dimecres, 20 de juliol de 2011

Abril / maig 2011. Intervenció (baixada) als inferns





Aquesta intervenció ve donada per la incertesa que hi havia sobre la ubicació exacta dels inferns (los llumferns) de l'antic molí de l'oli que estava ubicat a l'ala oest del Molí. Durant un període de 25 anys aproximadament van coexistir un molí d'oli i un molí fariner en el mateix edifici. Aquest substituí la facina i la sala va patir moltes modificacions i destruccions per poder-se adaptar a la nova funcionalitat. Va funcionar des del 1890 fins aproximadament l'any 1915. Quedava per resoldre quina era la ubicació de les banyeres de decantació de l'oli o inferns. Se sospitava que podien estar a l'extrem sudoest del molí, vora l'antic magatzem (incendiat el 1989)i a la vora del camí dels horts en el lloc on el testimoni oral de Jaume Roselló Barrufet recordava que en els anys 30 i 40 s'hi va construir una corralina de porcs. Les excavacions van començar el 2 d'abril, i a poc a poc es va anar confirmant la hipòtesi que allí hi havia quelcom més que una corralina. Els resultats no es van fer esperar i van aparèixer a una profunditat de vora dos metres quatre dipòsits pràcticament intactes, que un cop netejats, van ser consolidats i restaurats, aprofitant l'avinentesa per construir un accès des de la placeta de baix fins a la Font del Gat i el salt. Aquesta escalinata ha estat construida amb material procedent del desmuntatge de les voreres del carrer Major evitant la seva pèrdua i fent possible la seva recuperació i reutilització. Aquesta és la història visual de la porta dels inferns i de l'escala cap al cel.

1a Fase. Delimitació i neteja





2a Fase. Excavació










3a Fase. Restauració i construcció











D'entre les runes, construirem un món nou. 1872

L'any 1871, en ple període del sexenni democràtic, Ramon Torrent va decidir fer la inversió de la seva vida i comprar el molí de Baix el dia 23 d'octubre per un valor de 17.000 pessetes. El venedor era Ramon Giné Masbernat i la venda va tenir lloc davant notari a Montblanc. L'any següent, l'edifici es va esfondrar, i Ramon Torrent es va veure obligat a reconstruir-lo completament, instal·lant una nova maquinària, una nova turbina, un parell més de moles al moli fariner i al mateix temps, instal·lar una fàbrica d'aiguardent i habilitar la planta superior com a vivenda per a la seva familia. Per poder dur a terme tot això va haber d'hipotecar-se fins a tres vegades, i els maldecaps no es van acabar fins el 1883.

Per poder reconstruir el Molí va ser necessari encarregar uns plànols a un arquitecte-enginyer que va dissenyar una nova disposició de la sala de les moles, que passava de la planta baixa (ocupada pels eixos de les engravacions) a la primera planta i de pas es deixava una de les dues cacaus sense utilitzar. El molí primitiu quedava esquarterat ja que a sobre seu es construïa un suport de pedra en forma de cercle que servia per suportar els eixos dels engranatges. La turbina, ubicada a la cacau dreta, tenia una potència de 190 revolucions per minut. Encara avui, tota aquesta maquinària és conserva a l'interior del molí en el seu emplaçament original malgrat haver passat prop de 140 anys!

Notareu que els plànols són una fotocòpia, i això és voluntari atès que l'original és una làmina plegada en paper de seda i els dibuixos són acolorits, éssent per si mateix una obra d'art de gran bellesa, malauradament la humitat i el temps, han erosionat una part dels plànols, però la base de la informació s'ha guardat de dues maneres, en el paper i sobretot, en el món real.

Un estudi exemplar. Els molins tarragonins de Francesca Español

L'any 1980, la professora universitària Francesca Español Bertran, publicava un article en el que sistematitzava les tipologies de casals moliners a les comarques de Tarragona, fent especial èmfasi en les tècniques constructives dels edificis documentant alguns molins que han esdevingut paradigma de l'arquitectura hidràulica catalana com són els molins de la vila de Montblanc i el molí de la Torre de l'Albió a la Conca de Barberà. Es un estudi molt complet que inclou fitxes individualitzades de cada edifici aportant dades històriques, un plànol a escala, i fotografies. És sens dubte el primer estudi que analitza els molins fariners des d'un punt de vista arquitectònic (no s'ha d'oblidar que és professora d'història de l'art).



Fitxa bibliogràfica: Español Bertran, Francesca: Els casals de molins medievals a les comarques tarragonines.Contribució a l'estudi de la seva tipologia arquitectònica dins Acta Historicha et Archaeologica Medievalia 1. Publicacions de la Universitat de Barcelona. 1980. pp. 231-254

Sobre uns equipaments d'aigua en èpoques reculades

L'any 1990 Jaume Torrent Gelonch publicava aquest article a la revista Fonoll centrat específicament en les fonts naturals com la del Po, la del Gat, la del Pont de Pedra, la del Renyer etc., fent especial incidència en la Font Nova situada vora els rentadors de la Femosa, la canonada i la Font Vella. Sobre la Nova que va donar nom a l'actual carrer de la Font, recull dades històriques i complementa l'article que Pere Bellmunt va escriure al Programa de Festa Major de l'any 1980.

Pel que fa al Molí, hi apareix citat de forma indirecta al parlar de la Font del Gat, i en el plànol de la pàgina 34, que reconstrueix la zona del Pla del Molí i la de la Femosa al segle XVI, amb els camins, basses, sèquies i el primitiu nucli urbà de la vila closa. A la part final de l'article esmenta una incidència de l'any 1892 pel que fa al punt de contacte entre el desguàs (mina) del Molí de Baix i l'aqüeducte de la canonada que passa per sobre d'aquest desguàs (encara avui en dia visible i accessible) en el que s'obligava a Ramon Torrent a fer obres en aquest punt per evitar que les aigües pocedents de la mòlta del molí es barregessin amb les aigües per a ús de boca de la canonada de la Font.



Fitxa Bibliogràfica: Torrent Gelonch, Jaume: Sobre uns equipaments d'aigua en èpoques reculades, dins Fonoll, juny 1990, pp.33-38