diumenge, 31 de juliol de 2011

Imatges del passat: el salt i la font



En aquesta primera imatge es pot observar a Jaume Roselló Capell, veterinari nascut a Torregrossa, i que va ser destinat a Juneda on es va casar l'any 1907 amb Dolors Torrent propietària del Molí de Baix. Es dóna la circumstància que va ser un dels fundadors del Foment Junedenc, i de la Secció de Socors Mutus del mateix. Entre 1914 i 1916 va ser nomenat alcalde de Juneda, durant un període de transició, i va impulsar la construcció del Grup Escolar (disssenyat per Cèsar Martinell, que no va reeixir), de la instal·lació de la xarxa telefònica a la vila i impulsà també la publicació del primer estudi històric sobre Juneda, l'obra de J. Santandreu: Religió i Pàtria. En aquesta foto el podem observar en un moment d'esbarjo a la Font del Gat, pels volts de l'any 1930. Es pot observar la construcció de maó per on surt la canella de la Font, i la pica de totxo que va perdurar fins fa uns 15 anys. El salt apareix envoltat de canyes i amb una vegetació abundant. Explica la tradició familiar que el salt va servir de dutxa als soldats italians que van estar instal·lats a Juneda l'any 1939, amb l'escàndol que això significava per la moral (nacional-catòlica de l'època).



Aquesta és la fotografia de familia en motiu de la boda entre Jaume Roselló Capell i Dolors Torrent Bordes, l'any 1907, i segons el testimoni familiar està feta al Molí on es va celebrar el convit entre la familia de Torregrossa i la de Juneda.



En aquesta tercera imatge de l'any 1961, es pot observar a l'esquerra a Ramon Roselló Torrent, Raimunda Barrufet Barrufet, uns nens desconeguts, i a l'altra banda a Jaume Roselló Barrufet, quan ambdós es dedicaven a la professió de moliners. es pot observar l'abundància de vegetació silvestre i canyes que pràcticament tapaven l'obertura de la contramina (Salt gros) que durant la guerra va servir de refugi antiaeri i també d'amagatall a diversos homes en edat militar emboscats allí.

divendres, 29 de juliol de 2011

Un llibre interessant: L'evolució urbana de Juneda



L'any 1978, l'enginyer i lletraferit Josep Maria Albaigès publicava un estudi sobre l'urbanisme de la vila de Juneda en un estudi que posa en relació els censos de població coneguts (els focs), amb l'extensió del nucli urbà, i acompanya l'explicació amb una plànols de la possible trama urbana des del segle XII fins el segle XX. Al meu entendre és un treball brillant, però al que li manca un contrast de fonts escrites, especialment la consulta del LLibre de Traspassos i Vàlues de 1593, i un treball arqueològic que ajudi a contrastar les seves hipòtesis. Parteix de la premissa que la vila neix des de dalt fins a baix i que la vila closa es va formant a mesura que augmenta la població. Si fem cas de la documentació medieval a la part del Pou del Gel hi havia un castell, el castra Iuneda. Penso que el treball és fa més interessant a l'analitzar l'urbanisme des del segle XVIII, que va començar de forma catastròfica per Juneda, que arran de la guerra de Successió va quedar abandonada i destruida, i de com l'estructura circular de la vila closa es va transformar a partir de la construcció de ravals (com el carrer major), que prenien noves disposicions en terreny pla.
Pel que fa a la part que ens afecta, el darrer capítol del llibre, avança i projecta quin ha de ser el futur urbanístic de la vila, que situa en el Pla del Molí, fet que amb l'entrada del segle XXI s'ha confirmat amb l'obertura dels carrers Onze de setembre, Font del Gat i Pla del Molí, idea que ja d'altra banda ja s'observava als plànols de Josep Bayer i Bosch de 1904, i als plànols de Gomà Pujadas de 1955.

Plànol d'ordenació de la vila de Juneda de Josep Bayer i Bosch (1904)



Plànol d'ordenació urbana de la vila de Juneda de Marià Gomà i Pujades (1955)



Fitxa bibliogràfica: Albaigès Olivart, Josep Maria: L'evolució urbana de Juneda. Publicacions de la Casa de Cultura. Juneda, 1978

dijous, 28 de juliol de 2011

Novembre 2010/gener 2011: Intervenció al mur del salt






La intervenció en el mur del salt ve donada per un antic problema provocat per les arrels dels pollancres i dels àlbers plantats a la placeta de dalt. Amb el pas dels anys aquestes arrels havien estovat l'arcada de maó del salt petit i havien provocat un desplomament del mur, que ja havia estat reconstruït diverses vegades, rejuntant les pedres, però el problema continuava, amb la qual cosa era inevitable una actuació radical, que en primer lloc, eliminés les arrels dels arbres, i en segon lloc permetés reconstruïr el mur de contenció, sense afectar l'estructura dels arcs de maó previs, especialment la de l'arc de la contramina, ja que l'arc del salt petit era necessari reconstruir-lo de nou. Amb aquesta intervenció es feia també un canvi radical en l'accès a la font per dalt, al suprimir-se l'antic pas de terra paral·lel al salt, que amb el pas dels anys, presentava un esvoranc cada cop més gran i més perillós, traslladant aquest pas a l'extrem del mur, on ja s'havia construït una porta d'accès, fent ja definitiva la nova ubicació del pas. Prèviament, al mes d'octubre s'havia fet una anivellació del terreny, canviant l'antiga pendent que anava de menys a més a mesura que ens atançavem al salt, i canviant completament el vessant, fent-lo descendir a mesura que ens hi atancem. Els resultats són impressionants, i la perspectiva visual interior i exterior sobre el salt ha millorat considerablement. Aquesta fase ha significat també, el tancament de tot l'espai de la placeta de dalt, i el coronament d'aquest mur amb llambordes, amb la qual cosa s'ha convertit en un excel·lent mirador.


1a Fase, preparació (imatge de l'any 2008) i anivellament de rasants (octubre 2010)





2a fase: Consolidació dels arcs i desmuntatge del mur















3a fase. Restauració i reconstrucció







































dimecres, 27 de juliol de 2011

Qui paga, mana: El paper moneda junedenc durant la guerra civil



Amb l'esclat de la guerra civil el 19 de juliol de 1936, van començar a escassejar els productes de primera necessitat, i la moneda corrent. Els ajuntaments en mans de comitès revolucionaris van assumir competències que fins aquell moment no tenien, entre elles, la del control dels proveïments per abastir el front de guerra, i també l'emissió de vals per fer front a les necessitats del moment. Durant els primers mesos de guerra, l'Ajuntament de Juneda va utilitzar uns vals que portaven impresa la capçalera: Municipi de Juneda, i anaven signats amb un segell del Comité del Front Popular. Amb la prolongació de la guerra, es va produir un fenòmen d'acumulació de moneda metàl·lica (especialment de bronze i argent) per part dels ciutadans, i la moneda fraccionària va començar a escassejar. davant d'aquest fet, i per tal de mantenir l'intercanvi comercial, els municipis van emetre paper moneda per valors facials baixos, per tal d'afavorir la circulació. En el cas de Juneda, es coneixen tres emissions, una primera de febrer de 1937, una segona d'abril de 1937 i una tercera de setembre de 1937, i la seva validesa era exclusivament pel terme de Juneda, i el seu valor anava garantit per un dipòsit en moneda del Banc d'Espanya a la caixa municipal. Totes elles anaven signades per l'alcalde Josep Cedó Lacasa i el secretari Lluís Bosch Rubió.

A partir de febrer de 1938, diversos decrets del Govern central, van prohibir aquestes emissions de paper moneda, i només es reconeixia el valor de les emissions del Banc d'Espanya, amb la qual cosa, les monedes dels ajuntaments, cooperatives, sindicats o col·lectivitats, van deixar de tenir validesa.

Arran d'això, l'Ajuntament de Juneda va recuperar el sistema de vals, que acomplien la funció de paper moneda, i servien a més per indicar allò que era necessari per la persona que el portava. En el cas que ens ocupa, s'han conservat una desena de vals amb data de novembre de 1938, que eren bescanviables per farina al Moli de Baix, i que mai van ser retornats per cobrar-ne l'import, atès que el 5 de gener de 1939, les tropes italianes de l'exèrcit franquista, van ocupar la població. Que es tingui coneixement, aquests vals que aquí es mostren, són els únics coneguts i conservats.

1a Etapa. Vals del Municipi de Juneda (juliol 1936 / gener 1937)





2a Etapa. (No disposo d'exemplars de l'emissió de febrer de 1937)

Paper moneda, emissió abril 1937





Paper moneda emissió setembre 1937







3a Etapa: vals municipals






L'unic llibre que estudia aquest fenòmen monetari durant la guerra civil de 1936 és el d' Antoni Turró Martinez: Les emissions monetàries oficials de la guerra civil (1936-1939) publicat l'any 2007 per la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics de l'Institut d'Estudis Catalans i que és la versió definitiva i actualitzada del seu llibre: El paper moneda català (i altres signes monetaris) : emissions de la guerra 1936-1939 : catàleg general històrico-descriptiu : Valls d'Andorra-Principat de Catalunya. L'avenç, Barcelona, 1982

Un llibre exemplar: Juneda, el seu terme




L'any 1991, el mestre de mestres Josep Maria Solé Bonet (qui va despertar en molts alumnes l'interès per les ciències socials, i la història, jo entre ells)publicava el seu aprofundit estudi sobre la geografia, toponimia, història, climatologia, hidrologia, etc. del terme de Juneda, éssent la culminació de molts anys d'estudi i de treball de camp per tot el terme municipal. És al mateix temps la recopilació de dades més sistemàtica que mai s'ha fet sobre la geografia local on sistematitza totes les dades disponibles sobre l'extensió, límits i característiques de cada una de les partides del terme, i hi afegia elements, edificis, històries i anècdotes que ajuden a situar cada cosa al seu lloc. Sens dubte, un treball únic en la seva categoria, i d'un gran valor científic.
Pel que fa al nostre tema d'estudi, s'hi refereix al parlar de la partida del Pla del Molí, i constatava un dels grans problemes que va patir la Femosa durant els anys 80 i 90, l'extremat grau de contaminació per purins de les seves aigües, que en arribar al salt del Molí, generaven una olor insuportable. Afortunadament això ja és part del passat, i la font del Gat, el salt, i la Femosa, ja no pateixen la degradació ambiental de llavors. Dedica una pàgina sencera a la fotografia del salt de la Font del Gat.



Fitxa Bibliogràfica: Solé Bonet, Josep Maria: Juneda, el seu terme. Comissió de Cassoles de Tros i Diputació de Lleida. Lleida, 1991.

dimarts, 26 de juliol de 2011

Imatges del passat: des de l'aire 1987 / 1995

L'any 1987 van ser aprovades per la Comissió Provincial d'Urbanisme de Lleida les Normes Subsidiàries de Plantejament de Juneda. Aquesta planificació urbanística atorgava a la finca del Molí de Baix la qualificació de Zona d'Espais LLiures Clau L,i això implicava que a partir d'aquell moment, l'edifici quedava condemnat a desaparèixer, atès que aquesta qualificació invalidava qualsevol acció de restauració o reconstrucció pel fet de que tot el perímetre irregular de la finca esdevenia un futur jardí que havia de ser expropiat per l'Ajuntament. A partir d'aquell moment començava la (enèssima) lluita per salvar un patrimoni centenari amb el temps com a pitjor enemic. En aquesta foto aèria de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, encara es pot apreciar la configuració de l'espai immediat tal com havia estat durant centenars d'anys, amb la costa del camí del molí (el socost), la bassa amb els xops, la sèquia de la Femosa al sud, i els camps i horts a tot el seu voltant, ni carrers ni cases. Encara no havia començat la (forçosa) transformació urbanística que l'ignorava i infravalorava i el condemnava a la desaparició i destrucció.



En aquesta segona foto de l'any 1995, ja s'evidencien els canvis urbanístics traumàtics a tota la zona. El caminet del molí havia estat suprimit unilateralment per donar pas a una continuació en línea recta del carrer A, deixant a la finca sense la seva històrica façana, i convertint-la en un immens pati interior, sense accès per la Font. Tots aquests canvis van significar a partir de 1998 una lluita per transformar aquestes decisions preses des d'un despatx, que ignoraven centenars d'anys d'història.

Imatges del passat: la Bassa i la placeta de dalt (IV)



En aquesta foto de l'any 1937, es pot observar el nivell de la bassa després de la molada, i la renglera de pollancres que aguanta el caixer. També s'observa la tanca de canyes de protecció per evitar qualsevol accident infantil. En aquesta foto, els germans Josep i Jaume Roselló Barrufet, al costat de la bassa (Josep Roselló Barrufet, de tres anys, va ser una de les tres víctimes mortals de l'esfondrament del molí del dia 28/12/1937)



Josep Roselló Barrufet, al costat de la bassa, l'any 1937.




Aquesta foto de l'any 1979 està feta al mateix lloc que l'anterior amb la diferència que la bassa ja estava seca des de feia 17 anys i s'havia convertit en un aiguamoll ple de xisques i herbes pel fet que la sèquia molinal del Torrent, encara circulava a través d'un canal per dins d'ella (en aquells temps, a causa de les granges de porcs i els abocaments incontrolats de purins a la sèquia, l'olor de l'ambient era fètida i insuportable, i va continuar així fins ben entrats els anys 90, malgrat tot, Jaume Roselló es va oposar a qualsevol intent d'eliminar el pas de les aigües per dins de la finca, malgrat algunes pressions externes. El temps li va donar la raó, atès que avui en dia, gràcies a la circulació de l'aigua, encara podem gaudir del salt de la Font). A la foto, d'esquerra a dreta, els germans Ramon, Miquel, Jaume i Antoni Roselló Aixalà.