diumenge, 25 de setembre de 2011

Un estudi inèdit excepcional: Els apunts sobre hidrologia junedenca de Josep Maria Albaigès (1979)

L'any 1979, el junedenc Josep Maria Albaigès redactava un estudi dedicat a la relació entre la vila de Juneda i l'aigua en tots els seus vessants. Era un estudi molt meticulós que combinava les dades documentals i la recollida de treball de camp. Malauradament no va veure la llum, i no ha estat fins la seva publicació a la seva pàgina web, que no ha estat possible consultar-lo. Abordava els aspectes geogràfics,geològics, històrics i sociològics per donar una visió precisa i exacta de com històricament la vila ha aprofitat els migrats recursos hídrics per poder regar, beure i fer moure els molins fariners, dedicant un apartat preciós a les fonts naturals del terme (malauradament la majoria ja han desaparegut,la més recent la del Po, engolida pel creixement urbanístic del carrer Riu Femosa ja en aquest segle XXI. La del Gat, o del Torrent, encara segueix rajant, però les cases construïdes al voltant han reduït el seu cabal a la mínima expressió des de la desaparició de la font del Po que provenia del mateix aqüífer, actualment desviat directament a la claveguera en els soterranis de les noves cases del carrer Prat de la Riba, és una llàstima. pel que fa al Molí de Baix, hi surt referit en parlar del riu Femosa,i dóna dades facilitades per Ramon Roselló l'any 1979 (com a anècdota cal dir que d'aquestes converses amb el padrí Ramon en va sortir una foto que ja va ser penjada en aquest bloc, en la qual apareixem els quatre germans Roselló, i que també es va produir la circumstància que unes portes antigues amb plafons treballats van ser bescanviades amb el vist-i-plau del padrí Ramon per unes de noves pagades pel sr. Albaigès, qui va instal·lar aquestes portes a l'interior de casa seva al carrer Carnisseria, l'antic Ajuntament).

dissabte, 24 de setembre de 2011

Un exemple de recuperació del patrimoni: el Molí del Foix a Sta. Margarida

Des de l'any 2002, l'Ajuntament de Sta Margarida i els Monjos (Baix Penedès) disposa d'un espai i unes instal·lacions per l'Aula de natura del Molí del Foix. aquest edifici moliner del segle X ha estat al llarg dels segles un edifici emblemètic del municipi. El 1995 va ser adquirit pel municipi i restaurat per donar cabuda a aquest servei cultural, que ofereix una dinamització constant de descoberta de l'entorn del riu Foix enfocat a escolars i públic en general. És una iniciativa digna d'elogi pel que significa de conservació del patrimoni arquitectònic, i per l'ús d'equipament que se li ha donat.

Per fer-se una idea dels treballs de restauració, i de l'estudi previ que es va realitzar per la seva recuperació, adjunto un treball magnífic d'Alfred Mauri i Maria Soler publicat l'any 2005.

Pel forat del pany: la descoberta d'un embornal a la bassa (setembre de 2011)



Les obres de condicionament del tram final caixer de carreus de la bassa han deparat una sorpresa: el desenterrament d'un sistema de desaiguament de la bassa format per una llosa superior amb una obertura circular, superposada a una canal amb un extrem perforat, que permetia circular l'aigua de la bassa per poder regar l'hort del Molí. Aquest sistema de reg havia estat colgat durant decennis i ara, amb les obres ha tornat a sortir a la llum en perfecte estat de conservació. Són dues pedres ben treballades i repicades que no es conservaran en el seu lloc original, atès que el nivell de la solera de la bassa ja no permet la seva reutilització. Entre el material recuperat d'aquest tram de caixer també hi ha un carreu que havia estat reaprofitat com a reblament del mur allí on començava el caixer de terra. Aquestes pedres restaran guardades en un lloc ben condicionat per garantir la seva conservació d'ara en endavant. Tota a questa fase de treballs està inclosa dins el condicionament d'accesos i la construcció d'unes escales per connectar el mur de la bassa i l'hort.








dimecres, 21 de setembre de 2011

Aigua passada no mou molí: la lluita contra Scala Dei i el primer mapa del molí (1767)

A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserven diversos documents relatius a Juneda. Alguns d'ells tenen a veure amb el conflicte per les aigües de la Femosa entre 1760 i 1767, i els municipis de Les Borges, Juneda, Puigvert i Artesa de LLeida contra el Monestir d'Scala Dei, propietari de les terres del Mas Roig, Concabella i Vimferri. Aquest monestir pretenia aprofitar l'aigua de la Femosa a partir del barranc de Castellots i la Font Vella de Les Borges per construïr diverses sèquies per regar els camps del terme rònec de mas Roig (actualment terme de Les Borges Blanques)i els de Castelldans, i construir-hi un molí. Arran del conflicte sobre els establiments de l'aigua concedits al Monestir i a la vila de Juneda el 1758, esclatà la lluita per garantir els drets sobre les aigües per part dels uns i dels altres. Es van succeïr una sèries de plets a la Reial Audiència entre 1760 i 1767, que van anar acompanyats d'uns plànols elaborat per Andreu Bosch (defensant els interessos dels Ajuntaments implicats), i un altre plànol de Joan Soler i Faneca, defensant els interessos del Monestir. El que aquí us presento, és una part d'aquest segon mapa, en el qual es representa tota la zona del Molí de la Vila, la Font Vella, la Canonada de la Font, la Font Nova i els Safareigs municipals, amb la proposta de construïr una sèquia a continuació del desguàs del Molí de Baix que seguiria paralel·la a l'anomenat Rec Nou en direcció al camí de Castelldans. En el plànol hi consta amb tot detall la distribució d'aquests elements, i del projecte de sèquia, que no es va realitzar. A més de ser un plànol fidel a la realitat (la de 1767, i la d'avui) és una obra d'art colorejada d'una estètica fantàstica. Com a nota curiosa i que té una explicació, el mapa està orientat al sud, i això té a veure amb el fet que era una prova testifical que havia de ser vista pel Jutge de la Reial Audiència, al mateix temps que els pèrits i procuradors explicaven la seva distribució.
La font d'on he extret aquest plànol és el magnífic llibre dirigit per Jesús Burgueño: Atles de les viles, ciutats i territoris de Lleida, publicat per la Diputació de Lleida i el Col·legi d'arquitectes l'any 2001, i el plànol es troba a la pàgina 471. Avui en dia ja és un llibre introbable i molt valorat en el mercat.




Jesús Burgueño (director): Atles de les viles, ciutats i territoris de Lleida.
Lleida: Diputació de Lleida - Col·legi d'Arquitectes de Catalunya; Demarcació de Lleida, 2001; 603 pp. + colofó. Salutació de Josep Pont i Sans; presentació de Pere Robert i Sampietro. ISBN 84-88258-87-9

diumenge, 18 de setembre de 2011

Combregar amb les moles: La restauració d'una mola francesa (gener 2008)


A l'interior del molí es conserven dos jocs de dues moles col·locades in situ al seu emplaçament original, són les anomenades moles franceses, fabricades a La Ferté-sous-Jouarre, i que durant el segle XX van anar substituïnt les antigues moles de pedra a tot arreu. De tota la vida recolzada en una de les parets del magatzem, hi havia hagut quatre moles en desús que estaven plantades. Dues eren de pedra massissa de Montjuic, éssent una d'elles donada al Museu de Juneda, i l'altra havia estat esquarterada i aprofitada per servir de material de construcció, amb els anys es va tornar a reconstruïr i atualment fa la funció de seient circular per davant del salt i vora la font del Gat. També hi havia en aquest mur, dues moles franceses molt malmeses, però que conservaven el cèrcol, i la nadilla, i un disc de ferro colat encaixat a la mola que donava pistes sobre la seva procedència. A principis de 2008 es va dur a terme la restauració d'aquestes dues moles franceses, recomposant els fragments trencats, i substituïnt aquells desapareguts per una argamassa de morter de calç, reforçant les juntes, i creant un llit de ferro mallat, recobert de morter de calç. La restauració va resultat sorprenentment eficaç, i les moles, que estaven pràcticament destrossades, han recuperat de nou el seu aspecte original.






dissabte, 10 de setembre de 2011

Quan el molí va deixar de ser de la vila (1856)

Arran de les lleis desamortitzadores del ministre Madoz durant el Bienni progressista una sèrie de propietats subjectes a la propietat dels ajuntaments i Universitats de veïns, van ser posades en pública subhasta per ser alienades, i afavorir els ingressos de l'Estat i l'entrada del liberalisme econòmic en la societat (ja a l'any 1852 l'ajuntament havia plantejat la venda en subhasta dels dos molins fariners a causa de quedar vacants el seus arrendaments, però es va desestimar). Arran d'això, les terres de conreu comunals, els boscos, els molins, les ferreries, carnisseries, botigues, forns de pa, etc... van ser posats en venda mitjançant les Comissions Provincials de Vendes de Béns Nacionals. Malauradament a l'AMJ no es conserva gaire documentació sobre aquest particular, malgrat que això va afectar el Moli de l'Oli i els dos molins fariners i altres insdustries i finques municipals. A través d'un document tramès per Marcelino Jallomí en data 23 de maig de 1856, es comunica a l'Ajuntament que el Molí d'una pedra de la partida Femosa ha estat adjudicat al veí de Les Borges Ramon Farrerons, i que aquest n'ha de prendre possessió legal i ésser inscrit al registre de la propietat, i als registres de la contribució industrial. Per fonts indirectes, sabem que Ramon Farrerons va acabar venent aquest molí a ramon Giné Masbernat l'any 1868, i aquest darrer el va traspassar a Ramon Torrent Melis l'any 1871, però aquesta ja és una altra història.

dimecres, 7 de setembre de 2011

Les despeses del Comú, reparacions als molins fariners i de l'oli (1797)

A l'Arxiu Municipal de Juneda es guarda un llibre sense tapes i incomplet anomenat el Llibre dels Regidors ( o de les deliberacions del Comú de Juneda) i abarca un període de temps comprès entre 1792 i 1824, amb diverses llacunes cronològiques. El gruix principal de les actes són els nomenaments dels càrrecs i elecció de batlle, i de tant en tant apareixen notícies interessants i que donen pinzellades de com era la vida al segle XVIII i principis del XIX (malauradament, es conserven poques actes de l'època de la guerra del francès (1808-1814), i les del darrer període estan també molt fragmentades. Amb tot i això és un document excepcional i molt desconegut. Pel que té a veure amb el Molí de Baix, hi apareix una notícia de l'any 1797, en el que es citen unes reparacions al rodet, a causa d'un trencament, i l'anomenen "El molí de farina més immediat a la vila".
Aquell any 1797, el Comú de Juneda, presidit pel batlle Josep Reñer a instàncies de l'Intendent General de Catalunya, es va veure en la necessitat de construir dues prempses al Molí de l'oli del Comú (situat al carrer Fondo) i reparacions als dos molins de farina. Afegien que "lo Acentista no sie obligat a satisfer lo rodet del molí de farina més immediat a la vila, que per la necessitat que ocorregué de ell per haverse inutilisat lo altre, se vegué precisat est Ajuntament â ferlo construhir antes de haver lloch per dit subhast, y com anaba comprés en lo calculo de ditas obras se posá en dita tabba la obligació al Acentista de satisfer son cost y valor". El valor de les obres pujava a set mil lliures, i van ser assignades a Sebastià Ribelles, mestre de cases de Juneda el dia 3 de juliol de qui va entregar l'obra acabada el 28 de desembre del mateix any 1797.

dilluns, 5 de setembre de 2011

Les coses al seu lloc: El Plànol de la finca Molí de Baix (2000)

L'any 1999 arran del desenvolupament urbanístic de tota la zona del Pla del Molí (en alguns llocs apareix anomenada Pla Molí, sense conjunció) i de la partida Femosa, amb l'obertura dels carrers Font del Gat i Riu Femosa, es va fer necessari clarificar i establir definitivament els límits físics de la finca, atès que en els plànols de les Normes Subsidiàries, i en els projectes de Modificació de les NNSS, es desdibuixaven els límits en funció dels interessos urbanístics. Com ja havia arribat un punt en que era necessari actuar, es va sol·licitar mitjançant el vist-i-plau de l'Ajuntament els serveis de l'empresa de Topografia Garfei de Juneda, per tal de delimitar la superficie i els fitaments de la finca, amb especial interès en l'espai de la bassa, al nord, i el límit est, amb el camí municipal dels Horts o del Molí (en aquells moments desaparegut físicament i cartogràficament, recuperat l'any 2002). El resultat d'aquest fitament és el que es pot apreciar en aquest plànol, la forma irregular de la finca (situada en una corba del riu Femosa) perfectament integrat en el territori natural, apreciant-se la centralitat de l'edifici del molí, les diferents alineacions de les sales que el formen, el mur i la bassa a la part superior, així com l'espai de la Font del Gat. En resum, un plànol que deixava definitivament clar sobre el paper la magnitud de la injustícia que significava pel molí les Normes subsidiàries de l'any 1987, i el desconeixemnt del territori i de la història recollit en aquestes. Afortunadament, aquesta va ser una pedra més en el llarg procès de salvament i revalorització d'aquest patrimoni menyspreat i ignorat. Cal agrair a Miquel Garriga i Camarassa l'interès i professionalitat que va demostrar en tot moment al realitzar aquesta tasca, i els fruits que van obtenir-se d'aquesta bona feina els estem recollint avui.

dissabte, 3 de setembre de 2011

Uns documents cabdals: La declaració com a Bé Cultural d'Interès Local (2002)

L'any 2002, després de reiterades peticions a l'Ajuntament de Juneda, es va aconseguir una fita importantíssima pel seu salvament. El 18 de desembre de 2001 el Ple de l'Ajuntament acordava per unanimitat tramitar la declaració com a BCIL emparant-se en el Decret 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català. Va ser un primer gran pas per iniciar el salvament amb garanties d'un edifici que tenia els dies comptats des de l'any 1987, arran de l'afectació urbanística que impedia qualsevol actuació o intervenció en l'estructura de l'edifici, degut a que es trobava qualificat com a zona d'espais lliures Clau L (per tant no edificable malgrat estar edificat). El Molí a més, estava amenaçat amb la incoació d'un expedient de ruïna per ésser enderrocat, i en cap moment s'havia valorat la importància històrica i cultural de l'edifici. Urbanísticament no existia, i havia de deixar d'existir. L'esforç i la persistència del propietari va posar les coses al seu lloc, i finalment es va reconèixer oficialment el valor i importància del Molí de Baix (o de la Vila)i va ser declarat BCIL per afavorir la seva protecció i conservació. Aquests documents que segueixen són el resultat d'una enorme tasca de convenciment i lluita per aconseguir un objectiu, salvar-lo de l'oblit i de la indiferència. Pensem que s'ha aconseguit però encara queda molt per fer. Cal fer camí.






La valoració d'un patrimoni històric: els molins hidràulics de les comarques de Tarragona

L'any 2001, els professors de geografia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Jordi Blay Boqué i Salvador Antón Clavé amb la col·laboració d'un equip d'universitaris, publicaven un immens estudi de prop de 700 pàgines titulat: El patrimoni de molins de la demarcació de Tarragona. Anàlisi i estratègies d'intervenció, que resulta un llibre extraordinari per la recerca d'informació, i per les propostes de recuperació i viabilitat d'aquest patrimoni cultural. El llibre es divideix en dos grans apartats, el d'anàlisi teòrica de recuperació i reutilització d'aquests, i una segona part molt interessant d'inventari dels molins mitjançant fitxes individualitzades per municipis, en les que hi apareix una fotografia a color de cada un, i altres aspectes i característiques com el tipus de molí, l'ús, conservació i accessibilitat. És un llibre fet amb rigor i amb coneixement de causa que proposa de forma molt clara la recuperació i reutilització d'aquests edificis com a eina revitalitzadora del territori, i com a element lligat al paisatge que cal conservar i valorar. Un llibre exemplar, que malauradament no ha tingut continuació a la resta de comarques catalanes, i que podria significar un impuls a la molinologia a Catalunya. Tant de bo se segueixi l'exemple. Indispensable.


Fitxa bibliogràfica:Blay Boqué, Jordi; Antón Clavé, Salvador: El patrimoni de molins a la demarcació de Tarragona. Anàlisi i estratègies d'intervenció. Diputació de Tarragona. Tarragona, 2001. ISBN84-95835-04-5

divendres, 2 de setembre de 2011

Un document preciós: L'inventari dels molins fariners del Comú (any 1844)

A l'Arxiu Municipal de Juneda (AMJ) es conserva una sèrie de documents relatius a les tabes arrendaments dels béns del comú de Juneda. S'inicien a l'any 1780, i amb algunes interrupcions, es poden seguir els arrendaments dels molins fariners de forma molt precisa fins a l'any 1855, éssent una de les sèries documentals més ben conservades (n'existeixen de les herbes, la carnisseria, el forn de pa, el moli de l'oli, etc. però molt més fragmentàries). El que ara ens interessa és un document datat a l'any 1844 i escrit en català, en el qual els regidors de la vila recopilen tots els estris i les eines que es troben en els fos molins fariners. És un document en el que es detallen els noms i l'estat de conservació de tots aquells elements indispensables pel bon funcionament del molí, arrendats aquell any per Ramon Farrerons, veí de Les Borges (i curiosament, la persona que va comprar ambdós molins en pública subhasta l'any 1856, arran de les desamortitzacions). En aquest document apareix el nom popular del Molí de la Vila, anomenat de Baix i el nom del de la bardissa. Sense cap mena de dubte, un recull fabulós i únic del lèxic de la molineria tal com es pronunciava l'any 1844.

TRANSCRIPCIÓ:

SELLO DE OFICIO= 4 MRS.=AÑO 1844= ISAB. 2ª P.G.D.DIOS Y LA CONST. REYNA DE LAS ESP.= 1844. En la vila de Juneda Provinc.ª de Lleyda á dos de Janer de mil vuitcents coranta y cuatre. Los señors del Ajuntament. Habem pasat als molins fariners propis del Comú a fi de prendrer formal inventari dels mobles existents en ells, se encontran los seguents =Moli de Baix= Un parpal regular de ferro, dos curros y una curra, un falcadó, tres pichs, un torn de llevà la mola, una barra de llevá la mola, un tres peus,una guarda, pala y plegadó de farina, dos martells, tres mesuras que son: mitg cortà, cuarta y mitja cuarta, ensacadó, dos ganxos de ferro, dos agullas y cercol de ferro ab sa corda corresponent, tramuja mol usada, riscle y mola corrent.= En lo molí de la Bardisa= Un parpal de ferro petit, dos curros y una curra, escaletes, torn de llevá la mola, barra de llevá la mola, tascó, guarda nova, pala y plegadó de farina, dos ganxos, dos agullas y cercol de ferro ab sa corda corresponent, tres mesuras que son mitg cortá, cuarta y mitja cuarta, caixa per posar lo gra, tramuja, riscle y mola corrent. Advertint que al pany de la canal y falta lo frontó y al rodet un ala.= De totas las cosas sobreditas queda a carrech del Sr. Ramon Farrerons, arrendatari de dits molins, ab la obligació de conservarlos y si fos lo cas de faltar algun o alguns de dits mobles al temps de restituir lo inventari, o finit est arrendament los deurá pagar sens dilació ni escusa segons lo primer capitol de la taba.= Ramon Farrerons


Intervenció al mur de la bassa (III) agost 2011


El mur de la bassa presenta una sèrie de particularitats, té una llargada de més de 15 metres lineals a doble cara de carreus i una alçada aproximada de tres metres En el mur exterior es recolza el pis superior del molí. A la part de l'entrada del pou apareix un desalineament de les filades de carreus que canvien de mida, i fins i tot d'aspecte. S'aprecia uns carreus amb uns encaixos tallats al mateix bloc. Sobre una filada de carreus encoixinats (un altre enigma a descobrir, poden ser d'època romana, islàmica o del segle XIV) que fan la funció de fonament sobresortint del plom del mur es recolzen aquests carreus de mida diferent que donen pas a la boca en la qual hi ha unes ranures que marquen una resclosa,cobertes per una llosa monolítica horitzontal amb dotze forats circulars que suportaven l'antiga reixa que el tancava, i que no s'ha conservat.

Tornant al fil de la restauració, en excavar la base de l'extrem est del mur per la part interior va sortir una pedra horitzontal perforada i encaixada al mur que feia la funció d'embornal per donar aigua de rec a l'hort del molí, i que estava a més de trenta centímetres de profunditat respecte al nivell actual de la bassa. Com a particularitat, també va aparèixer a dins del mur formant part del reblert un carreu amb una ranura i que no era res més que una resclosa que havia perdut la seva funció i que feia segles que estava soterrada, i ha tornat a veure la llum. per acabar, les juntes de les filades de carreus han estat repicades amb la finalitat de ser reomplertes amb morter blanc de calg, i embellir la seva (ja de per si) sòlida i impressionant estructura.