dijous, 25 d’agost de 2011

Que és i com funciona un molí fariner? La resposta, aquí

Buscant i remenant per aquest immens oceà que és internet (on es pot navegar i naufragar sens e adonar-se'n) vaig anar a parar a la pàgina de l'Ajuntament de Calldetenes (Osona) on es conserva en perfecte estat un molí hidràulic anomenat de la Calvaria. En ell s'hi ha instal·lat un petit museu que explica de forma didàctica i amena la història de la mòlta del gra des del neolític, fins als nostres dies. Acompanyant aquesta tasca pedagògica, existeix aquest dossier que ens dóna una gran quantitat d'informació sobre el sistema de funcionament i les parts d'un molí, amb el lèxic tant ric que l'acompanya. És un treball molt planer, sintètic i molt didàctic, en el que no hi manca res, acomplint aquella màxima tant cèlebre de "menys és més". Una gran eina pedagògica. (Existeix també un video al youtube explicant el cicle del blat). Molt entretingut per qui vulgui aprendre'n.

dimecres, 24 d’agost de 2011

La porta dels (mals) esperits: abril 2008

Després d'un llarg període de tres anys d'inactivitat en les obres de restauració, en els que els dubtes, el desànim i les incomprensions, van anar calant, va arribar un moment crucial en el que era necessari prendre una decisió: o abandonar el projecte o fer un pas endavant i continuar amb les obres de restauració. La decisió no va ser fàcil però era necessari fer alguna cosa. L'esperit constructiu va imposar-se al destructiu, i el punt d'inflexió es va produïr a l'abril de 2008. El primer pas era la neteja i consolidació dels cacaus subterranis, i per fer-ho era necessari disposar d'una base d'operacions per guardar els material i les eines. De sempre ens havia cridat l'atenció una porta tapiada al molí de l'oli, que estava situada justament a la primitiva cantonada del molí de farina. En aquest punt, uns carreus repicats burdament marcaven el límit de l'antic edifici del molí, i despertaven la nostra curiositat. L'operació de desmuntatge dels maons va ser senzilla, però plena de significació: alliberava tots els fantasmes dels darrers anys, i obria la porta a una nova etapa amb els ànims renovats i la convicció que s'havia escollit el camí correcte. Amb la caiguda d'aquest mur, van desaparèixer els dubtes i les pors, i va començar una nova etapa en la centenària història del molí, la de la lluita contra el pas inexorable del temps, el seu pitjor enemic.













dimarts, 23 d’agost de 2011

Va ser notícia: La declaració com a Bé Cultural d'Interès Local (2002)




L'any 2002, arran de les reiterades peticions per escrit del propietari del Molí a l'Ajuntament, el consistori va aprovar per unanimitat incoar l'expedient de declaració de l'edifici com a BCIL, i trametre'l al Consell Comarcal, ens que té la potestat de fer la declaració als municipis amb menys de 5000 habitants. Aquests tràmits van comptar en tot moment amb el suport incondicional de la regidora d'urbanisme Mª Carme Massot i de l'alcalde Ramon Vallès (E.p.d.), als quals cal agrair per sempre més tota la feina feta per protegir el Molí i integrar-lo amb plenes garanties al creixement urbanístic de la vila.
Arran de la declaració, la periodista del diari Segre Lis Solé es va posar en contacte amb el propietari i amb l'Ajuntament per redactar la notícia i publicar-la. Les informacions feien un esbòs històric de l'edifici, i una descripció sintètica de les seves característiques. Però confonia els termes en parlar d'una altra qüestió, i sobretot, al parlar de diners: esmentava una subvenció de "36.060€ destinada a la recuperació de les canonades i safareigs del molí" que no s'ajustava a la realitat. Aquesta subvenció s'integrava en un expedient de recuperació dels safareigs municipals de la via del tren, i de la canonada de la Font Nova (grafiada en el plànol que vaig elaboral en dies passats) i del qual es va redactar una memòria descriptiva per sol·licitar l'ajut del Pla Únic d'Obres i Serveis de la Diputació de Lleida del bienni 2003/04. Per tant, aquesta xifra de diners no anava relacionada amb el Molí (com van voler donar a entendre algunes veus, que s'aferraven a la noticia publicada erròniament). A partir de llavors, la qüestió del Molí de Baix va passar a un segon terme, perque la declaració va ser presa com un objectiu final, i no com el que era: un principi. La restauració i salvament del Molí ha anat exclusivament a càrrec dels propietaris, per l'Ajuntament o qualsevol altra administració ha suposat un cost total de O€ fins a dia d'avui.

Desconec si finalment es va tramitar l'expedient i es va rebre la subvenció per recuperar els safareigs i la canonada (un dels seus trams després de l'aqüeducte que passa per sobre del sequió de desguàs del molí, ha quedat per sota d'unes cases construides arran de la Femosa, quan hauria d'haver estat delimitada aquella zona com a zona arqueològica al POUM, i evitar un fet incomprensible: edificar damunt d'un monument històric subterrani no catalogat). Si algú m'ho pot aclarir, l'hi estaré agraït.

dilluns, 22 d’agost de 2011

Intervenció al mur de la bassa (II) Agost 2011

Aquesta intervenció ha consistit en aplomar el mur exterior i l'interior de la bassa, i en el desmuntatge i recol·locació dels carreus (prèviament numerats) en el seu lloc original. Pel que fa al mur interior, les darreres filades de carreus s'han restaurat completament degut a que presentaven pedres de mides desiguals, degudes segurament a alguna reparació antiga que havia prioritzat la funcionalitat,havent-se desnaturalitzat l'harmonia del conjunt. Per acabar, cal fer notar que el pas per sobre del mur s'ha estrenyut 40 centímetres (el que s'havia desplomat el mur) i que s'ha rematat la darrera filada de carreus amb lloses (llambordes) tallades a la mida per donar major coherència al conjunt. La fase següent consistirà en la construcció d'unes escales per poder facilitar l'accès i el trànsit per aquest sector. El resultat és impressionant, sense més.











diumenge, 21 d’agost de 2011

Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Aqui us presento un mapa interactiu per localitzar qualsevol edifici inclòs en l'inventari del patrimoni arquitectònic de cada municipi. ës força entretingut encara que es troben a faltar imatges que acompanyin la breu descripció i ubicació de cada edifici. El molí de Baix hi està catalogat tambécom el Molí de la Vila, i la seva datació se situa entre els segles XVII i XIX (encara és molt més antic)

divendres, 19 d’agost de 2011

Arqueologia del paisatge junedenc (segles XII-XXI)

Aquest mapa que aqui us presento és una reconstrucció virtual del sistema hidràulic del riu Femosa al seu pas pel terme de Juneda. Hi estan assenyalats els molins fariners documentats al llarg del temps, les sèquies, les basses, i aquelles edificacions importants de les quals es té constància documental o arqueològica. També hi he assenyalat l'antic terme de la Dominicatura, que depenia directament del baró de Juneda, des del segle XII, on hi ha construït el Molí fariner de Juneda (o de Baix). Espero que us resulti tant entretingut mirar-lo, com ho ha estat per mi fer-lo. (si cliqueu a sobre de cada símbol us sortirà el nom propi de cada lloc)


Mostra Els molins fariners del terme de Juneda en un mapa més gran


dijous, 18 d’agost de 2011

Imatges del passat: l'interregne (2005)


A partir de l'any 2003, degut a la incertesa de la situació urbanística del molí, es va decidir paral·litzar les obres d'intervenció en l'estructura i façanes de l'edifici fins que s'aclarís definitivament la situació urbanística i s'aprovés el POUM. Malgrat això, entre 1999 i 2003 s'havia fet obres de restauració i consolidació a la façana est (la llímpia i la vivenda) i a la mitjanera entre la sala de les moles i l'antic magatzem/quadra de la planta baixa. Aquestes obres van consistir en el repicat de la pedra i de les juntes, en la reomplerta d'alguns buits existents, i en la reobertura d'unes antigues portes tapiades entre la sala de les moles del primer pis, la llímpia i l'antic primer pis esfondrat l'any 1937. A l'extreure el material que reomplia aquesta obertura van apàreixer fragments d'una antiga mola de petites dimensions que pertanyia al molí primitiu. Aquesta imatge de 2005 presa des del camí de la fassina presenta una vista de la façana est i la façana sud, i es pot apreciar el buit de la part sudest del molí que es va esfondrar deixant a la vista les parets mitjaneres interiors. El canvi entre la part restaurada i la part per restaurar és força evident.

La masia catalana de M.P. Sandiumenge


L'any 1929, l'arquitecte Magí Sandiumenge publicava un breu estudi monogràfic sobre els habitatges rurals de Catalunya, seguint la teoria encetada per J. Puig i Cadafalch i Josep Danés segons la qual l'origen de les masies catalanes eren les viles romanes. En aquest treball dens en informació posava exemples de masies de la Catalunya vella, i establia els períodes d'esplendor d'aquestes edificacions fent un paral·lelisme històric amb la societat i les circumstàncies de l'època, especialment a partir del segle XV, i les guerres remences. El llibre va il·lustrat en la seva part final amb una gran quantitat de làmines (algunes colorejades) de vistes generals i de detall de diverses masies, i també de molins fariners, els quals inclou dins de la categoria d'habitatges rurals (p.e.: el molí dels Cullells a Olot, el de l'Avençó a Aiguafreda, el de la Riera a Rupit, el de Boxons a Vilanova de Sau i el molí de Cànoves). Aquest estudi complementa els estudis dels autors citats al principi i recull les mateixes hipòtesis de treball. Un llibre interessant per la etnologia de Catalunya.

Fitxa bibliogràfica: Sandiumenge, M.P.: La masia catalana. Breu estudi de la casa rural catalana. Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929

1982: Punt d'arrencada de la molinologia a Catalunya



L'any 1982 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya publicava un treball a través del Servei d'Arqueologia, coordinat per J.M. Gurt i Araceli Martin, en el qual una sèrie de fitxes individuals s'agrupaven en 9 seccions des del Paleolític fins al món medieval. Aquest darrer apartat, donava a conèixer l'estat de les excavacions a diversos jaciments, i abordava temes com les fortificacions militars (torres i castells), esglésies i necròpolis, masos, vilatges i forns de ceràmica, i a la pàgina 175 s'esmentava per primer cop els molins hidràulics com a tema d'estudi arqueològic, en una breu ressenya publicada per Jordi Bolós, el treball continuava amb uns apartats sobre les ciutats medievals i el seu creixement, la numismàtica i la ceràmica. Són fitxes molt breus i molt ben il·lustrades que converteixen per primer cop els molins en un tema d'estudi per l'arqueologia (medieval en aquest cas) i que els equipara amb els altres edificis que simbolitzen l'època feudal: les esglésies, monestirs, torres, masos i castells. El punt de partida per al reconeixement institucional d'aquesta arquitectura i tecnologia ignorats fins aquell moment.

Fitxa bibliogràfica: VV.AA.: L'arqueologia a Catalunya avui. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1982. D.L. B.41130-1982

dimecres, 17 d’agost de 2011

Un estudi avançat al seu temps: Nicolau Primitiu Gomez Serrano i la molineria valenciana medieval


L'any 1923, Nicolau Primitiu Gomez, natural de Sueca, publicava dins de les actes del III Congreso de la Historia de la Corona de Aragon cel·lebrat a València, un estudi que durant dècades va ser l'únic que tractava el tema dels molins hidràulics des de múltiples perspectives, especialment les qüestions legals, jurídiques i les ordenacions de funcionament dels molins de l'horta valenciana en els segles XIV i XV . Aborda amb una quantitat ingent de documentació les relacions entre els conqueridors cristians i el domini de l'aigua per part de la Corona, i els conflictes que van anar sorgint al llarg d'aquesta època. No és un estudi que s'aturi a estudiar l'estructura i tipologia dels molins i el seu funcionament, sinó que l'interés és estrictament històric i jurídic. malgrat això, demostrava la importància d'aquests edificis en l'entramat de la repoblació i redistribució de les propietats del regne de València. Sens dubte, la pedra fundacional dels estudis sobre molins a tota la Península Ibèrica, totalment vàlid encara avui.




Fitxa bibliogràfica: Gómez Serrano, Nicolau Primitiu: "Contribució a l'estudi de la molineria valenciana mijeval" dins III Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Vol.II. València, 1923, pp. 695-766

La Biblia de la Molinologia catalana: 800 molins fariners de Catalunya


Dos anys després del primer inventari, Salvador Palau publicava una segona versió ampliada del seu llibre Els molins fariners de Catalunya, 690 molins inventariats, titulada 800 molins fariners de Catalunya. des del Sènia i l'Algars al Cardener-Llobregat. Com molt bé indica el seu títol, amplia en un centenar més de molins el primer inventari, i aconsegueix recollir informació de tot el conjunt de comarques de la Catalunya Nova, de la Franja de Ponent i del nord de Castelló. En aquesta segona part esmena algunes errades de la primera, i prescindeix de la cartografia de les conques hidrogràfiques ja esmentades en el primer volum, amb la qual cosa, els molins referenciats a la primera part apareixen en forma de llistat, i amb un nombre molt inferior de fotografies. La part interessant del llibre també és la introducció, en la qual aporta informació i imatges sobre el molí romà de Barbegal a França, i llençá una hipòtesi sobre el seu funcionament. Pel que fa a la part corresponent al riu Sènia, Matarranya, Algars, etc. segueix l'esquema de la primera part: una cartografia molt acurada, una fitxa d'inventari, i diverses imatges dels molins. Al final s'hi afegeix una bibliografia molt interessant sobre estudis i articles relacionats amb els molins. Un llibre indispensable, que juntament amb l'anterior, formen l'Antic i el Nou Testament de la molinologia a Catalunya. Excel·lent, sense pal·liatius.

Fitxa bibliogràfica: Palau Rafecas, Salvador: 800 molins fariners de Catalunya: des de El Sènia i l'Algars al Cardener-Llobregat. Arxiu Comarcal de Montblanc. Montblanc, 1994. ISBN 84-604-3381-1

diumenge, 14 d’agost de 2011

Un article sobre el Molí de la Bordeta de Lleida



Notícies històriques del molí de Vilanova de l´Horta, actualment la Bordeta .

Any 1184, mes de Desembre, Alfons el Cast, comte de Barcelona i Rei d´Aragó, concedeix i autoritza a Ramon de Cervera el trajecte del nou cabdal de l´aigua, que portin de Castell de pagès ( Vilanova de la Barca) anirà a Torres de Segre, amb el consentiment dels cavallers de l´Ordre del Temple (Gardeny) la sèquia passarà per Vilanova de l´Horta (la Bordeta ).
Entre els primers pobladors que tenim notícia, s'hi troba en Guerau i en Ramón de Conillach, que posseïn corrals i cases, i en Bernat de Conillach un forn de coure pa, (10 de Març de 1188)
Any 1192, 7 d´Agost, Pere Guillem de Cervera donava a Pere de Tarascó, els drets de bastir molins fariners de Cap-pont fins Vilanova d´Horta i torrent de la Femosa.
El molí actualment conegut amb el nom de Sant Anastasi, serà edificat per Pere de Tarascó, al costat de Vilanova de l´Horta(la Bordeta), i es nodrirà amb l´aigua de la sèquia de Fontanet (fins els moments actuals).
Any 1382, els molins eren propietat del Ciutadà de Lleida Pau de Navès; altres propietaris veïns del molí eren Antoni Negre i Joan Negre, Antoni de Sant Martí i en Bernat d´Aranyó.
En l´any 1452, el molí era d´en Pau de Navès fill de l´anterior.
L´any 1590, el molí era propietat de la família Maluell i fan venut a la Paeria de Lleida, pel preu de 5000 lliures Barcelonines. A partir de llavors lluirà en la seva façana l´escultura de Sant Anastassi, patró de la Ciutat.
Entre els anys 1722 i 1726, els molins de Vilanoveta (la Bordeta) i Cervià (Partida de Palauet) donaven de renda 1400 lliures Barcelonines a l´any a l´ajuntament de Lleida.

Francesc Tamarit i Cullerès
Investigador d´Història

Els tresors ocults del Molí: Els Cacaus, maig / setembre de 2008 (II)






L'estructura dels murs de suport de la terrassa que protegeix (i amaga) els cacaus presenta una particularitat: existeixen dues alineacions de mur, el mur inferior és més gruixut i compacte durant el primer metre i mig, i a partir de llavors continua amb una alineació que es desvia del mur inferior i és menys gruixuda. Aquest mur està recolzat en la roca verge d'argila i sauló, estant completament a la intempèrie, i per tant, havent patit els efectes de l'erosió de l'aigua corrent i dels canvis de temperatura i humitat. Arran d'això, a finals del segle XX es va produir una esllavissada de la roca original que va significar l'esfondrament d'una petita part del mur perpendicular adjacent a la façana sud del molí. Immediatament es va dur a terme una intervenció d'urgència l'any 1999 per tal d'apuntalar el mur que havia quedat penjant, i evitar més despreniments. La intervenció de 2008 tenia com a objectiu netejar les cacaus i assolir el nivell de la roca per poder construïr uns fonaments que reforcessin els murs, i al mateix temps evitessin l'erosió de la roca d'argila definitivament. Degut a la posició dels dos mur paral·lels que no formen un rectancle, es va considerar que la millor forma de consolidar-los era construïr dos murs de carreus en diagonal que unissin els muntants del arcs dels cacaus, i la entrada a la mina de desguàs (també molt malmesa). Aquests dos mur de carreus, construits el juliol de 2008, han significat el tancament de l'espai i el reforçament de l'estructura sense afectar l'edifici, aconseguint unir la funcionalitat i l'estètica.

Mur de contenció est















Mur contenció oest
























divendres, 12 d’agost de 2011

Els tresors ocults del Molí: Els Cacaus, maig / setembre de 2008 (I)




Sota terra s'amaga un dels grans tresors de Juneda. A la façana sud, sota un cobert en forma de terrat construït el 1872 i a més de 4 metres de profundidat, hi ha construits els dos cacaus (Carcavans) del Molí. Son dos arcs de mig punt (datables al segle XII-XIII) separats per un sòlid mur de carreus escairats i encaixats perfectament, que acaben en un tallamar arrodonit. La factura de les dovelles i dels carreus laterals és perfecta, i estan completament picats en fi. Aquests dos arcs són la façana de les dues galeries amb volta de canó, formades per grans carreus i pedres escairades de diveses mides, que s'endinsen dins el molí a la recerca del rodet i de la turbina. Tenen una longitud de 7 metres i 35 centímetres, i una amplada conjunta de 5 metres i 85 centímetres, la seva alçada és de 2 metres i 18 centímetres. Al fons del cacau oest, encara s'hi conserva un rodet de ferro i fusta molt primitiu, que va quedar inutilitzat a la reforma de 1872 i que s'aixeca sobre una peanya que l'eleva respecte al nivell del terra. Al cacau est s'hi conserva la turbina instal·lada l'any 1872, que donava força (190 rpm)per moure a través d'un eix de ferro, les dues engravacions (engranatges de ferro amb dents de fusta) que a la seva vegada movien les moles del molí al primer pis. Conscients d'aquest gran tresor ocult i molt desconegut fins i tot per nosaltres, vam plantejar la neteja i condicionament dels cacaus com una prioritat. La tasca era feixuga, ja que des de feia dècades, s'havia anat acumulant una gran quantitat de llot i fang a la solera, i en alguns llocs, arribava pràcticament a 75 centímetres d'alçada. A més, temps enrere s'havia produït un esllavissament d'un dels murs exteriors del terrat, i això amenaçava l'estabilitat del conjunt, amb la qual cosa, pels volts de l'any 2000, es va apuntalar tot l'espai, per garantir la seva seguretat.

Les operacions de neteja van començar el maig de 2008, amb la intervenció d'una brigada de 4 persones que van treballar per drenar i extreure el fang i el llot acumulat, i extreure l'aigua acumulada (que neix d'un dels murs de la construcció). A les imatges es podrà apreciar el gruix d'aquesta capa de llots, que obstaculitzava l'accès i perjudicava la maquinària existent. Després de l'extracció del fang es va fer una tasca de neteja a pressió dels murs, de la turbina i el rodet, per extreure materials que poguessin danyar-los. La tasca va anar acompanyada de la instal·lació d'un sistema de bombeig de l'aigua amb un grup electrògen, atès que l'aigua assoleix un nivell de prop de mig metre amb facilitat, i això dificulta la tasca de reconstrucció. Un cop netejat l'espai i ben drenat, es va decidir reforçar el mur caigut, construint a la sortida de les cacaus dos murs de carreus per davant dels fonaments, i a la mateixa linea que els murs dels cacaus que reforcessin el sòl original que suportava els fonaments del terrat (extremadament erosionat). Per acabar, el terra dels dos cacaus (sauló natural) va ser cobert per una capa de grava petita de riu, per afavorir el drenatge i evitar la formació de nous llims. És una de les intervencions més importants que s'ha fet a Juneda els darrers anys per salvar una part antiquíssima d'un edifici històric. Observant les fotografies, ho podreu comprovar, i compartireu la sensació d'estar descobrint un tresor amagat i desconegut.

1a Fase: Situació prèvia l'any 2005





2a Fase: Extracció llims, drenatge i neteja (maig de 2008)