dijous, 29 de desembre de 2011

Sed fugit interea fugit irreparabile tempus: Carpe Diem / 2000 / 2011



A punt d'acabar-se l'any, és hora de recapitular i d'adonar-se que el temps passa inexorablement i que amb el cicle de la vida, tot envelleix. A les nostres mans està el poder de fer obres i coses que ajudin a preservar el nostre nom i la nostra ànima quan el temps (jutge suprem de tot) ens assenyali l'hora definitiva. Per les nostres obres ens coneixereu, i d'axò tracta aquesta entrada de final d'any. Tot just ahir dia 28 de desembre, va fer setanta quatre anys de l'esfondrament del molí que va prendre sobtadament la vida a tres persones. Per això el tenim present, amb respecte i estimació, perque mentre mantinguem la seva presència, mantindrem el record de tots aquells que han format part del seu esdevenir. Aquestes imatges són una mostra de que el pas del temps pot ser burlat, però no enganyat, i que l'eterna joventut no existeix, cal guanyar-se-la. Les següents imatges corresponen als anys 2000, 2005, 2008 i 2011, i les diferències entre el que percebem i el que veiem són abismals. El lloc és el mateix, l'ànima també, però els nostres ulls no veuen el mateix.





dimarts, 27 de desembre de 2011

Som i serem gent lluitadora: L'agit-prop dóna fruits / Desembre 2011

La posada en marxa d'aquest bloc ha despertat l'interès i la consciència de que se n'està fent alguna de grossa. Sense anar més lluny, el nostre objectiu era donar a conèixer i sensibilitzar el màxim nombre de persones possible. Aquesta tasca de divulgació i de transparència informativa està començant a donar els seus fruits. El quinzenal comarcal SOM GARRIGUES s'ha interessat per la història del Molí de Baix i el seu futur (del passat esborrem misèries...) i ja ha publicat una notícia en el número corresponent a aquest desembre, exposant com avancen els darrers treballs de consolidació i apuntalament de l'edifici i quina és la situació actual d'aquesta tasca. Estem en el bon camí de reconeixement i en el principi del final de la prèdica al desert que han estat els darrers anys. Afortunadament el nombre de seguidors (i admiradors) del Renaixement del Molí de Baix, cada cop és més gran (i els donatius de pedres antigues provinents d'enderrocs per a la seva reutilització, cada cop va a més). Llegiu la notícia amb atenció, i si us quedeu amb ganes, properament n'hi haurà més.

dissabte, 24 de desembre de 2011

Històries de Catalunya (Capítol 17) La Terra: El moliner del Rec Comtal (2005)

En una de les (moltes) extraordinàries produccions realitzades per TVC, hi destaquen els programes amb continguts històrics i de divulgació. L'any 2005 es va emetre per aquesta cadena una sèrie que s'anomenava Històries de Catalunya, en la que a partir d'un tema central es narraven i explicaven tres episodis relacionats amb aquest. En el capítol emès el 3 de febrer de 2005, cridava l'atenció la Història de l'Andreu Malla i el seu molí al Rec Comtal de Barcelona al segle XIV. L'episodi va ser filmat als Molins de la Vila de Montblanc (el gran Molí de Catalunya) i s'explicava in-situ el funcionament d'un d'aquests ginys. L'episodi ens trasllada en un moment en el qual, degut al creixement urbanístic del segle XIV a Barcelona, s'ocupa l'espai immediat del molí, i el Consell de Cent de la ciutat, planteja al Rei Pere III la necessitat de fer-los enderrocar, al·legant que el molí contaminava les aigües urbanes. No us perdeu ni un detall de l'ambientació i de l'extraordinaria conservació dels Molins de la Vila de Montblanc.

Edu3.cat

dijous, 22 de desembre de 2011

Els tresors ocults del Molí: la sala de les moles i les engravacions / desembre de 2011



L'actual fase de restauració dels forjats del Molí ha implicat dur a terme una operació de desmuntatge de la maquinària que el conforma. Aquests darrers dies s'ha portat a terme, primer de tot,l'apuntalament de la planta baixa a la sala de les engravacions, on es conserven tres engranatges de ferro colat amb dents de fusta de freixa. Després de l'apuntalament del sostre d'aquesta sala s'han iniciat les obres de desmuntatge del parament tècnològic del molí, format pels dos parells de moles franceses de La Fertée, els engranatges que les feien moure i els arbres de fusta que servien per poder maniobrar-les i girar-les per al seu repicat. Aquest desmuntatge ha permès copsar la magnitud del mur de carreus que forma el pou situat al fons de la sala, i apreciar l'estructura escalonada d'aquest mur i el permòdol de la planta baixa. Aquesta fase implicarà el desmuntatge del forjat i la substitució de les biques de fusta corcades i en mal estat, que havien afectat l'estabilitat de les moles a la sala. Per poder fer això, han estat extretes a l'exterior, per poder tenir més espai lliure i poder operar lliurement en aquest espai. Aquesta fase de restauració garantirà la reconstrucció integral de l'espai, intacte des de 1872. Les fotografies parlen per si mateixes, però el millor, sens dubte, encara està per venir.















dimecres, 21 de desembre de 2011

Un pou sense fons: baixada a les entranyes de la terra (el tàrtar) / Juliol 2011



Un dels principals problemes que tenen tots els molins hidràulics, és que les parts més interessants i espectaculars es troben amagades sota terra. Les parts estructurals més ben treballades en un molí són la bassa, el pou i els cacaus. En aquest blog ja s'ha fet esment de dues d'aquestes parts, la bassa i els cacaus, ara queda el pou. El del molí és una estructura circular feta emb carreus de pedra escairats (opus quadratum) arrebossats que mesura 9 metres d'alçada i dos metres de diàmetre, i està reforçat exteriorment per un mur de carreus de pedra que lliga la bassa, la caixa del pou i les cacaus. És una autèntica torre quadrada en la que es recolza tot l'edifici. Aquesta enorme construcció subterrània disposa al seu fons d'una sortida en forma d'embut que és la vàlvula que donava pressió a la turbina, i havia estat amagada als nostres ulls. Aprofitant les aptituds professionals i bona relació amb un veí de la zona (gràcies Simón) es va fer un descens amb cordes a l'interior del pou, i es va fotografiar un dels llocs més recòndits i de difícil accès de tot el conjunt. Aquestes són unes imatges úniques, fetes a nou metres per sota del nivell de terra, espero que les sapiguéu valorar com es mereixen








dimarts, 13 de desembre de 2011

Agit-Prop!!! El molí i la Font tornen a la memòria visual del paisatge junedenc (novembre 2011)



En aquest invent tant curiós que és el Facebook, hi ha de tot com a una casa bona. Entre els diversos grups formats que tenen com a motiu principal Juneda, hi destaca una pàgina que s'anomena el racó de la Juneda Fotogènica. Algunes de les fotografies penjades tenen com a tema el Molí i la Font, amb la seva nova cara rentada i lluent. Com a capçalera en mostro una, que ja té l'aparença de ser una de les noves postals de la vila, i fa molt de goig!. S'agraeix que hi hagi persones que sàpiguin valorar i potenciar tot allò que tenim tant a prop ( i tantes vegades tant llunyà i desconegut) quan el nostre deure com a ciutadans és vetllar per la seva conservació i difusió sentint-nos orgullosos d'allò que ens fa únics.

Gràcies per engrescar-vos en aquesta gran aventura de salvar el molí i no perdre'n el record!!

dilluns, 12 de desembre de 2011

Doneu-me un punt de suport i mouré el món. L'apuntalament dels forjats / desembre 2011


La necessitat imperiosa de consolidar i reforçar els forjats del pis superior del molí i de la teulada, ha comportat l'avançament de la fase de reforçament interior de l'edifici amb una clara intencionalitat: preservar el màxim possible les bigues mestres que suporten els pisos, i eliminar aquells envans i parts interiors en mal estat, donant al pis superior un caràcter de planta única sense pesos innecessaris. Aquesta complexa operació s'està duent a terme des de principis de desembre, i de moment ja s'han instal·lat aproximadament uns tres-cents puntals que reforcen les parts estructurals de l'edifici. S'ha apuntalat el forjat de damunt del molí de l'oli amb un sistema de taulons entrecreuats que permeten accedir per tota la superficie de la sala, i així poder suportar els altres taulons i puntals fins arribar a l'alçada de la teulada. per fer això s'ha eliminat un forjat de les golfes que presentava greus deficiències, donant al pis superior un aspecte encara més majestuós i ampli. Les antigues compartimentacions d'aquest pis s'ha eliminat per poder replantejar-ho com una planta unitària i actuar en conseqüència amb les futures necessitats de l'espai. Un cop reforçades les bigues de la teulada es procedirà al seu desmuntatge minuciós, aprofitant al màxim les teules per poder-les reposar en el seu lloc quan es reconstrueixi la teulada que presenta un sistema constructiu de llates i teules en canal. Aquesta fase suposa ja definitivament la intervenció en les parts estructurals de l'edifici amb vistes al seu complet i total salvament i restauració. Era una actuació urgent.









diumenge, 11 de desembre de 2011

Una fotografia històrica: El niu de la font del Po i el grup esportiu (1915)


Recentment, estava navegant per la xarxa i van ensopegar amb aquesta fantàstica fotografia que estava en venda en un portal de col·leccionisme. És una fotografia de l'anomenat "niu" de la malaguanyada Font del Po, on hi van tenir lloc alguns dels esdeveniments més importants de principis del segle XX. El junedenc J.M. Albaigès va recollir en un dels seus treballs el testimoni de Salvador Filella Bragós publicat al Butlletí del centre Comarcal Lleidatà l'any 1959, algunes anècdotes sobre la creació del Grup Esportiu:

El «Grup Sportiu» fou un pintoresc nucli de jovent que, per manca de mit­jans econòmics −car amb uns ralets que ens donaven els pares pels diumenges no es podien fer gaires filigranes− i per obra i gràcia del dinàmic i cordial Antoni Vallverdú (lo Ton de la Rosa), tenia per estatge social la fronda d'aquell corpulent plàtan de l'hort del Po, on en Ton hi havia fet construir el «taulado» per a tocar-hi els músics els dies de festa. D'aquell «niu» nasqueren les primeres es­purnes culturals i deportives de tipus col·lectiu del nostre poble. Efectivament, l'any 1914 iniciàrem, entre altres coses, tenis, futbol, ciclisme, etc. Les curses de bicicletes, que tenien lloc el darrer dia de la Festa Major, comptaven amb diversos trofeus donats per organismes i personalitats vinculats a les terres lleidatanes. Es desenrotllaven en dues modalitats: una anomenada de «Mig fons en carretera», que aleshores s'estilava molt, amb premis en metàl·lic, i l'altra «Campionat local». Els premis d'aquesta darrera consistien en objectes d'art, utilitaris i la «Copa Juneda», que comportava el Diploma de Campió. En aquella es gravava el nom del triomfador, el qual la detentava tot l'any. Per a retenir-la definitivament calia guanyar-la tres anys seguits o bé quatre d'alterns. L'àgil Amadeu Colom fou el primer de conquerir-la.
En aquest mateix sentit, també es parlava del niu de la Font del Po, en la biografia d'un altre junedenc, Ramon Arqués Miarnau, promotor d'iniciatives culturals i un personatge a rescatar per la historiografia junedenca, juntament amb l'esmentat Salvador Filella.
Aquesta és una imatge històrica que ens trasllada a l'any 1915 i que malauradament encara restava completament inèdita.

dissabte, 10 de desembre de 2011

Jornada de portes obertes 23 d'octubre de 2011

El prop-passat diumenge dia 23 d'octubre, per iniciativa de l'Associació d'Amics del Museu de Juneda, es va dur a terme una visita guiada per les instal·lacions del Molí. Es va parlar de passat, del present i del futur del conjunt, i les explicacions van a anar a càrrec del sr. Pere Bellmunt i Beà, i de Jaume Roselló Aixalà. Es va poder accedir a llocs com les cacaus, la contramina del salt, el molí de l'oli, les engravacions, la llímpia, i es van mostrar la sala de les moles i les eines que encara es conserven allí. La visita va durar aproximadament dues hores i els participants es van mostrar força impressionats de l'estat de conservació d'algunes de les parts de l'edifici ( en positiu), com per exemple la sala de les moles, que encara conserva in-situ tot el seu parament. D'aquesta visita en va quedar com a record aquesta fotografia que ja forma part del record de les persones que hi van participar i de la història del Molí i del seu redescobriment.

Gràcies a tots!!


(Aquesta imatge és publicada gràcies a la cortesia i amabilitat d'en Ramon Masbernat Camí)