dimecres, 17 d’agost de 2011

Un estudi avançat al seu temps: Nicolau Primitiu Gomez Serrano i la molineria valenciana medieval


L'any 1923, Nicolau Primitiu Gomez, natural de Sueca, publicava dins de les actes del III Congreso de la Historia de la Corona de Aragon cel·lebrat a València, un estudi que durant dècades va ser l'únic que tractava el tema dels molins hidràulics des de múltiples perspectives, especialment les qüestions legals, jurídiques i les ordenacions de funcionament dels molins de l'horta valenciana en els segles XIV i XV . Aborda amb una quantitat ingent de documentació les relacions entre els conqueridors cristians i el domini de l'aigua per part de la Corona, i els conflictes que van anar sorgint al llarg d'aquesta època. No és un estudi que s'aturi a estudiar l'estructura i tipologia dels molins i el seu funcionament, sinó que l'interés és estrictament històric i jurídic. malgrat això, demostrava la importància d'aquests edificis en l'entramat de la repoblació i redistribució de les propietats del regne de València. Sens dubte, la pedra fundacional dels estudis sobre molins a tota la Península Ibèrica, totalment vàlid encara avui.




Fitxa bibliogràfica: Gómez Serrano, Nicolau Primitiu: "Contribució a l'estudi de la molineria valenciana mijeval" dins III Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Vol.II. València, 1923, pp. 695-766

La Biblia de la Molinologia catalana: 800 molins fariners de Catalunya


Dos anys després del primer inventari, Salvador Palau publicava una segona versió ampliada del seu llibre Els molins fariners de Catalunya, 690 molins inventariats, titulada 800 molins fariners de Catalunya. des del Sènia i l'Algars al Cardener-Llobregat. Com molt bé indica el seu títol, amplia en un centenar més de molins el primer inventari, i aconsegueix recollir informació de tot el conjunt de comarques de la Catalunya Nova, de la Franja de Ponent i del nord de Castelló. En aquesta segona part esmena algunes errades de la primera, i prescindeix de la cartografia de les conques hidrogràfiques ja esmentades en el primer volum, amb la qual cosa, els molins referenciats a la primera part apareixen en forma de llistat, i amb un nombre molt inferior de fotografies. La part interessant del llibre també és la introducció, en la qual aporta informació i imatges sobre el molí romà de Barbegal a França, i llençá una hipòtesi sobre el seu funcionament. Pel que fa a la part corresponent al riu Sènia, Matarranya, Algars, etc. segueix l'esquema de la primera part: una cartografia molt acurada, una fitxa d'inventari, i diverses imatges dels molins. Al final s'hi afegeix una bibliografia molt interessant sobre estudis i articles relacionats amb els molins. Un llibre indispensable, que juntament amb l'anterior, formen l'Antic i el Nou Testament de la molinologia a Catalunya. Excel·lent, sense pal·liatius.

Fitxa bibliogràfica: Palau Rafecas, Salvador: 800 molins fariners de Catalunya: des de El Sènia i l'Algars al Cardener-Llobregat. Arxiu Comarcal de Montblanc. Montblanc, 1994. ISBN 84-604-3381-1