dijous, 21 de juliol de 2011

Imatges del passat: la postguerra

L'any 1939 s'acabà la guerra civil i començà la postguerra sota la dictadura del general Franco. El molí durant la guerra havia continuat en funcionament de forma esporàdica, i la vida de la familia Roselló Torrent continuava. Mai no va ser incautat pel comitè i es va continuar treballant. A més de la familia Roselló, també hi van viure families de refugiats provinents de Madrid i Màlaga, i més tard, a partir de l'abril de 1938, diverses families de Lleida van ser hostatjades, així com familiars residents a Barcelona que van buscar-hi refugi. El 28 de desembre de 1937, va tenir lloc un accident terrible, a l'esfondrar-se la part est i la vivenda del pis superior amb el resultat de tres víctimes mortals, i diversos ferits. Aquestes victimes van ser Josepa Barrufet,Josep Roselló Barrufet, i Joan Pintó Barrufet, els dos darrers eren nens i la primera va salvar el seu nadó protegint-lo amb el seu cos. En el desenrunament van intervenir soldats del 3r Batallon de Etapas de l'exèrcit republicà destinat a la vila. Durant aquells anys, van haber-hi mitja dotzena d'homes en edat militar que es van amagar a les cacaus i mines per no haver de prestar servei a l'Exèrcit Popular i anar a la guerra. Durant la retirada republicana de principis de gener de 1939,l'edifici i fàbrica va ser saquejat dos cops per soldats republicans en retirada (mentre a les cacaus hi havia homes emboscats) que es van aturar al molí emportant-se bestiar, farina, i aliments.

Aquesta imatge de l'any 1939/1940, defineix l'estat en el que estava l'edifici, amb les portes exteriors esbotzades, un pilar caigut, i l'ala est ( a la dreta) enrunada, és una bona metàfora de com va quedar el país després de tres anys de guerra.

Imatges del passat: el pont de ferro

L'any 1915 el diari la Veu de Lleida publicava un article sobre la vila de Juneda en motiu de la Festa Major. En ell es repassaven les seves característiques geogràfiques, econòmiques, socials, culturals, etc. fent incidència en la riquesa de les indústries vinculades a l'oli i el vi. Aquest article en el qual se citen les entitats Sindicato Aceitero, Foment Junedenc, Societat Obrera de Socorros Mutuos, etc. anava acompanyat d'una fotografia que és sens dubte la primera panoràmica de la vila de Juneda, i en la que destaquen tres elements: en primer lloc el pont de ferro del ferrocarril construit el 1878, el campanar de l'Església al fons, i a la banda dreta una part de la façana del Molí de Baix. En primer terme s'observa la presència de dos infants entre la vegetació que donen a la fotografia un caràcter d'instantània (cal recordar que en aquells temps, les fotos s'aconseguien per exposició sobre una placa de nitrat). És la primera imatge gràfica del Molí de Baix

Els feliços (?) anys 20. La publicitat



Els primers programes de Festa Major es van començar a imprimir a partir de l'any 1926 de forma anual (sembla que anteriorment la revista la Pubilla de 1916 ja havia fet aquesta funció en el seu numero d'agost), per inciciativa del junedenc Josep Llurba, (home interessantissim amb una trajectòria professional i una visió empresarial que el portarà a Cuba i després de 1959 a Miami, autor d'unes memòries per entregues, dipositades a l'Arxiu Municipal de Juneda). En el primer programa de Festa Major documentat, el de l'any 1926 apareixia un anunci del Moli de Farina de Ramon Torrent, i especificava: enfront del pont de ferro (el del ferrocarril), cal tenir en compte que havia sorgit un competidor molt fort que comptava amb l'energia hidroelèctrica per fer moure el seu molí de farina al carrer La Font (batejat de Domingo Cardenal)propietat de Francesc Torrent (Francisquet) i calia donar-se a conèixer per mantenir el negoci. Es dóna la circumtància que ambdós moliners eren parents, i que Francesc Torrent va començar la seva vida laboral treballant a la facina del Molí de Baix (ell l'anomenà el Molí de la vídua Torrent) a finals dels anys 1880, lloc on va descrobrir els secrets de l'energia hidràulica com a força motriu.