
L'any 1923, Nicolau Primitiu Gomez, natural de Sueca, publicava dins de les actes del III Congreso de la Historia de la Corona de Aragon cel·lebrat a València, un estudi que durant dècades va ser l'únic que tractava el tema dels molins hidràulics des de múltiples perspectives, especialment les qüestions legals, jurídiques i les ordenacions de funcionament dels molins de l'horta valenciana en els segles XIV i XV . Aborda amb una quantitat ingent de documentació les relacions entre els conqueridors cristians i el domini de l'aigua per part de la Corona, i els conflictes que van anar sorgint al llarg d'aquesta època. No és un estudi que s'aturi a estudiar l'estructura i tipologia dels molins i el seu funcionament, sinó que l'interés és estrictament històric i jurídic. malgrat això, demostrava la importància d'aquests edificis en l'entramat de la repoblació i redistribució de les propietats del regne de València. Sens dubte, la pedra fundacional dels estudis sobre molins a tota la Península Ibèrica, totalment vàlid encara avui.
Fitxa bibliogràfica: Gómez Serrano, Nicolau Primitiu: "Contribució a l'estudi de la molineria valenciana mijeval" dins III Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Vol.II. València, 1923, pp. 695-766