diumenge, 14 d’agost de 2011

Un article sobre el Molí de la Bordeta de Lleida



Notícies històriques del molí de Vilanova de l´Horta, actualment la Bordeta .

Any 1184, mes de Desembre, Alfons el Cast, comte de Barcelona i Rei d´Aragó, concedeix i autoritza a Ramon de Cervera el trajecte del nou cabdal de l´aigua, que portin de Castell de pagès ( Vilanova de la Barca) anirà a Torres de Segre, amb el consentiment dels cavallers de l´Ordre del Temple (Gardeny) la sèquia passarà per Vilanova de l´Horta (la Bordeta ).
Entre els primers pobladors que tenim notícia, s'hi troba en Guerau i en Ramón de Conillach, que posseïn corrals i cases, i en Bernat de Conillach un forn de coure pa, (10 de Març de 1188)
Any 1192, 7 d´Agost, Pere Guillem de Cervera donava a Pere de Tarascó, els drets de bastir molins fariners de Cap-pont fins Vilanova d´Horta i torrent de la Femosa.
El molí actualment conegut amb el nom de Sant Anastasi, serà edificat per Pere de Tarascó, al costat de Vilanova de l´Horta(la Bordeta), i es nodrirà amb l´aigua de la sèquia de Fontanet (fins els moments actuals).
Any 1382, els molins eren propietat del Ciutadà de Lleida Pau de Navès; altres propietaris veïns del molí eren Antoni Negre i Joan Negre, Antoni de Sant Martí i en Bernat d´Aranyó.
En l´any 1452, el molí era d´en Pau de Navès fill de l´anterior.
L´any 1590, el molí era propietat de la família Maluell i fan venut a la Paeria de Lleida, pel preu de 5000 lliures Barcelonines. A partir de llavors lluirà en la seva façana l´escultura de Sant Anastassi, patró de la Ciutat.
Entre els anys 1722 i 1726, els molins de Vilanoveta (la Bordeta) i Cervià (Partida de Palauet) donaven de renda 1400 lliures Barcelonines a l´any a l´ajuntament de Lleida.

Francesc Tamarit i Cullerès
Investigador d´Història

Els tresors ocults del Molí: Els Cacaus, maig / setembre de 2008 (II)






L'estructura dels murs de suport de la terrassa que protegeix (i amaga) els cacaus presenta una particularitat: existeixen dues alineacions de mur, el mur inferior és més gruixut i compacte durant el primer metre i mig, i a partir de llavors continua amb una alineació que es desvia del mur inferior i és menys gruixuda. Aquest mur està recolzat en la roca verge d'argila i sauló, estant completament a la intempèrie, i per tant, havent patit els efectes de l'erosió de l'aigua corrent i dels canvis de temperatura i humitat. Arran d'això, a finals del segle XX es va produir una esllavissada de la roca original que va significar l'esfondrament d'una petita part del mur perpendicular adjacent a la façana sud del molí. Immediatament es va dur a terme una intervenció d'urgència l'any 1999 per tal d'apuntalar el mur que havia quedat penjant, i evitar més despreniments. La intervenció de 2008 tenia com a objectiu netejar les cacaus i assolir el nivell de la roca per poder construïr uns fonaments que reforcessin els murs, i al mateix temps evitessin l'erosió de la roca d'argila definitivament. Degut a la posició dels dos mur paral·lels que no formen un rectancle, es va considerar que la millor forma de consolidar-los era construïr dos murs de carreus en diagonal que unissin els muntants del arcs dels cacaus, i la entrada a la mina de desguàs (també molt malmesa). Aquests dos mur de carreus, construits el juliol de 2008, han significat el tancament de l'espai i el reforçament de l'estructura sense afectar l'edifici, aconseguint unir la funcionalitat i l'estètica.

Mur de contenció est















Mur contenció oest