dijous, 11 d’agost de 2011

Els molins hidràulics a l'Antiga Roma

L'any 2007 J. Palomo i MºP. Fernández publicaven a la Revista Espacio, Tiempo y Forma de la UNED un excepcional article, molt erudit i ampliament documentat sobre la història dels molins hidràulics a l'Antiga Roma, posant en dubte la teoria que si bé els romans coneixien l'energia hidràulica, no van fer extensible la construcció de molins per motius socials i econòmics (l'esclavisme). L'estudi afirma que el molí hidràulic va ser a bastament conegut i utilitzat pels romans, i que el problema ha estat la manca d'excavacions arqueològiques degut a que era un tema al que no es donava importància. Posa com a exemples els molins de Barbegal a França i els del Mont Janiculus a Roma, per demostrar que si els romans eren capaços de fer aquestes construccions, podien construïr molins al llarg de tot el seu imperi, posant com a exemples rodes de molí hidràulic trobades a la provincia de Córdova i de Babajoz. En resum, és un treball que aporta molta llum a un tema que la historiografia i l'arqueologia no havien prestat atenció, condicionats pels plantejaments marxistes de Marc Bloch, que afirmava que els molins hidràulics eren un producte del feudalisme medieval. L'arqueologia està demostrant el contrari, i l'antiga Roma encara guarden molts secrets per descobrir.

Los molinos hidráulicos en la antigüedad watermill in the antiquity j palomo mp fernández
View more documents from arosello
">

Fitxa bibliogràfica: Palomo Palomo, J.,Fernández, MªP.: Los molinos hidráulicos en la Antigüedad. Espacio, Tiempo y Forma, Serie II, Historia Antigua, t. 19-20, 2006-2007, págs. 499-524

Un molí de roda vertical a Lleida. Avinguda Blondel

L'any 2005 en l'exemplar de la Revista d'Arqueologia de Ponent, l'arqueològa Marta Moran Alvarez públicava un estudi sobre unes restes trobades arran d'unes obres al carrer de Blondel. Aquestes restes corresponien a un casal de molí hidràulic de tipus Aceña, format per dos murs paral·lels que subjectaven una roda hidràulica,que corresponien segurament a un molí draper cronològicament datat al segle XII, i que demostra que el corrent del riu Segre era a bastament aprofitat per fer funcionar molins de tot tipus, ja des del temps de la presènci musulmana a Lleida i rodalies. Sens dubte, és un treball brillant basat en dades arqueològiques in situ, que ajuden a comprendre la importància de l'aigua en el context de l'Edat Mitjana, i que es poden fer extensibles a tota l'antiga Taifa musulmana de Lleida.

Un possible molí als afores de lleida. rap marta moran
View more documents from arosello
">

Fitxa Bibliogràfica: Moran Alvarez, Marta: Un possible molí als afores de la Lleyda de la conquesta. Dins Revista d'Arqueologia de Ponent, 2005, pp. 368-371