dilluns, 25 de juliol de 2011

Imatges del passat: la bassa i la placeta de dalt (III)


D'esquerra a dreta asseguts al banc, Ramona Vallès, Pere Bellmunt, Antònia Aixalà (amb un transistor a la ma) i Jaume Roselló, asseguda al terra amb una guitarra, Cecília Ravés


D'esquerra a dreta, fent rotllana, Ramon Quer, Cecília Ravés, Antònia Aixalà, Jaume Roselló, Ramona Vallés i Pere Bellmunt

En aquestes dues imatges de l'any 1960 aproximadament es pot observar en segon terme la bassa del molí plena d'aigua, i el banc de canyes que va persistir fins ben entrat el segle XXI, quan va ser substituit per una menjadora de pedra de grans dimensions, així com la plantada de pollancres (xops) que aguanta el caixer de la bassa.

Febrer 2011: Contrafort del mur superior de l'entrada





Arran dels grans canvis de rasant que ha experimentat l'entrada est del Molí, ha calgut adaptar els nous nivells a les necessitats que han sorgit. Des de l'obertura del carrer Font del Gat l'any 2005, la rasant antiga ha disminuit aproximadament dos metres, i el que abans era la terminació de les sèquies que portaven la seva aigua a la bassa del molí, han desaparegut i el terreny ha quedat molt més baix. L'any 2009 es va pavimentar l'entrada de dalt i es van mantenir els murs de contenció que s'havien construit el 1995 per aguantar el terraplè d'accès al molí. Arran de tots aquests canvis, i també de la construcció del mur de contenció del salt i del canvi de l'antic pas cap a la font que anava paral·lel al Molí, s'ha optat per situar l'accès paral·lel al camí dels horts, i així guanyar en seguretat i perspectiva sobre l'edifici i el salt.

Aquesta intervenció de febrer, preten corregir dos inconvenients, el primer: el canvi de rasant de l'antiga pineda, que ha baixat més d'un metre i mig, va deixar al descobert l'antiga inclinació del terreny, i per tant el mur de 1995, quedava desnivellat i penjat en relació a la nova rasant. En segon lloc, era necessari lligar aquest mur vell amb el nou mur de contenció que s'ha construit sobre l'antic pas a la font, com a continuació del mur del salt, i per tant era necessari tancar aquest espai per definir les noves servituds.

La intervenció va consistir en crear un mur de mitja alçada per davant del mur preexistent sense afectar els seus fonaments, i així donar-li una doble funció, de contrafort i de seient adossat al mur amb el repicat i rejuntat de les juntes del mur preexistent lligant-lo amb el de nova construcció. Els resultats estètics i funcionals són evidents.