dissabte, 23 de juliol de 2011

El molí fariner de Llavina a Centelles

Aquest és un video curt però molt interessant sobre un dels darrers molins fariners encara en funcionament a Catalunya, val la pena fer-li una ullada. El parament és molt semblant al que podem trobar al Molí de Baix.

Breu Historia del Molí de Baix, 1871-1962

Arran de la publicació de l'article sobre els molins fariners de Jaume Torrent Gelonch a la revista Fonoll el juny de 1993, i al constatar que alguns aspectes de la seva descripció sobre el Molí de Baix no eren del tot correctes, el que sotasigna es va posar en contacte amb el llavors director de la revista per fer-li arribar un article aclarint aquells aspectes que considerava importants per arrodonir la fitxa elaborada per l'autor. És un article breu i concís, però dens en informació, i abarca el darrer segle d'història de l'edifici i els seus propietaris, partint de la consulta de la documentació familiar.



Fitxa Bibliogràfica: Roselló, Antoni: Breu història del Molí de Baix (abans de la Vila): 1871-1962 dins Fonoll nº 68, agost 1993, pp.41-42

El brocal de pou romà del Pla de les Forques

Aquest magnífic exemplar de brocal de pou guardat al Museu de Juneda, va ser objecte l'any 1998 d'un estudi aprofundit per part de diversos especialistes que va redactar un impressionant article posant-lo en relació amb d'altres conservats a la península ibèrica, i que va comptar amb la col·laboració del junedenc Pere Bellmunt Beà, durant molts anys, l'ànima del Museu. Es posa en evidència que ja des del temps dels romans, la Femosa i les seus aqüífers eren aprofitats per l'abastiment d'aigua de la població,i si tracem una linea, en direcció a la Femosa, el lloc on es va trobar aquest brocal coincideix amb la coneguda Font del Renyé, situada uns 500 metres més avall. L'aigua i la Femosa, són l'orígen de Juneda.

916527
View more documents from arosello


Fitxa bibliogràfica: Rovira i Port,Jordi; Bellmunt Bea,Pere; Casanovas i Romeu, Angels i Alvarez Pérez Árbol, Aurelio: El puteal romano del Pla de les Forques (Juneda, Lérida).Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, ISSN 1137-0793, Nº. 19, 1998 , págs. 417-422

L'origen incert d'un nom: Juneda, la terra dels horts?

L'any 2007 el professor lletraferit (i bon amic) Joan Cornudella Olivart, publicava aquest article modèlic exposant les múltiples hipòtesis sobre l'origen del topònim Juneda, aprotant el millor recull de dades i informació de que disposem fins a l'actualitat i il·lustrant-lo amb una preciosa selecció de plànols i mapes antics. De sempre s'ha sostingut que el primer document que cita el topònim és el Termini Antiqui Civitatis Ilerdae, datat entre el 1168 i el 1173, encara que al Diplomatari de Sta Maria de Poblet recopilat per Agustí Altisent, apareix un document de l'any 1133 que ja cita Juneda (Iuneda) i Castelldans. Al document apareix un topònim encara més interessant: La Femosa: "... de ipsa madriguera vadit terminus Ilerde usque ad Portell prope Miralcamp et sicut aqua vertit usque in femosam et est infra terminum Iuneta cum suis terminus que est de Ilerda". El primer topònim associat a Juneda és la Femosa que és troba sota el terme de Juneda i els seus termes per tant la frontera ve donada per aquest riu i la seva orografia. És curiós si més no, que la hidrografia sigui un element clau en una descipció geogràfica tant antiga, donant-nos a entendre que ja existeix un sistema de sèquies (madriguera, equival a sèquia mare). Si tenim en compte que el molí de Baix es troba dins la Dominicatura,i a escassos 50 metres de la Femosa, durant el segle XII el seu emplaçament era un punt estratègic just al límit d'aquest territori que llavors va ser la Dominicatura (reserva senyorial) formant una quadra.

És un article erudit, però és fins ara, la millor recopilació i estudi fet sobre la qüestió.



Fitxa bibliogràfica: Cornudella Olivart,Joan: El topònim "Juneda" (Baix Urgell) etimologia, documentació i cartografia dins Urtx: Revista cultural de l'Urgell, N.20, 2007, págs. 299-326. ISSN 1130-0574