dijous, 23 de maig de 2013

Un molí gòtic "restaurat" a Sant Martí de Riucorb: El Molí de la Sinoga /segles XIII-XIV




Al municipi de Sant Martí de Riucorb a la comarca de l'Urgell s'hi conserva un molí fariner gòric del segle XIII. És conegut com el Molí de la Sinoga i es tracta d'un magnífic edifici de planta rectangular cobert amb una volta ogival formada per carreus repicats i que conserven les marques de picapedrers. Aquest molí conserva un rodet exposat fet íntegrament de pedra dins la sala de les moles, i un parell de pous d'entrada d'aigua, així com una cacau gòtica tapiada a molta profunditat respecte el nivell de terra. L'edifici va ser adquirit l'any 1983 per un nou propietari qui va conservar íntegrament la sala de les moles gòtica, i al mateix temps va restaurar/reconstruir els pisos superiors a partir dels nivells del sòl actual utilitzant materials recuperats i en algun cas descontextualitzat. no és aquí el lloc per fer una crítica negativa sobre aquesta restauració, que en la seva part superior va comportar la col·locació d'uns merlets en forma de castell i d'un finestral gòtic fet de bell nou, juntament amb un campanar d'espadanya acompanyat també d'una estela discoidal inserida dins d'un merlet. L'heràldica és també de nova creació amb escuts relacionats amb el nom del propietari, així com la denominació de castell-molí, que és de dubtós orígen, si tenim en compte les tipologies de molins gòtics existents al mateix riu Corb i a la resta de Catalunya. El meu parer, com a historiador, és que la restauració no és massa encertada, i que desvirtua l'enorme valor que té aquest molí, que resta en part soterrat sota els nivells actuals del terra. Sens dubte seria necessària una excavació per desenrunar el carcavà gòtic, actualment tapiat i al qual s'hi accedeix per unes escales de pedra molt empinades.

Cal reconèixer però la feina i la tasca de manteniment que s'ha fet en aquest molí, però la recreació fantasiosa de l'edifici en falsifica i desvirtua el seu autèntic valor que és altíssim. Amb un assessorament històric i arquitectònic més acurat els resultats haurien estat possiblement, millors.

Si us interessa la part més autèntica del molí, que és meravellosa, tot sigui dit, us recomano que aneu directament al vídeo on apareix l'amo del molí ensenyant la sala de les moles i les marques de picapedrers de la magnífica volta que la cobreix, així com l'extraordinari rodet de pedra que es conserva en aquesta sala.






























La Sinoga from Jordi Giribet on Vimeo.

dimarts, 21 de maig de 2013

La lenta pèrdua d'un molí extraordinari: El molí de Santes Creus al Codony d' El Morell / Segle XIII




Al municipi tarragoní d'El Morell s'hi poden contemplar les ruïnes molt deteriorades d'un casal de molí que ja a l'any 1980 Francesca Español Bertran considerava excepcional, i en remarcava el seu progressiu estat de ruïna. Es tracta del Molí de Santes Creus al Codony,a tocar de les runes de la Granja dels frares, un edifici gòtic del segle XIII que substituïa un d'anterior del segle XII. És un casal de molí amb capacitat per a quatre molins amb una bassa amb quatre pous i dues cacaus fetes amb volta ogival. La sala de les moles estava integrada per quatre arcs gòtics ogivals perpendiculars al mur dels pous qua sostenien un embigat de fusta. A causa de la fragilitat dels materials constructius dels murs de les façanes, pedres irregulars, còdols i mamposteria la seva estructura ha estat víctima del pas del temps i de l'esfondrament, amb la qual cosa a dia d'avui queden en peu els arcs interiors i part dels murs exteriors sense cap tipus de protecció de la teulada, completament esfondrada. Un procés de degradació que sembla no tenir aturador i que representa una pèrdua irrecuperable pel patrimoni de molins de Catalunya, atès que ja en aquell estudi citat se'l posava com un dels paradigmes tipològics de molí medieval català. Les imatges que acompanyen aquesta entrada sense cap mena de dubte produeixen tristesa i decepció per la progressiva destrucció d'aquest edifici. Tant de bo pugui posar-se remei a aquesta situació.





dilluns, 20 de maig de 2013

Un molí rehabilitat: El Molí de Puigtinyós a Montferri / Segles XIV-XVI

Al municipi de Montferri a l'Alt Camp, s'hi conserva un molí fariner d'estructura idèntica a la dels Molins de la Vila de Montblanc.El molí de Puigtinyós és d'un edifici de planta rectangular cobert amb una volta de canó i amb un o dos cacaus amb volta ogival (a la imatge només se n'aprecia un mig soterrat, però segurament en disposava de dos). Crida l'atenció la porta d'accés lateral adovellada idèntica a la de Montblanc, i una espitllera a la façana principal. Sorprenentment, conserva un pis superior situat a un nivell força alt que ha estat rehabilitat pels seus propietaris, conservant l'estructura original de l'edifici, així com el mur de la planta baixa feta amb carreus regulars i parcialment arrebossats ( si es repiqués aquest arrebossat l'efecte visual dels carreus seria impressionant). Quan l'any 1992 Salvador Palau l'esmentava com a pertanyent a la conca del Riu Gaià i en lamentava el seu estat d'abandonament i enrunament. Actualment és un edifici catalogat coma Bé Cultural d'Interès Local, com a edifici del segle XVI, però una mirada atenta i un estudi comparatiu, podria ajudar a situar aquest edifici pels volts dels segles XIII /XIV, per estructura, composició i materials emprats als murs i a les dovelles de les portes. El Molí està molt ben documentat al segle XVI com a pertanyent al Monestir de Santes Creus. Actualment és un establiment que ofereix allotjament als interessats. Una feliç idea de recuperació i revalorització d'aquest patrimoni tant amenaçat.





diumenge, 19 de maig de 2013

La revalorització del patrimoni: El Molí de Can Padrosa de Sant Just Desvern / segles XIV-XXI





Al municipi de Sant Just Desvern al Baix Llobregat s'hi troben les restes d'un molí fariner hidràulic del segle XIV, el molí de Can Padrosa. Diversos estudis històrics l'identifiquen amb el Moli Mitjà, i d'altres amb el Moli Sobirà. L'edifici sembla que es va abandonar al segle XVII i des de llavors el seu enrunament i degradació va ser progressiu. El lloc es va convertir en un abocador de runes quedant arrassat i esborrat del paisatge. Durant els anys vuitanta del segle XX el procés va anar a més i llavors l'Ajuntament de Sant Just va adquirir els terrenys per començar a actuar-hi. Des de 1989 es va començar a delimitar l'espai i a protegir-lo amb la intenció de fer-hi un parc i alhora revaloritzar les ruïnes d'aquest molí. L'any 2001 sota la direcció de l'arqueològa Laura Suau i Lleal es van iniciar els treballs de desenrunament de l'edifici i l'extracció dels cinc metres de runa que havien cobert completament l'espai. L'intervenció arqueològica va posar al descobert un edifici gòtic amb una volta ojival que correspon al carcabà i sala de la mola, al pou i mur de la bassa. Aquestes restes arqueològiques van ser consolidades i urbanitzades l'any 2003 per l'estudi d'arquitectura Graons en benefici de l'ús i gaudi dels habitants del municipi, esdevenint una mostra més de la sensibilitat i cultura de molts dels municipis de Catalunya envers el seu patrimoni històric i arquitectònic, promovent la seva divulgació i conservació. Un exemple a seguir.


































dimecres, 15 de maig de 2013

El Molí d'Albió a Llorac: passat, present i... futur? / Segles XII-XXI





Al petit municipi de Llorac a la Conca de Barberà s'hi conserva un molí fariner espectacular. És un edifici gòtic en forma de torre fortificada de 5x7 metres amb tres pisos separats per arcs ojivals, molt desfigurats per l'encastament de bigues que van alterar els nivells originals. Al voltant d'aquest cos central s'hi va aixecar un edifici annex que desdibuixa, però no altera la seva magnífica estructura La particularitat d'aquest molí és la seva estructura defensiva amb petites obertures i un matacà que li dona un aspecte militar. Ja a l'any 1980 Francesca Español destacava les seves característiques úniques i històriques, i dotze anys després ho feia Salvador Palau,posant una imatge d'aquest molí en el seu llibre sobre els molins catalans. Sense dubte és un edifici que té una història densa i llarga, i que està molt ben documentat com un dels molins més importants de la vall del riu Corb. Ara fa uns anys, el 2009 l'arquitecte Eduard Farró Magriñà presenta a la UPC un projecte de restauració d'aquest edifici partint de l'anàlisi de l'estructura fins aquell moment, i proposant la seva conversió en un edifici-habitacle amb totes les comoditats i serveis necessaris. Aquest projecte posava en evidència els elevats costs que implica la restauració d'un edifici d'aquestes característiques, i desgraciadament, no es va portar a execució, amb la qual cosa a data d'avui encara és un edifici en un estat de progressiu enrunament. Qui escriu aquestes linies comprèn a la perfecció que la propietat particular no pot fer-se càrrec d'unes despeses tant elevades, amb la qual cosa aquest projecte de restauració només es un document/memòria de l'estat actual d'aquest edifici que sense cap mena de dubte és mereixedor de millor sort. per acompanyar aquesta entrada us adjunto un seguit de fotografies dels darrers anys, i el projecte de restauració del sobredit arquitecte. Una llàstima que la seva degradació vagi a més. Tant de bo el futur sigui generós amb aquesta joia arquitectònica.



















dilluns, 13 de maig de 2013

Una joia del patrimoni català: El molí de Laviana dels Omellons / segles XIII-XV





Molt a prop del municipi dels Omellons a la comarca de Les Garrigues a mig camí de La Floresta, s'hi conserva un edifici extraordinari. S'anomena el Moli de Laviana o de La Biana situat a la vall del riu La Femosa. És un edifici de 5x7 metres construit amb carreus de pedra picada i amb abundants marques de picapedrers, el seu exterior original és sòlid amb poques obertures i amb forma de torre fortificada. posteriorment es va afegir un cos d'edifici que amaga aquesta façana original. A la banda est disposa d'una porta d'accés amb arc de mig punt feta amb dovelles i d'un mur d'1'5 metres de gruix per contrarestat l'empenta de la bassa. El seu interior està cobert per una volta de canó amb tendència apuntada que podria fer situar aquest molí entre els segles XIII i XIV. Ja a l'any 1992 Salvador Palau en destacava la seva singularitat i el comparava amb els Molins de la Vila de Montblanc (declarats des de 2003 Bé Cultural d'Interès Nacional)deia aquest estudiós: núm 157/ Molí documentat al 1452 del qual es conserva la part baixa amb una esplèndida volta de canó de 7x5 metres, amb porta adovellada amb arc de mig punt (una construcció posterior priva que es vegi directament) al lloc hi funcionaven seguramnet dues moles, la bassa lateral i els possibles cacaus han quedat enterrats. La paret de la façana lateral és d'1'5 metres de gruix. Per contrarestar la pressió de la bassa, i el carregament de la volta rarament situada en aquesta encaració recordo en aquests moments construccions del mateix caire en els molins de la Vila de Montblanc, en el Molí de Sangallart i en el molí de la vila del Catllar (Gaià).

El molí dels Omellons tenia capacitat per a dos jocs de moles, pot equiparar-se sense cap tipus de dubte al de Montblanc. Per estructura, tot i que a menor escala, també es pot comparar amb el Molinot de Vallbona de Les Monges a l'Urgell. Tant la bassa com els cacaus es troben soterrats, i seria necessari una intervenció urgent per desenrunar aquesta joia del patrimoni cultural català, documentada des del segle XV quan els Omellons pertanyia al Monestir de Poblet.

Des d'aquest humil bloc reivindico la prioritat de les administracions (local, comarcal i provincial) per posar en marxa un projecte de recuperació, excavació i difusió integral de l'edifici gòtic i de l'espai que l'envolta, ampliant l'atractiu turístic, cultural i patrimonial de la zona amb un molí fariner gòtic excepcional. Les dues primeres imatges són de 1990, la resta són més recents, però el procés de degradació continua...