juneda es conserva un llibre anomenat dels amustafassos (dit popularment dels mustafassos) que és la forma variant local de la paraula mostassà o mostassaf. Els mostassafs eren una magistrats municipals que s'encarregaven dels afers municipals relacionats amb el pesos i mesures, i la vigilància de l'acompliment de les normatives i ordinacions dels municipis que tenien aquesta figura. Segons l'autor del treball lingüístic que acompanya el llibre, Josep Reñé, aquest text podria tenir els seus origens en el segle XIV, atenent-se a algunes formes verbals i mots emprats en el text.La documentació coneguda fins al moment, no permet establir una data precisa de la redacció de l'original, encara que a partir del segle XV i del segle XVI aquesta figura jurídica (heretada del sahib al-suq musulmà) es va implantar a diversos municipis catalans i de la Corona d'Aragó. Juneda en aquell moment era una baronia i ostentava el títol de vila, malgrat no disposar del document que ho acrediti. No s'ha conservat documentació sobre la Cúria baronial, ni sobre el funcionament de la batllia, i per aquest motiu a hores d'ara, la història medieval de la baronia ens és absolutament desconeguda des del 1133 fins el 1517 (400 anys ni més ni menys...)per això, i a manca de dades que ho contradiguin, la versió del llibre de l'any 1598 és una còpia d'un llibre original del segle XIV (malgrat que no podem parlar d'organització pròpia i independent com a Universitat i Consell fins al 1517, data de la Concòrdia amb els Cardona, barons de la vila). Espero que gaudiu de la lectura i transcripció del llibre, en el qual apareixen capítols en els que s'esmenta La Femosa, les sèquies, les basses, les fonts, i molts altres aspectes que depenien directament de l'administració municipal. En el capitol dels vedats de Juneda i la Femosa, s'esmenta la prohibició de pasturar el bestiar pels horts sense el permís del Consell des de la peixera del pas de Les Borges, fins al molí de Jaume Llorens entre la Sèquia de la Mare (La Femosa)i la sèquia molinal (aquest molí sembla ser el de La Bardissa molt proper a Les Borges, donat juntament amb el territori de la Quadra a la vila de Juneda el 1517, i motiu de conflictes permanents entre els veïns de les Borges i Castellots contra la Universitat de Juneda pels drets de pastura i capbrevació que tenia adquirits sobre aquest territori fins ben entrat el segle XIX.El municipi no va tenir jurisdicció sobre aquest territori de la Quadra fins el 1517, i aquest pot ser un indici per situar l'original del llibre a la primera meitat del segle XVI).


Fitxa bibliogràfica: Reñé, Josep: Llibre dels mustaçafos de Juneda. Edicions del Butlletí. Fondarella, 1984.

divendres, 10 de febrer de 2012

La vista és la que treballa (i ens enganya): reconstrucció 3D d'un molí fariner

Aquest video que us presento és una fantàstica reproducció en tres dimensions del funcionament del parament d'un molí fariner de roda horitzontal. des de l'aigua que surt del pou passant per l'estellador, el rodet que es posa en marxa, l'alçador i el banc que activen el funcionament de l'arbre que transmet el moviment a les moles i mol la farina. També s'hi veu l'arbre, el riscle, el fariner,i totes les peces que formen un molí hidràulic de farina. per si teniu dubtes sobre la terminologia de cada part del molí, us adjunto una imatge amb la seva llegenda i els termes propis, extret del llibre de J. Bolós i J. Nuet: Els molins fariners, pàg.26, espero que ho gaudiu i ho valoreu perque és un gran treball.



dimarts, 7 de febrer de 2012

Deconstruint la matèria sòlida: reconstrucció de la bassa / febrer 2012


Pendents encara de la resolució de la fase d'apuntalament dels forjats del molí, s'ha reobert un dels fronts oberts els mesos d'estiu, el de la reconstrucció/construcció del tram final del mur de carreus de la bassa, i a l'ensems la ubicació d'un nou accès per comunicar la passera que forma aquest mur, i l'hort. Aquesta fase disposa d'un material d'obra excepcional format per més d'un centenar de pedres escairades provinents d'un enderroc d'un mur de pedra seca que aguantava una espona. La particularitat d'aquest mur era que estava format per carreus escairats, que en realitat eren muntants de portalada i pedres picades que havien estat rebutjades per presentar defectes que impossibilitaven la seva col·locació, i que van acabar formant part d'un marge en una finca rústega. Arran de l'oferiment d'un empresari de la construcció de la vila, es van portar aquestes pedres per donar-les-hi una segona (o tercera) vida, però per fer això ha estat necessari un procès de modificació, consistent en retallar i regularitzar les mides estàndart per poder fer les filades que formaran aquest tram final de la bassa. Cada pedra ha estat retocada acuradament per poder tenir unes dimensions adequades a la seva nova destinació, per això ha calgut ajustar el seu volum i aprofitar la seva cara treballada per poder formar un conjunt unitari, definint la seva superficie visible, regularitzant els laterals, i eliminant aquells volums que dificultaven el seu encaix i disposició en el mur. Cada pedra ha estat tractada individualment, tallant les parts excedents, i picant les superficies de contacte interior, que formaran aquesta obra en opus quadratum. El procès ja està en marxa, i sens dubte, el resultat final, un cop estiguin col·locades serà d'una gran efectivitat visual i estructural.










diumenge, 5 de febrer de 2012

Resseguint el flux de la història: Els jaciments prehistòrics de la Femosa /1980


Seguint en la linia encetada per redescobrir la importància del riu Femosa al llarg de la història (i de la prehistòria) us ofereixo un estudi molt interessant publicat l'any 1980 pel Grup de Recerques La Femosa d'Artesa de Lleida, que suposava una ampliació i correcció d'un estudi elaborat i presentat l'any 1976. En aquest treball es va sentar les bases de la carta arqueològica de la vall, inventariant i situant els jaciments localitzats (alguns ja han desaparegut) fins aquell moment,adjuntant-ne dibuixos dels materials lítics i ceràmics que abarquen des del paleolític fins a l'Edat del ferro (periode ibèric). És un treball sintètic, però molt aclaridor de la gran riquesa arqueològica de la zona, malgrat ser un paisatge sumamemnt antropitzat i modificat per les noves tècniques agrícoles que han transformat profundament la fesomia del territori. La conclusió a la que arribem, és que malgrat tot, el riu i el seu voltant ha estat al llarg dels temps (des dels més remots) un lloc farcit d'assentaments humans.


Fitxa bibliogràfica: Grup de Recerques La Femosa: Mapa arqueològic de la vall de la Femosa dins Recerques lleidatanes II, pp. 7-28, Tàrrega, 1980

dissabte, 4 de febrer de 2012

Redescobrint la història d'un riu amb molta història. La Femosa fa 100.000 anys

En un dels extraordinaris articles científics als quals ja ens té acostumats la revista URTX de Tàrrega, se'n va publicar un que és un referent ineludible a nivell científic, tant pel que fa a la geologia, la geomorfologia, la geografia i la prehistòria. Es tracta d'un treball coral entre prestigiosos científics, que es van encarregar de fer els estudis arqueològics al sector afectat per les obres de l'AVE, al sector d'Artesa de Lleida i Puigverd destacant pel seu prestigi mediàtic el paleontòleg Eudald Carbonell, protagonista del fantàstic programa Sota terra de Televisió de Catalunya. Aquest és un estudi de gran qualitat que aporta dades morfològiques de la Femosa des de l'època explicant la seva evolució i la tasca erosiva que ha realitzat a la seva vall, que ha esborrat els vestigis dels antics pobladors, trobant-se però restes lítiques de fa 105.000 anys (Before Present).És un article complex de gran nivell, en el que els periodes geològics es manegen amb gran facilitat, així com les cultures associades al paleolític. Espero que en gaudiu, i que això ajudi a posar en valor la importància d'un riu, que sembla estar massa sovint oblidat. Per no perdre-us, us adjunto la taula de les edats geològiques.


Fitxa Bibliogràfica: AAVV: Noves aportacions sobre els dipòsits quaternaris del riu de la femosa (sector artesa de Lleida-Puigverd de Lleida) i les seves indústries paleolítiques (p. 7-23) dins URTX, 18, Tàrrega, 2005.

dimecres, 1 de febrer de 2012

Francesc Carreras Candi i Ceferí Rocafort: construïnt un país des de la base /1908 /1918




A principis del segle XX, la voluntad de redescoberta del país va portar a la creació i redacció d'una obra magna: La Geografia General de Catalunya dividida en volums dedicats a les quatre provincies catalanes,més un volum general. Aquesta magna obra del renaixement cultural català va ser dirigida per Francesc Carreras Candi, (a la imatge superior) encarregant a diversos colaboradors les tasques de recopilació i redacció dels diversos volums. El volum corresponent a Lleida, va ser encarregat a Ceferí Rocafort Sansó fent una tasca titànica de síntesi, municipi a municipi, recollint toponímia, geografia, estadística, i imatges de monuments (molts d'ells ja desapareguts). Pel que fa a nostre tema la vila de Juneda era tractada de forma generosa, adjuntant una panoràmica des del camí de la Franquesa, i una reproducció del plànol d'ordenació urbana de Josep Bayer i Bosch del 1904. Entre les dades que aporta parla de la riquesa industrial, formada per una serradora, nou premses de vi, dos molins d'oli i cinc molins de farina (el de la Bardissa, el del Paco,el de Baix, la farinera del Francisquet, i molí del Massot). Entre altres coses, esmenta la toponímia del terme, i breus dades històriques, a part d'altres dades interessants i el segell municipal. Espero que us resulti interessant i ajudi a interessar-vos per personatges que han fet grans aportacions al nostre país com l'esmentat Francesc Carreras Candi

diumenge, 29 de gener de 2012

Imatges del Passat: indrets perduts en la memòria (II) / 1932




De les moltes iniciatives endegades per la recuperació de la memòria històrica, n'existeixen algunes de molts interessants, que tenen a veure amb la recuperació de fotografies antigues. En la pàgina del Flickr, existeix uns entrada intitulada banc de la memòria, en el que persones nascudes als municipis de Les Garrigues, han fet aportació d'imatges de la seva vida. Una d'aquestes persones, és la senyora Ramona Roselló Torrent (Cal Roselló, Juneda - 1920) casada a Les Borges Blanques on encara resideix. L'album d'imatges és un document històric de primera magnitud, del que penso cal fer-ne difusió. Es tracta d'una dotzena d'imatges que ens associen a indrets de la Juneda anterior a la guerra, i la posterior, abarcant un període de 20 anys que s'inicia amb l'adolescència dels anys 30, la maduresa durant la guerra, i la postguerra. Hi apareixen llocs perduts com el pont de ferro del ferrocarril, l'espai de la font vella vora els safareigs, i el Foment (aquest ja als anys 40). Les imatges que us presento són tres, una ubicada al Pont de Ferro ( 1931, ella és la primera per la dreta), una altra de l'any 1932 situada en els canyars de la Font Nova, amb el Pont de Ferro al fons (ella és qui està asseguda a la dreta), i una tercera ubicada davant del Foment Junedenc, quan ja era la Cooperativa del Camp cap a l'any 1945(asseguda sobre la roda de recanvi). Totes tres són uns documents excepcionals d'una memòria de paisatges perduts que han restat immòbils per sempre més.


dissabte, 28 de gener de 2012

Imatges del Passat: indrets perduts en la memòria / 1910



Aquesta és una imatge que avui per avui resulta irreconeixible si no fós perque hi consta el lloc on va estar feta. És una de les poques (si no és la única) imatges que es coneixen sobre l'indret de la Font Nova i dels safareigs municipals. Es pot apreciar a l'esquerra el pont de ferro del ferrocarril sobre la Femosa, el caminet que portava al Molí de Baix, el pas de la carretera de Lleida a Tarragona, l'antic pont d'aquesta carretera (volat el 1939), la fàbrica de sulfur del Chauvet (d'extracció d'oli de la pinyola). En l'arbreda que s'observa entre la carretera i la via del ferrocarril, hi havia la Font Nova, les piques per abeurar el bestiar, i a la banda de la dreta els safareigs municipals. Amb prou feines hi resten aquests darrers, ja que tot aquell espai ha patit uns canvis radicals, havent-se convertit en un cul de sac des de principis dels anys 80, quan es va canviar el traçat final del carrer Prat de la Riba i es va situar per sota del pont del ferrocarril. Tot aquell espai ha estat durant els darrers anys un lloc abandonat i espectral sense vida, quan antigament havia estat un dels punts neuràlgics de la vida quotidiana de la vila, que va servir per batejar una partida del terma i un dels carrers principals, el carrer de la Font ( dit també de Domingo Cardenal, de Joaquin Maurín, i del Generalísimo Franco en funció de la cojuntura històrica)nom recuperat l'any 1978. Desgraciadament, d'aquesta Font, ja només en resta el nom, quan encara avui en dia, l'aigua continua baixant per la canonada, i es fa desaiguar a mig camí, un malbaratament inexplicable que es caldria replantejar seriosament, per poder tornar a fer arribar l'aigua a aquell indret, i dotar-lo de la vida que mai hauria d'haver perdut (la darrera llímpia de la canonada data de l'any 1947, des de llavors... res s'hi ha fet).

dijous, 26 de gener de 2012

Un patrimoni ignorat a recuperar: El qanat (La Canonada) de Juneda


La Font Vella de Juneda era similar a la de la Juliana d'Arbeca d'aquesta imatge

A la part del sud est del nucli urbà, partida de la Femosa o Diumenges existeix una obra d'enginyeria hidràulica única i esplèndida: la canonada de la Font Vella. Els qanats o conduccions subterrànies d'aigua són canalitzacions d'aigua emprades des de fa mil·lenis a orient que arriben a occident de la mà dels romans i posteriorment dels musulmans. Explica la tradició local que aquesta obra d'enginyeria va ser construïda "pels moros", atès que la seva presència a la vida junedenca és immemorial. El que si és cert, és que ja a l'Edat mitjana i Moderna aquesta conducció era una de les fites de la Domingia del Senyor, i que les referències més antigues que en tenim, daten del segle XVI. Malauradament, amb l'arribada del canal d'Urgell, aquesta font, la vella i la nova, van deixar de ser usades i van entrar en decadència. La memòria popular parla de la Font Vella com una construcció semisubterrània amb una escalinata, idèntica a la Font de la Juliana d'Arbeca, modèlicament conservada i recuperada, venuda per l'Ajuntament l'any 1940, i colgada pel nou propietari. La Font Nova, situada a l'alçada dels safareigs municipals, ja és més recordada per estar situada a la vora de l'antiga carretera de Lleida a Tarragona i per l'existència d'unes piques per abeurar els animals que feien aquesta ruta fins ben entrat el segle XX, i finalment, portant l'aigua als safareigs municipals, feliçment recuperats, però secs i sense la vida que els podria donar l'aigua, cosa que caldria replantejar-se. Desgraciadament per tots, el creixement urbanístic de la zona, ha afectat de forma irreversible aquest extraordinari monument, que NO ESTÀ INCLÒS AL CATÀLEG MUNICIPAL DE PATRIMONI del POUM, i que no té cap mena de protecció, havent-se construit ja a sobre. S'ha perdut una oportunitat de recuperar un espai i un monument, situat a la vora mateix de la Femosa i potenciar la zona. Per reivindicar la conservació i documentació d'aquesta obra, adjunto unes imatges de l'únic accès a la canonada situat davant mateix del Molí en el lloc on s'encreua amb la sèquia molinal de desguàs, on es pot apreciar que encara avui en dia, per la canonada de Juneda encara hi baixa l'aigua apreciant-se el fil d'aigua que cau per aquell tub d'uralita, incrustat a l'aqüeducte. També adjunto una imatge de la font de la Juliana d'Arbeca, perque penso que és un exemple a seguir, i perque us feu una idea de com era aquesta Font Vella. També us afegeixo dos documents: l'article pubicat per Pere Bellmunt Beà l'any 1980 al programa de Festa Major, i un mapa fet per mi mateix. Espero que us desperti la curiositat (que no sigui dit...).



Ver El qanat / canonada de Juneda (Les Garrigues) en un mapa más grande





dimecres, 25 de gener de 2012

L'amor a l'art mou muntanyes (de pedres): Som Notícia / gener 2012

Com ja vaig esmentar en l'entrada del proppassat desembre, el periòdic quinzenal Som Garrigues es va fer ressò de l'existència d'aquesta finestra oberta al món que és aquest bloc, interessant-se per conéixer l'evolució i l'estat de la qüestió dels treballs de restauració i salvaguarda del patrimoni que s'està duent a terme al voltant del Molí. Molt amablement es va posar en contacte amb nosaltres el periodista Jacobo Piñol (i ja sé perfectament que la funció del periodista és no ser ell la notícia, però em permeto aquesta llicència...)entrevistant-nos al peu mateix de l'obra, copsant-ne la magnitud. Vam estar xerrant de forma distesa i cordial al llarg de pràcticament dues hores, sobre els orígens remots del molí, i sobre les circumstàncies històriques que ha marcat el seu esdevenir, explicant-li que mantenir-lo i conservar-lo és un deure moral, ja que forma part de la identitat de la nostra gent (en sentit ampli), que és una herència del nostre passat, que hem de saber gestionar-la i respectar-la per projectar-la cap al futur amb plenes garanties (les persones passem i som oblidades, les obres perduren). Per això, l'esforç i il·lusió que significa tot el que envolta al molí, superen de llarg els contratemps i dificultats hagudes i per haver,i com tots sabem: l'Amor mou muntanyes (de pedres) i el nostre, és de pedra picada. Molta salut i moltes gràcies.

Interview
View more documents from arosello

diumenge, 22 de gener de 2012

Ser o no ser, aquest va ser el dilema / 1852 l'any de la gran sequera

Entre les actes del Ple de l'Ajuntament del segle XIX (molt fragmentàries fins ben arribats els anys 1880) se'n conserven algunes de força interessants per la informació que ens subministren, no solament a nivell local sinó a nivell general. Ara fa cent-cinquanta anys tot just, l'Ajuntament davant el problema de la manca d'arrendadors dels molins fariners en el bienni 1850/1851 per causa de la sequera, va fer-se una proposta al Governador Civil per poder alienar aquests béns comunals, i posar-los a la venda. La màxima autoritat provincial d'aleshores, Manuel Estremera autoritzava als membres de l'Ajuntament a fer la proposta i acordar quina fi havien de tenir aquests béns. L'al·legat dels regidors Bosch i Arqués, defensant la propietat dels molins per part del comú es va basar en una defensa aferrissada de la terra i del sacrifici que calia fer, malgrat que les circumstàncies climatològiques no eren propicies. El text parla de realitat i d'esperança per l'arribada del Canal d'Urgell, i de resistència a l'adversitat i la misèria. Crida l'atenció la descripció que es fa dels molins ja a l'any 1852, en el que es denota un estat lamentable i miserable:son edificios pequeños, compuestos de cuatro malas paredes de tierra, unas vigas carcomidas, cañizos apolillados y unas cuantas tejas, ni las piedras tienen tampoco el valor que se cree por ser desechos de molinos que van con mucha fuerza de agua, però malgrat aquest catastrofisme, assenyalaven que qui voldria comprar-los si no podien funcionar. En resum, un text molt esclaridor de com era la vida a la Plana d'Urgell, abans de l'arribada del canal, que tot ho va canviar. El dilema es va resoldre al cap de quatre anys, el 1856, quan la desamortització liberal va posar en pública subhasta els molins i altres béns,que van convertir-se en propietat privada.

Un dels regidors que signa aquesta acta, Mariano Torrent Reñé, és el pare de Ramon Torrent el nostre avantpassat que comprarà el Molí de Baix a Ramon Gine l'any 1872.

Al final de la presentació següent, adjunto la transcripció del text per fer-la més llegible.

dissabte, 21 de gener de 2012

Pedra a pedra, erigim una muralla: la restauració de les mitjaneres / 2002






L'ala est del molí (l'antiga porta d'accès i quadra)ha estat la part més castigada al llarg de la història, allí deixaven els animals per descansar i refer-se en unes menjadores i abeuradors de pedra situats a la cantonada de l'esquerra. Aquest espai ha estat reconstruit diveres vegades, arran d'esfondraments (1872,1937,1992) deixant al descobert les parets mitjaneres del propi molí i de la sala de la llimpia. Antigament aquest espai comptava amb tres plantes tal com assenyalen les obertures situades a diferents nivells que comunicaven els diferents espais. Estructuralment aquesta part presenta clarament tres nivells en la seva part posterior que fa de mur de contenció de carreus del talús on està construida la llímpia d'una alçada de tres metres, que recolza un mur que presenta unes característiques especials, està fet amb una tècnica de pedres irregulars (opus incertum) distribuides irregularment amb una argamassa que les unia, els indicis apunten que aquest mur de la primera planta va ser construit amb una tècnica de caixonada molt semblant a la tàpia, però amb pedres posades dins del caixó. El darrer tram d'aquest mur era de tàpia i va ésser revestit amb una paret de pedra vella, per donar-li més unitat al conjunt, obrint-se un arc que convertia aquesta antiga obertura en un balcó. Pel que fa a la mitjanera lateral, es va restaurar la pedra original, substituir alguns materials deteriorats i reomplir els buits interiors amb argamassa, per lligar el doble mur de pedra que el forma d'una amplada de 60 centímetres. Aquest mur presenta també una sèrie d'obertures petites que eren emprades per passar-hi els eixos de ferro que lligaven les rodes que transmetien el moviment del molí a la llímpia i a la serradora que s'hi va instal·lar. Tot plegat va resultar una operació de consolidació i embelliment d'un espai que ha estat fet i refet al llarg dels segles,la darrera intervenció va ser el 1950 i que ara, sembla que definitivament està en òptimes condicions. aquestes són unes imatges de l'any 2004,jutgeu-les vosaltres mateixos.








dimecres, 18 de gener de 2012

Els molins hidràulics de La Femosa. Un cas de desconeixement digne d'estudi





A hores d'ara (any 2012) encara existeix controvèrsia sobre la denominació de la Femosa. Sembla força consensuat anomenar-la i definir-la oficialment (en els panells indicadors) com un torrent, però resulta estrany que un torrent provinent del Santuari de la Mare de Déu del Tallat i que travessa d'est a oest el territori lleidatà de l'Urgell, Les Garrigues, El Pla d'Urgell, el Segrià i que desemboqui al Riu Segre a l'alçada d'Albatàrrec, després de 45 kilòmetres, es pugui considerar un torrent. Altres veus afirmen que es tracta d'un riu, atès que el seu cabal d'aigua, si bé és irregular és continu al llarg de l'any, i de tant en tant, provoca alguna robinada (com per exemple l'aiguat de Sta Tecla de 1874) estudiat en aquest treball dedicat al riu Ondara. Resulta també sorprenent que en un suposat torrent, s'hi hagin construit al llarg dels segles un mínim de 20 molins hidràulics, i que existeixin al llarg del seu curs, infinitud de fonts, pous i sèquies. Encara més, a l'edat mitjana i edat moderna, els documents parlen d'ella com la Sèquia Mare (O madriguera), i això ens posa sobre la pista de com l'home ha afectat la seva identitat, canalitzant i desviant el curs per aprofitar-ne l'aigua. Sens dubte, la hipòtesi que pren més força és la de definir-la com un Riu, tal com ja va afirmar i defensar Josep Maria Albaigès en diversos escrits. Fins i tot, els habitants de la zona no es posen d'acord en anomenar-la, i en la seva capçalera parlen d'ella com de barranc... en definitiva, que queda molta feina per fer, però sens dubte, i independentment de la seva denominació, la Femosa ha estat l'eix vital al voltant del qual s'han construit i edificat poblats, viles, llogarets, masos, pobles i molins al llarg dels darrers 4000 anys. El que si és cert, és que el nom de Femosa i el nom de Juneda, no es poden desvincular l'un de l'altre ja des dels remots segles medievals (els primers documents escrits del segle XII ja vinculen la Femosa i el terme de Juneda com a frontera de la taifa musulmana de Lleida).

Com a petita aportació, us presento un mapa de la Femosa i els seus molins construits, elaborat dins l'obra de Salvador Palau i Rafecas, Els molins hidràulics de Catalunya: 690 molins inventariats, dels qual ja en vaig publicar una ressenya.

La imatge que encapçala l'entrada és la del Santuari de la Mare de Déu del Tallat (l'Urgell) a escassos metres del lloc de naixement del Riu Femosa

divendres, 13 de gener de 2012

Ni Roma ni Santa Maria es van fer en un sol dia: El pont de les Caixes de Constantí

A pocs quilòmetres de la ciutat de Tarragona es troba el municipi de Constantí, que a part del majestuós Mausoleu de Centcelles, conserva un monument singular, l'anomenat Pont de les Caixes, antic aqüeducte romà, que ha estat operatiu al llarg dels segles fins a convertir-se en el segle XIV en el pont de la sèquia dels molins. Tot aquest espai al voltant del riu Francolí presenta unes característiiques excepcionals, començant per la conservació de la centuriació romana, i continuant per l'impressionant mausoleu. En definitiva, el que ens demostra aquest monument és la continuaïtat històrica dels espais, i l'adaptació d'aquests espais segons les necessitats del moment. L'antic aqüeducte destinat a portar aigua a la vila romana, va acabar esdevenint una sèquia molinal que portava l'aigua als molins fariners de la zona, i per aquest motiu va patir diverses reconstruccions, i destruccions. Arran d'un esfondrament,ja entrats en el segle XXI van aparèixer les restes romanes de l'estructura, que exemplarment, l'Ajuntament de Constantí es va encarregar de fer públiques i fer-ne difusió, conscients de la vàlua daquest descobriment i la seva protecció en tot l'entorn fluvial del Francolí. Per fer-vos una idea us adjunto dos documents que parlen per si mateixos.


diumenge, 8 de gener de 2012

Tots els camins porten a Roma: Els molins hidràulics del Mont Janiculum (Roma) i de Barbegal (França)

En entrades anteriors d'aquest blog, ja havia fet esment dels molins fariners romans de roda vertical. En aquest reportatge es presenten imatges i comentaris fets per especialistes sobre la matèria i arqueòlegs participants en les excavacions del Mont Janiculum a Roma els anys vuitanta que assenyalen la importància de l'energia hidràulica. També es dedica una part del reportatge al complex de Barbegal, prop d'Arles a la Provença. Es fa esment a l'arquitecte romà Vitruvi autor del primer tractar d'arquitectura conegut, i s'explica el funcionament i construcció d'aquests edificis. El més interessant són les reconstruccions virtuals d'aquests complexes moliners, assenyalant que malgrat no se'n coneixen d'altres, és del tot segur que en altres indrets de la geografia de l'Imperi romà n'hi havia de construits. El reportatge és en anglès (ens porten molts anys d'avantatge en tot...) però és molt entenedor i fàcil de seguir.

dissabte, 7 de gener de 2012

Un acte de Fe: Religió i Pàtria de Josep Santandreu / 1915




Aquest és un regal de reis extraordinari: l'introbable fullet Religió i Pàtria de Josep Santandreu i Gelonch. Aquesta publicació de principis del segle XX és avui per avui un tresor bibliogràfic a l'abast d'uns escassos privilegiats. En tots els (moltíssims)anys que porto amb la meva dèria de la bibliofilia, encara ha estat impossible ensopegar amb un original d'aquest fulletó publicat per la imprempta Catòlica de Jaume Miró a Lleida. S'ha convertit en una recerca absolutament infructuosa i estèril. És a més un llibre que no apareix als catàlegs de les biblioteques públiques ni a les bibliografies, i és completament desconegut a les llibreries i llibreters de vell. S'ha convertit en una llegenda,al voltat de la qual hi ha un gran misteri. És una obra que es pot dividir en dues parts, una part oratòria, com correspon a un sermó de Festa Major,i una part erudita extraordinària, amb un ús de les fonts arxivístiques i documentals conegudes fins aquell moment. Disposa de notes a peu de pàgina en les que cita la procedència de la informació, i assenyala hipòtesis que serien represes deu anys després per Ramon Arqués, en la seva La Vila de Juneda, amb la diferència de que aquest darrer no disposa de notes a peu de pàgina ni de bibliografia. Si bé a nivell de continguts i informació la de Ramon Arqués supera a la de Josep Santandreu, a nivell cientific l'obra de Santandreu és més rigorosa i positivista (per augmentar el misteri, el mateix autor afirmava que encara disposava de moltes més referències documentals que no havia pogut afegir, i que han restat inèdites).
A hores d'ara, ja disposeu de les dues per extreure'n les vostres pròpies conclusions, espero que ho gaudiu, i sapigueu valorar que és una ocasió única de descobrir una obra pràcticament desconeguda.

Cal afegir que l'impulsor d'aquesta publicació va ser l'alcalde (i veterinari municipal) Jaume Roselló Capell,un home amb moltes inquietuds culturals i socials, que va impulsar el desenvolupament de la vila més enllà de les rivalitats partidistes que l'estaven consumint i debilitant.


Fitxa bibliogràfica: Josep Santandreu Gelonch: Religió i Pàtria. Imprempta Catòlica de Jaume Miró. Lleida, 1915

dijous, 5 de gener de 2012

Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos: El primer estudi històric amb referències a Juneda (1817)

Aquesta entrada posa al vostre abast un fullet publicat a principis del segle XIX titulat: Alegacion juridica por el abad y monges del Real Monasterio de Santa Maria de Poblet del órden del Cister, en el Principado de Cataluña: en el pleyto que sigue con el ayuntamiento y vecinos de la villa de Verdú, corregimiento de Lérida, en el propio Principado y el señor fiscal don Andrés Sánchez Ocaña sobre tanteo de la jurisdicción y demás derechos que competen en aquella villa al citado Real Monasterio , en el que el Monestir de Poblet exposava les al·legacions relatives a un plet sobre el domini senyorial de la vila de Verdú, que pretenia desvincular-se del règim senyorial al que estava sotmesa per part del Monestir. Entre les moltes referències històriques que s'hi barallen, n'hi ha diverses que fan referència al domini de les viles baronials de Verdú, Castelldans i Juneda, per part de la casa nobiliària de Cervera. Molts d'aquests documents emprats són extrets directament de l'arxiu del monestir (actualemnt dipositats a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid, arran de la desamortització de 1835 que va desposeïr-lo de les seves propietats). Malgrat ser un document jurídic que empra termes associats al món feudal, les referències a Juneda són les primeres que hom coneix integrades en un document publicat, i per això, sense cap mena dedubte ens podem referir a aquest fullet com l primer estudi històric vinculat a Juneda. Espero que el sapiguéu apreciar i aquesta entrada ajudi a revaloritzar la nissaga dels Cervera, barons de Juneda, força eclipsats per la totpoderosa i omnipotent nissaga dels Cardona.