dijous, 18 d’agost de 2011

Imatges del passat: l'interregne (2005)


A partir de l'any 2003, degut a la incertesa de la situació urbanística del molí, es va decidir paral·litzar les obres d'intervenció en l'estructura i façanes de l'edifici fins que s'aclarís definitivament la situació urbanística i s'aprovés el POUM. Malgrat això, entre 1999 i 2003 s'havia fet obres de restauració i consolidació a la façana est (la llímpia i la vivenda) i a la mitjanera entre la sala de les moles i l'antic magatzem/quadra de la planta baixa. Aquestes obres van consistir en el repicat de la pedra i de les juntes, en la reomplerta d'alguns buits existents, i en la reobertura d'unes antigues portes tapiades entre la sala de les moles del primer pis, la llímpia i l'antic primer pis esfondrat l'any 1937. A l'extreure el material que reomplia aquesta obertura van apàreixer fragments d'una antiga mola de petites dimensions que pertanyia al molí primitiu. Aquesta imatge de 2005 presa des del camí de la fassina presenta una vista de la façana est i la façana sud, i es pot apreciar el buit de la part sudest del molí que es va esfondrar deixant a la vista les parets mitjaneres interiors. El canvi entre la part restaurada i la part per restaurar és força evident.

La masia catalana de M.P. Sandiumenge


L'any 1929, l'arquitecte Magí Sandiumenge publicava un breu estudi monogràfic sobre els habitatges rurals de Catalunya, seguint la teoria encetada per J. Puig i Cadafalch i Josep Danés segons la qual l'origen de les masies catalanes eren les viles romanes. En aquest treball dens en informació posava exemples de masies de la Catalunya vella, i establia els períodes d'esplendor d'aquestes edificacions fent un paral·lelisme històric amb la societat i les circumstàncies de l'època, especialment a partir del segle XV, i les guerres remences. El llibre va il·lustrat en la seva part final amb una gran quantitat de làmines (algunes colorejades) de vistes generals i de detall de diverses masies, i també de molins fariners, els quals inclou dins de la categoria d'habitatges rurals (p.e.: el molí dels Cullells a Olot, el de l'Avençó a Aiguafreda, el de la Riera a Rupit, el de Boxons a Vilanova de Sau i el molí de Cànoves). Aquest estudi complementa els estudis dels autors citats al principi i recull les mateixes hipòtesis de treball. Un llibre interessant per la etnologia de Catalunya.

Fitxa bibliogràfica: Sandiumenge, M.P.: La masia catalana. Breu estudi de la casa rural catalana. Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929

1982: Punt d'arrencada de la molinologia a Catalunya



L'any 1982 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya publicava un treball a través del Servei d'Arqueologia, coordinat per J.M. Gurt i Araceli Martin, en el qual una sèrie de fitxes individuals s'agrupaven en 9 seccions des del Paleolític fins al món medieval. Aquest darrer apartat, donava a conèixer l'estat de les excavacions a diversos jaciments, i abordava temes com les fortificacions militars (torres i castells), esglésies i necròpolis, masos, vilatges i forns de ceràmica, i a la pàgina 175 s'esmentava per primer cop els molins hidràulics com a tema d'estudi arqueològic, en una breu ressenya publicada per Jordi Bolós, el treball continuava amb uns apartats sobre les ciutats medievals i el seu creixement, la numismàtica i la ceràmica. Són fitxes molt breus i molt ben il·lustrades que converteixen per primer cop els molins en un tema d'estudi per l'arqueologia (medieval en aquest cas) i que els equipara amb els altres edificis que simbolitzen l'època feudal: les esglésies, monestirs, torres, masos i castells. El punt de partida per al reconeixement institucional d'aquesta arquitectura i tecnologia ignorats fins aquell moment.

Fitxa bibliogràfica: VV.AA.: L'arqueologia a Catalunya avui. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1982. D.L. B.41130-1982