dissabte, 3 de setembre de 2011

Uns documents cabdals: La declaració com a Bé Cultural d'Interès Local (2002)

L'any 2002, després de reiterades peticions a l'Ajuntament de Juneda, es va aconseguir una fita importantíssima pel seu salvament. El 18 de desembre de 2001 el Ple de l'Ajuntament acordava per unanimitat tramitar la declaració com a BCIL emparant-se en el Decret 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català. Va ser un primer gran pas per iniciar el salvament amb garanties d'un edifici que tenia els dies comptats des de l'any 1987, arran de l'afectació urbanística que impedia qualsevol actuació o intervenció en l'estructura de l'edifici, degut a que es trobava qualificat com a zona d'espais lliures Clau L (per tant no edificable malgrat estar edificat). El Molí a més, estava amenaçat amb la incoació d'un expedient de ruïna per ésser enderrocat, i en cap moment s'havia valorat la importància històrica i cultural de l'edifici. Urbanísticament no existia, i havia de deixar d'existir. L'esforç i la persistència del propietari va posar les coses al seu lloc, i finalment es va reconèixer oficialment el valor i importància del Molí de Baix (o de la Vila)i va ser declarat BCIL per afavorir la seva protecció i conservació. Aquests documents que segueixen són el resultat d'una enorme tasca de convenciment i lluita per aconseguir un objectiu, salvar-lo de l'oblit i de la indiferència. Pensem que s'ha aconseguit però encara queda molt per fer. Cal fer camí.






La valoració d'un patrimoni històric: els molins hidràulics de les comarques de Tarragona

L'any 2001, els professors de geografia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Jordi Blay Boqué i Salvador Antón Clavé amb la col·laboració d'un equip d'universitaris, publicaven un immens estudi de prop de 700 pàgines titulat: El patrimoni de molins de la demarcació de Tarragona. Anàlisi i estratègies d'intervenció, que resulta un llibre extraordinari per la recerca d'informació, i per les propostes de recuperació i viabilitat d'aquest patrimoni cultural. El llibre es divideix en dos grans apartats, el d'anàlisi teòrica de recuperació i reutilització d'aquests, i una segona part molt interessant d'inventari dels molins mitjançant fitxes individualitzades per municipis, en les que hi apareix una fotografia a color de cada un, i altres aspectes i característiques com el tipus de molí, l'ús, conservació i accessibilitat. És un llibre fet amb rigor i amb coneixement de causa que proposa de forma molt clara la recuperació i reutilització d'aquests edificis com a eina revitalitzadora del territori, i com a element lligat al paisatge que cal conservar i valorar. Un llibre exemplar, que malauradament no ha tingut continuació a la resta de comarques catalanes, i que podria significar un impuls a la molinologia a Catalunya. Tant de bo se segueixi l'exemple. Indispensable.


Fitxa bibliogràfica:Blay Boqué, Jordi; Antón Clavé, Salvador: El patrimoni de molins a la demarcació de Tarragona. Anàlisi i estratègies d'intervenció. Diputació de Tarragona. Tarragona, 2001. ISBN84-95835-04-5